Blogs Comunidad Valenciana Ir a Comunidad Valenciana

Refrito's Saturday Nit

Por: | 08 de marzo de 2014

17 refrito 3

Sembla que el brots verds fallers no sols els trobem a l’ètica sinó també a l’estètica. Enguany podrem trobar algunes propostes artístiques interessants a les falles, o com les anomenen alguns coents “els monuments”. Anem a veure  amics, les falles son falles i els monuments, monuments; anem a dir a cada cosa el seu nom que, encara porten segles repetint-se més que l’allioli, no només el castellà és ric, també ho son la resta de llengües, encara que siguen minoritàries o minoritzades.

  17 Refrito 1

Doncs bé, enguany trobem falles amb noves propostes artístiques,  a les ja conegudes de l’italià de Rimini (ciutat on també es cremen catafalcs el 19 demarç com retractava el gran mestre de Rimini, Federico Fellini, a “Amarcord), i deixeble avantatjat d’Alfredo Ruíz, un dels artistes fallers més innovadors, Giovanni Nardin que enguany plantarà a Lepanto-Guillem de Castro, o les ja consagrades propostes de Mossèn Sorell-Corona on repeteixen Iban Ramón i Dídac Ballester; enguany tindrem el retorn d’un gran: Óscar Mora i el seu Refrito’s Saturday Nit que veurà la llum als carrers Murillo-Palomar.

 

La proposta d’Òscar, a banda d’implicar un bon grapat d’amics com ara els dissenyadors de moda Francis Montesinos, Susa Plaza, Chencho Duato, Isbel Messeguer; o el perruquer Walter, o els pintors Mavi Escamilla, Pol Coronado, Jorge Carla, Ismael Rumbau, Eugenia Boscá i José Morea; o gent d’altres disciplines de l’art i la cultura com Salvia Ferrer, Deva Sand, Nacho Meseguer, Gustavo Reboredo, Louis Sicart, Fonta i Sabas i Chimo Bayo; pretén ser un homenatge al “refrito”.

La falla la construirà el mestre faller Pocholet i la idea és fer una falla conceptual que ens trasllade als temps d’abans de l’aparició del pantex, el suro blanc. Aleshores, cada ninot precisava la construcció d’un motlle de guix que després es plenaria de cartró i amb estructura de fusta donaria vida a una figura. El cost, de temps i diners,  d’aquest procediment era tan elevat que per amortitzar els motlles s’utilitzaven mil i una voltes i així és com va a nàixer el “refrito”, eixe ninot que de tantes voltes que l’havien vist ja semblava com de la nostra família.

17 refritos 4I qual és el personatge que ha triat Óscar per a homenatjar als “refritos”?  Doncs sent la “plantà” un dissabte nit, qui millor que un John Travolta, un Toni Manero en la seua postura més popular. I la proposta serà un bon grapat de Tonis Maneros, cadascú interpretat, dissenyat, vestit, decorat o pintat per un artista diferent.

Una proposta atractiva, una proposta que no pots perdre`t, un nou acostament del món de l’art i la cultura al món de les falles, altre brot verd dins d’una festa que com deia Gil Manuel Hernández Martí enguany celebra els seus 75 anys de segrest però que si estirem tots ella caurà i ens podrem alliberar. 

Nous tripulants

Por: | 22 de febrero de 2014

16 Nous tripulants II

Ara farà un any vaig escriure en aquest mateix bloc un article on apuntava l’aparició de brots verds al món de les falles, i citava a “Lletres falleres”, a “Compromís per les falles” o fins i tot “La intifalla” o sense anar més lluny “Foc d’encenalls”. Doncs bé, de nou els meus amics antifallers, els fugitius o eixos que enguany hem batejat com els ‘melabufa’ em va titllar de romàntic, il•lús i de confondre la realitat amb els meus desitjos. Potser tenien raó, en allò de romàntic no vaig a posar ni un però, ho sóc, i content per ser-ho, ser romàntic i somniador és el que em fa aguantar en aquesta societat injusta i desigual que ens tocat viure sense posar-li una bomba a l’edifici d’hisenda, de la seguretat social o de la meua oficina de La Caixa.

Però enguany s’apugen al món de les falles potser els més inesperats del cap i casal, precisament enguany que fan 50 anys, els més conspiradors antifallers, aquells que al seus magistrals “Huevos de Colón” maltractaven despiadadament als fallers, aquells dogmàtics talibans que pensaven que les falles es reduïen al Lizondisme, Dolores Garcia Broch i el Parador So Nelo; sí, sí amics, estem parlant d’eixos que qualificaven d’obra mestra totes les pel•lícules dels Taviani, jo mai els perdonaré aquell cinc a “El cel protector” de Bernardo Bertolucci, quina sopor tu!!

La Cartellera Turia acaba d’obrir una secció titulada “Valencia me fallas” (Molt castellans ells com 16 Nous tripulantssempre) amb una gran de les falles i del periodisme, la meua amiga Àngeles Hernánndez. I fins i tot anuncien un especial falles per al proper set de març. Algú de vosaltres haguera pensat als huitanta o als noranta quan col•lacionaven la cartellera Turia, jo encara conserve la meua col•lecció, que aquests “puretas” del món de l’art i la cultura que es recomanaven anar a veure una pel•lícula de Bergman a la filmoteca el dia de la “Plantà” o de la “cremà” serien capaços de fer un especial falles, doncs eixe moment ha arribat, i jo des d’ací només puc rebre’ls amb alegria i entusiasme, perquè, em reitere, a València alguna cosa està canviant i açò inclou també a les falles. Us recomane a tots la lectura de la secció d’Ángeles Hernández que es va obrir a una bona reflexió general titulada “se acercan las fallas, cuerpo a tierra” i que aquesta darrera setmana ens sorprèn amb una divagació al voltant de la dona florero al món de les falles “Fallas, femenino plural”.

Doncs bé, amics antifallers, amics melabufa, amics fugitius, amics ciutadans del món: València hi està despertant d’una letargia de 50 anys, crec que hem d’eixir de l’armari i dir que som valencians, parlem valencià i perquè no, som fallers.

El polaco de Ay Carmela!

Por: | 03 de febrero de 2014

15 el polaco de Ai carmela II

Si parlàvem ja fa algun temps en aquest mateix bloc de l’íntim lligam que existeix entre les falles i el teatre, enguany no puc deixar de destacar  dues meravelloses aportacions que Noscarmientas Teatre a dut terme . En primer lloc “Outdoor training” un magnífic bodeville escrit per Ángeles Hernández, que després d’impressionar-nos l’any  passat amb “la goleta” enguany s’ha consagrat, aquest text on es criticava àcidament i irònica els nous models empresarials va anar acompanyat d’una magnífica posada en escena per un grapat de membres de la comissió que dirigits magistralment per Manolo López oferiren un espectacle de gran nivell dintre d’una complexa però molt acurada escenografia i amb un escenari amb un disseny conceptual molt imaginatiu;  i en segon lloc l’adaptació del clàssic  de José Sanchis Sinisterra, “Ay Carmela” on el ja consagrat tàndem Jaume Bronchud (Tot és Festa – Levante TV) -Ángeles Hernández donaren vida a Paulino i Carmela rallant la perfecció, eixa és l’única raó per la que potser no els ha nominat Junta Central Fallera, perquè els ha considerat professionals dins d’un concurs amateur, qualsevol altra raó seria una ofensa al teatre.

15 el polaco de Ai Carmela III

Són aquestes coses les que et fan sentir-te orgullós de pertànyer a un col·lectiu com és la falla Noscarmientas, un equip humà capaç de dedicar tant de temps i diners només a  canvi d’un aplaudiment, només pel verí del teatre, pel plaer de la creació, pel divertiment i l’enriquiment personal; una actitud realment envejable i admirable en els temps que corren, on res té sentit sinó costa diners.

A més a més d’aquest dos muntatges que es representaren al teatre de la Rambleta, van escriure, muntar i representar dos espectacles més per a la presentació de les seues falleres majors de 2014 Laura Cuesta i Clara López; és a dir, quatre obres de teatre en poc mesos,quatre obres on es canta, es balla, s’escenifica, es construeixen els decorats, s’escriuen els textos i es confecciona el vestuari; i tot açò en una xicoteta i modesta comissió de Russafa de poc més de 100 fallers.

Però ningú parlarà d’aquesta falla, canal 9 i Ràdio 9 ja no podran fer-lo, el món faller s’omplirà la boca parlant de les Llums de Sueca, de la falla de Convent Jerusalem, d’una desfilada mora, de les mascletades de la plaça de l’ajuntament, de les revetlles de no se qui o de la fira de no se qui altre, però ningú s’enrecordarà de la tasca que ha fet Noscarmientas al llarg d’un any, una tasca cultural,social i de promoció de la nostra llengua. I el món antifaller, des del seu principi simplista de totes les falles són iguals, tampoc valorarà aquest esforç per fer activitats culturals i a voltes reivindicatives, i els menysprearà i preferiran pagar un bon grapat d’euros per veure un muntatge teatral potser de qualitat inferior.

Per això, el passat 12 d’octubre quan estava en peu cantant a un pati de butaques ple de gom a gom de la Rambleta, simulant un milicià abans de ser afusellat, eixe polaco tan simpàtic que deia Carmela, vaig sentir-me així, polaco, que no polonès; un polaco afusellat pels fallers i un faller afusellat pels antifallers, el germen, la llavor d’aquest bloc. 

Reformistes, renovadors, progressistes i revolucionaris

Por: | 25 de enero de 2014

14 Falleras republicanas

El món de les falles en la seua vessant més sociològica no passa desapercebut per a ningú al  cap i casal. Tothom té una opinió al voltant del que són, foren o haurien de ser les falles, té igual si ets faller, antifaller, simpatitzant o te la bufa; al final sempre acabes raonant una opinió,  un exemple d’açò el tenim als comentaris d’aquest bloc; i vaja per davant el meu agraïment a tots els meus fidels comentaristes  que crec que demostren un gran nivell intel·lectual i narratiu, pense que el major patrimoni i fet diferencial d’aquest humil bloc són el seus comentaristes.

 

De totes aquestes opinions vaig a descartar les dues majoritàries, és a dir, la dels fallers militants orgullosos de la perfecció de la seua festa senyera enveja del món sencer; i la dels antifallers dogmàtics, fugitius i que s’estimen més qualsevol halloween que la festa de la seua terra. I les descarte per diverses raons però la principal perquè no tenen cap interès, com tots els pensaments majoritaris son populars, arxiconeguts, repetits, vulgars, avorrits, estúpids, trivials, buits i regnants, imperants i governants. Pel contrari ja se sap que és un pensament minoritari en aquesta societat podrida: Radical, antisocial, violent, …Doncs bé a mi m’agraden els pensaments minoritaris, digueu-me classista, elitista o antidemocràtic però no crec en les majories.

 

Doncs bé, de la gent que en té una opinió o que alguna volta reflexiona al voltant del món faller com a fenomen sociològic, he volgut fer una subdivisió en quatre grups que potser puga ser aplicada a qualsevol altra faceta de la vida tal i com ací ho fem a La Falla.

En primer lloc trobem als reformistes, són eixa gentque pensa que les coses es poden canviar des de dins i acaben convertint-se en els conservadors i defensors  més fidels d’un sistema corrupte, per això els odia el meu nebot Samuel, perquè a la fi, un faller reformista mai canvia res i acaba acomodant-se  al sistema que volia reformar.

 

Una miqueta més atrevits són els renovadors, podríem dir que són com els reformistes però imaginatius. ‘Anem a l’ofrena per parelles en comptes de desfilant’, ‘o a cavall’ , però van, no es plantegen si caldria o no eliminar l’ofrena perquè a banda de ser una imposició dels poders de l’època de la Espanya negra i mai haver sigut una tradició fallera valenciana s’està apoderant de tota la festa, no, ells només fan maquillatge, i alguna volta encerten com en l’abandonament d’aquell horrorós vestit negre de panderola que encara conserva algun nostàlgic i altres se’ls va la mà com en la utilització del suro en la construcció de les falles.

 

Un tercer grup o corrent de opinió són els progressistes, també coneguts com els “progres”, odiats amb bon criteri pel meu amic Òscar Mora (hoypaella.wordpress.com). Aquests paios són fàcilment 14 Reformistes, renovadors, progressistes i revolucionarisidentificables a qualsevol casal. Els trobaràs amb got de vidre, no utilitzen plàstic com la resta dels mortals fallers, amb güísqui de 50 titots o més l’ampolla i sempre mirant cap al passat. Sembla paradoxal però és així, el progressistes només volen parlar del roí que era tot al passat i com gràcies a ells han canviat les coses, gràcies a ells que esperaren 40 anys a que el dictador morira tranquil·lament al seu llit però que després sí, corregueren davant els grisos. Aquesta sí que és conditio sine qua non, si ets pogre has d’haver corregut davant els grisos.

 

I per últim estan els revolucionaris, i parle en plural perquè en són dos. Al món de les falles no existeix una corrent revolucionària, ni social ni estètica, una festa que en si mateixa té una essència tan revolucionària com que el 19 de març se li vota foc a tot en una pira purificadora i l’instant naix de les cendres un nou exercici, que podria reinventar-se cada any, que no hauria d’estar subjecta a cap norma; doncs no, és una festa sotmesa a una rígida regulació, immobilista, conservadora i sense cap marge per a canviar.

 

Amb Especial Enginy i Gràcia

Por: | 12 de enero de 2014

DSC_00201

Enguany volia reaparèixer al meu bloc amb una dissertació de la figura de la fallera major dins de les falles però crec que no es pot dir més ni millor que ho va fer el mestre Gil Manuel Hernández Martí  a www.nifunifalles.com en un article titulat “La fallera Major, font de problemes”, el qual us recomane amics i lectors aficionats a les falles. I volia fer-lo enguany per la impunitat que em dona el regnat infantil de Clara, la meua filla major, de la Falla Noscarmientas per al 2014 però com el mestre s’ha avançat obriré aquest curs faller parlant en positiu d’una federació de falles que vaig tindre el plaer de descobrir el passat 28 de desembre.

 

Ja fa nou anys, un poc després de que les falles d’especial es  federaran amb un esperit secessionista i netament classista que només pretenia deslligar-se de la resta de las falles mitjançant una diferenciació diastràtica basada en els diners, apareixia la Federació de Falles amb Especial Enginy i Gràcia, una federació diametralment oposada que només pretenia recuperar l’ànima satírica de les falles i anar integrant paulatinament a totes les comissions que volgueren anar apujant-se al carro de l’autèntic esperit faller.

 

El passat divendres 28 de desembre, dia dels Sants Innocents com mana la tradició, vaig tindre l’ocasió d’anar a la novena gala del lliurament dels “Eugenis d’Or”, guardó amb el que esta federació premia anualment a la comissió i al mestre faller que més Enginy i Gràcia han demostrat en la seua falla; i vaig poder conèixer, fins i tot podria dir descobrir, i xerrar però sobretot escoltar a alguns dels representants de les dènou comissions que actualment composen esta federació.

 

De la Gala de lliurament de guardons, vull destacar la figura  del president de la federació, Ramón Lluch,  que va realitzar  un parlament en un acurat valencià, on va demostrar que la “classe” o l’elegància de les persones és alguna cosa més complexa i al mateix temps natural que pertànyer a una comissió d’especial, de fet pense que del que realment manquen les falles d’especial són persones d’aquest perfil més enllà  dels patrocinadors, del fast i de l’opulència. També m’agradaria fer menció de la comissió San Vicent de Paul - Diputada Clara campoamor que a més a més de ser guardonada ex-aequo amb Alta – Santo Tomás van ser els que van dur tota la part artística de la gala, amb una nodrida participació dels seus membres. I per finalitzar amb esta primera part només afegir un xicotet detall que és rabiosa actualitat, l’acte va estar presentat per dos ex-treballadors de Radio nou els quals tornaren a reivindicar tot allò  del que ens han estat privant al llarg de més de vint anys de panxa plena, una televisió pública, plural i en valencià. És molt dolorós perdre una ràdio televisió, l’única que hi està a prop de la teua realitat, l’única que parla de tu i dels teus problemes, l’única que encerta el teu oratge, la que parla del teu equip, la que parla en la teua llengua, ...però què han fet el treballadors, i sobretot els periodistes de RTVV els últims vint anys per evitar l’enfonsament de l’ens públic? Callar, amagar, mentir, mirar cap a altre lloc, oblidar el codi deontològic del periodisme,... però cobrar al final de cada mes.

 

Després, al sopar vaig poder escoltar i fins i tot participar de tertúlies-debats informals però d’alt nivell al voltant de l’actualitat fallera i de l’essència de les falles, açò potser penseu que és lògic o natural en un sopar faller; doncs no; al món de les falles, al casals, a les agrupacions o federacions falleres, rarament es parla de falles, es parla de permisos per a tallar carrers, posar envelats, fer soroll,...es parla de diners,  patrocinadors, anunciants, ... es parla de premis, guardons, palets, recompenses, ... però de Falla amb majúscules mai. Per això la nostra festa va irremediablement a la deriva cap a la globalització, camí de convertir-se en una festa més amb el màgic binomi de totes les festes ofrena-alcohol,  abandonant tots el fets diferencials  que la van convertir en aquella festa singular i popular que impressionava als forasters, enorgullia als valencians i captivava al món de l’art i la cultura.

Esperem que iniciatives i propostes com la d’esta Federació de Falles amb Especial Enginy i Gràcia pugan canviar el rumb de les falles actuals i tornar-nos eixa part important del patrimoni històric i cultural valencià.

Foc d'encenalls

Sobre el blog

Reflexions d’un faller inadaptat que lluita per acostar la llengua, cultura i tradicions pròpies dels valencians al món faller i es troba amb la incomprensió d’ambdós mons.

Sobre el autor

Claudio López

Claudio López, València 1967, filòleg i escriptor, membre de l’Associació Cultural "Átame" i de la Falla "Noscarmientas".

Archivo

marzo 2014

Lun. Mar. Mie. Jue. Vie. Sáb. Dom.
          1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

Categorías

El País

EDICIONES EL PAIS, S.L. - Miguel Yuste 40 – 28037 – Madrid [España] | Aviso Legal