Els fugitius

Doncs bé, hui les cremaren, com tots els anys, sense exabruptes amb encefalograma pla. Ara és temps de reflexió a la pira purificadora. Als comentaris que haveu penjat al bloc, gràcies a tots amics i enemics, em demaneu una mica de tot, temps hi haurà al llarg de l’any, però hi han dues reflexions molt semblants al voltant de les quals m’agradaria aprofundir: La del meu lector psicòleg i antropòleg i sempre ponderat José Luis i la de la meua amiga i periodista Ángeles Henández. Ambdues parlem d’un fet que no deixa de ser curiós, Per què molta gent critica de les falles allò que quan van de turistes a unes festes alienes o tornen en l’estiu a les del seu poble els sembla collonut? Són gent que té la necessitat de fugir en falles, no abandonen la ciutat per plaer sinó per necessitat, són els fugitius. Cert és que la transgressió pròpia de qualsevol festa és molesta per la gent que no participa d’aquesta, però supose que quan ells s’emborratxen a la revetlla del seu poble i tallen el carrer també molesten algú. No veig res en les falles que no es puga criticar dels Sanfermins, la Fira d’Abril, Els moros i cristians o les festes patronals de qualsevol poble; al cap i a la fi, l’essència de les festes és universal: Diversió, desinhibició, transgressió... Perquè no dir-ho, una mica d'anarquia consentida pel poder.

Aleshores per què fugir? Què amaguen aquests fugitius? Jo crec que en el fons l’única cosa que amaguen darrere de la seua modernitat és un complex d’inferioritat molt típic del poble valencià, el mateix complex que ens ha dut a minoritzar la nostra llengua, a perdre els nostres costums, a “madrilenyizar-nos”, a dir-li metro al trenet o palomitas a les roses; a renunciar al nostre passat, als nostres orígens. I com deia Raimon: “Qui perd els orígens perd identitat”.

I així estem ara, fent-nos creus de pensar on ha arribat les falles i presumint de moderns i progres perquè fugim en falles i no volem ni sentir parlar d’elles, deixant que els “falleros” es tanquen en el seu món endogàmic perfectament simbolitzat per eixos envelats que fan pudor a pisum i vòmit, que tanquem el carrer i la festa i que ens separen de l’envejable oratge de la nit primaveral valenciana.

I açò és el que volia el poder i sutilment ha aconseguit, volia dividir-nos, fer-nos un poble feble i mal·leable. Ens han dividit per l’onomàstica d’una llengua, pels colors d’una bandera i fins i tot pel sentiment d’una festa. Falleros i Antifalleros, però i Fallers? On estan els fallers? Afortunadament queda algun fet aïllat com Arrancapins que encara lluita com la xicoteta aldea gala d’Asterix front a l’imperi Romà però la gran majoria ací hi està o fugint o carregant-se la festa; per això jo, en aquesta nit màgica, els enviaria a tots a porgar fum.

Comments

[Publicado por: Sr. Rebollar]

Si la continuitat d´aquest bloc depén de la petició popular, jo també demane el seu manteniment amb el Sr. López al front, que de falles i temes col.laterals es pot parlar tot un any. I una volta més, la meua enhorabona al docte Sr. Piquer.

[Publicado por: Pericles]

Sí, soy un fugitivo, pero no por esnobismo o modernez, sino por necesidad, porque no aguanto que mi ciudad, mi calle, mi barrio, se convierta durante dos semanas en una especie de parque temático del peor Beirut de los 80, porque no soporto que tenga las calles cortadas, los accesos limitados, que la policía me haga acreditar con papeles en mano que vivo donde debo vivir para dejarme pasar a mi propia casa, porque no quiero respirar ese humo maldito de la noche del 19 ni sufrir los detritus sobre las calles que tantos turistas aportan como compensación a la gran riqueza que traen... aunque no sé qué riqueza si a mí lo único que me toca es pagar la parte alícuota de la limpieza y los destrozos, sin más compensación que el fastidio. Bien pensado no soy un fugitivo, ni siquiera un desplazado. En realidad me siento como un superviviente, miserable pero superviviente.

[Publicado por: Ernest]

Ja ho deia el mestre Fuster, ben conegut i estimat al món faller: tota certesa és un prejudici futur. O alguna cosa pareguda. Llàstima que acceptar la veritat de l'afirmació la convertisca, al seu torn, en prejudici. I això ens deixa amb una maneta darrere i una altra davant.Senyors de El Païs(amb dièresi), jo també reivindique un bloc vitalici per a En Llopis Sanç. Si no, com deia En Vinya, haurem d'abocar totes aquestes misèries al si de les nostres famílies. En fi, salutacions corals a tothom.

[Publicado por: Claudio López]

Molt gran Senyor Piquer, vosté a desgranat l'essència de FOC D'ENCENALLS en aquest últim comentari. Gràcies

[Publicado por: Enrique Piquer]

Mal que bien, cuando aparecieron los primeros artículos de mister López, con las matizaciones siempre pertinentes y oportunas, creía yo tener esbozada una opinión más o menos razonada sobre el inabarcable universo fallero y todo su entorno todavía más inmenso. ¡Qué ingenuidad la mía! He visto aflorar derivadas que ni de lejos se me habían pasado por el magín, algunas tan escatológicas como sugerentes. Lo único en claro que he sacado tras los cuatro artículos y los tan sabrosos comentarios que los acompañaban, es ya no sé realmente nada de nada. No sé si soy un fallero reprimido o un antifallero de salón de té. No sé si soy un nacionalista ignorante de sus propios prejuicios, u otro nacionalista (antinacionalista) todavía más ignorante de sus atávicas ataduras a esencias que se me escapan. No sé si soy un progre que huye, un renegado que se queda, un traidor que va y viene o un "cagalló per sequia".
No sé si soy un roto o un descosido. No sé si soy puta o chapero. No sé si estoy de acuerdo con todos o con ninguno. En fin ¡viva el caos y las dudas! que son las fuentes de todo descubrimiento y toda sabiduría. Ahora me toca la fastidiosa tarea de repensarme, y me da miedo imaginar lo que pueda llegar a encontrar.
Me gustaría comentar tantas cosas y opiniones vertidas aquí, que es posible que no acabase de escribir hasta las fallas próximas, así que tranquilos, callaré. Lo único que no puedo pasar por alto, y es un tema que no puedo dar por terminado, son las insinuaciones o afirmaciones explícitas del señor Viña sobre mis supuestos devaneos falleriles en Vivons i Romeu de Corbera, o retira sus ofensivas palabras o la única manera de zanjar el tema será pasar por el campo del honor. Si es así, elija usted arma.

[Publicado por: Sr. Rebollar]

Fructífero debate el que ha generado su último artículo, Sr. López. Alabo especialmente las intervenciones de Ángeles Hernández y Ramón Abarca. Creo que no estoy de acuerdo con que huir de las fallas es moderno y pogre. Puede que haya gente que lo vea o lo haga de esa manera pero creo que hay gente que huye porque tiene vacaciones o no le gusta la fiesta. El día 16 a media tarde caminaba cerca de un padre y su hija pequeña hacia Na Jordana cuando un descerebrado lanzó a centímetros de éstos una bomba. El padre se encaró con el individuo que se fue como una exhalación a agredirlo porque censuraba su conducta minetras un compañero del artificiero le espetaba al hombre: "No salgas de casa que estamos en fallas." No censuraré yo a este padre si al año que viene se lleva a su hija bien lejos. Pienso que si hubiera un esfuerzo de entendimiento entre vecinos y falleros la fiesta mejoraría. Por ejemplo, ¿qué sentido tiene la despertà? Lo tendría hace 70 años a lo mejor pero ahora a quién despierta y para qué. Claro, es cierto, que al ayuntamiento le ha interesado dar barra libre al mundo fallero para cometer ciertos excesos y fomentar el gigantismo de la fiesta porque piensa que el mundo fallero le es afín cuando las fallas son de todos y de nadie. Por eso, les aplaudo a ustedes, falleros de Noscarmientas, que no tengan carpa. Y por eso no son menos falleros de nadie. ( y por ende, menos valencianos)

Me sorprende que usted critique a los que se van de progres. ¿Cómo cree usted que una falla como Noscarmientas está considerada por el 80% del mundo fallero? Cita usted a Arrancapins como un oasis en la fiesta. ¿Cómo cree que se considera a esta falla en el mundo fallero? Radical debe ser lo más suave. Los que se van son progres pero los que nos quedamos y hacemos una falla diferente somos estupendos cuando en el fondo son otros progres, los progres de la fiesta a los que la mayor parte del planeta fallero ignora y no quiere ni parecerse, y esto mire que lo lamento. El otro día me encontré con un fallero de toda la vida de mucho criterio y le dije que me gustaba hacer un recorrido por fallas diferentes como la suya, Noscarmientas, o Mossen Sorell-Corona. A la suya aun la salvó pero a la otra,¿Sabe como la definió? De intelectual y progre. Y le digo todo esto, yo, que en fallas coincido en un 99% con usted.

PD: La fiesta es popular pero también endogámica. Todavía no me he atrevido yo a acercarme a un casal donde no conozco a nadie a tomarme algo. Seguro que me reciben con los brazos abiertos.

[Publicado por: Enric Casanova]

Don José Luís, que yo no he huído de nada. He estado aquí, en los dominios de doña Rita, al pie del cañón, buñuelo va, tazón de chocolate viene, sin piedad ni misericordia. Además, en un ejercicio autodestructivo y flagelante me he visto por el Canal 9 ¡Dios mío, perdóname! la Ofrenda de Flores a la Virgen de los Desamparados, que en el imaginario católico - nunca mejor dicho - es diferente a la Virgen del Pilar; misterios de la religión católica, como lo de la Santísima Trinidad. Por cierto, me he enterado de que a los musulmanes, la competencia de los católicos en el negocio de las religiones, este tinglado de la Santísima Trinidad les parece politeísmo ¡Qué piel más fina! Y no me tragué la "cremà" por el mismo canal porque los trabajadores estaban con no sé qué de un ERO. Así que no me acuse de haberme escaqueado, que no es así.

Las carpas, velámenes de esos o como los quieran ustedes llamar - es que yo me expreso mejor en "imperii lingua" - los han desmontado esta mañana, a toda hostia, ante la mirada furiosa de algunos incautos conductores, atrapados en la vorágine post-fallera, que también hay de eso por aquí. Pero las iluminaciones estas tuneadas con el nombre de los propietarios de la calle - bastante que ver con don Manuel, ya en el corral de los quietos - y las bandericas de la Región que Avanza en Marcha Triunfal para ofrendar nuevas glorias a España, una, grande y libre, sobre todo libre, esas no se irán hasta que pase la Semana Santa. Que también, vamos de progres, agnósticos y los más osados hasta ateos, pero transitamos de fiesta religiosa en fiesta religiosa y tiro porque me toca. Una pena, oiga.

[Publicado por: Ernest]

Caram. Mai haguera pensat que el fet que em semble una marranada que algú es pixe al meu portal poguera ser origen de tantes reflexions i discrepàncies. Doncs bé, sí és costum arrelat i sinònim de transgressió i llibertat, pixem. Que córrega el daurat líquid de l'anarquia i la justícia social. Altra cosa, no sé quina mania teniu de relacionar les falles amb la valencianitat. Jo no hi trobe la relació, la veritat. De tota manera fa temps que no vull ser un bon valencià. Això és una incoherència quan el que volen els bons valencians és ser bons espanyols. He dit.

[Publicado por: Pau Cerdá]

Jo aquestes falles m'he quedat per tal de veure de trobar la meua essència valenciana i quan ja pensava que unes falles més anaven a passar sense trobar-la, no se l'aneu a creure però ha aparegut...sí..en forma de poliespan i fum negre...ahí radica la essència de les falles i la de la meua valencianitat..en un fum negre irrespirable que fa que les blanques façanes que envolten una falla canvien de color una volta a l'any...no tot va a ser sempre del mateix color...no n'hi ha una regidoria de canvi climàtic a l'Ajuntament?...açò contamina més que si tota la essència valenciana pisara a tots els portals de la ciutat...la sort és que enguany només cremar-se les falles ha plogut i bé..però no s'enganyem la pluja fa que la boira negra no romanga sobre els nostres caps valencians però no la fa desaparèixer, només la dispersa i trasllada de lloc, de fet potser que l'hagem exportat a Tombuctú i els seus habitants a hores d'ara estiguen buscant-se la pitxa per a pisar en algú portal del seu país sense trobar-lo perque els envolta un misteriós fum negre que no saben de on ha eixit...en fi, canviant d'assumpte, com diu el benvolgut i molt sabut Jordi el blog d'en claudi deu, per l'amor de déu, anar més enllà, ha d'abandonar el seu caràcter efímer circunscrit a unes festes concretes i esdevindre permanent, fins i tot eterno. Coincidisc amb Jordi, el Senyor Claudi Lòpez està més preparat i més jove que mai per fer front a qualsevol repte que El País li oferisca i escriure amb molt de trellat i interés de tot allò que requerisca de reflexions serenes

[Publicado por: Ángeles Hernández]

Gran article. I grans aportacions en els comentaris. Sempre he pensat que més que complex d'inferioritat, a València el que tenim és complex de valencians. Sempre, tots, intentant demostrar que som valencians. Traient la Senyera, duent flors a la Mare de Deu, creant eslògans, defensant a mort la paella, escrivint articles que reafirmen la identitat, defensant icones i defensant-nos de qui diu que si no es defensen no s'és valencià. Personalment sóc valenciana perquè vaig nàixer en el Pesset (quan ho vaig fer, San Jurjo) i en el meu carnet ho posa, no he d'anar demostrant-lo constantment ja que res del que diga o faça em va a llevar eixa identitat, este carnet no va per punts de valencianía. Amb les falles ocorre el mateix, ni és més valencià el que és faller ni menys el que no ho és. No m'agraden els fallers que se senten més valencians per dur monyos o tratge de saragüell, o per cantar tres-centes vegades al dia l'himne o per acusar als que no ho fan de mirar al nord o a ponent. El que tampoc m'agrada és eixe tracte diferent a les falles pel que fa a la resta de festes, conversa a la qual al·ludeix el Sr. López. Sembla que per inèrcia la festa té una sèrie d'etiquetes que ningú es preocupa de llevar (sort que ens queda Claudio). “És una festa tancada” tancada per a qui?, passa't el dia de la apuntà per qualsevol casal i voràs com tens les portes obertes de bat a bat. Tots quan anem a altres festes intentem colar-nos en les casetas dels festers que ens conviden i així passar les festes de gorra, i si, lògicament, ens agarren i ens tiren... paguem la beguda en el bar del costat. Mai se m'ha ocorregut demonitzar a eixos festers. “L'oficialitat té presa la festa” com a tot arreu, la part oficial l'organitzen les institucions, la part popular, la gent. Per què precisament el que més molesta a certa gent suposadament separada del poder és el que més molesta al poder? Els borratxos i el pixum. La part més transgressora fa que fugen els transgressors i acusen a la festa d'estar manipulada pel poder.... m'ho expliquen.

[Publicado por: Ernest]

Ja sé que en altres llocs i festes existeixen els mateixos inconvenients, la qual cosa no els converteix en virtuts. Encara que caldria mirar amb lupa per a trobar unes festes que castiguen amb tanta contumàcia als que no hi partcipen. De fet pense que les falles consisteixen bàsicament a fer festa amargant la vida a qui no està de festa. Per això no perdonen a qui marxa. Perquè, de què serveix una despertà si no despertes a ningú?

[Publicado por: Ernest]

Home, jo abandone la ciutat pel plaer que em produeix viatjar i també pel desplaer que evite fent-ho en Falles, no sé si d'això puc dir-ne obligació. Vaja, que si puc, me'n vaig. Per altra banda, mai, i prou que ho sabeu alguns, no he tingut cap complex de traure'm el pardal per pixar al carrer. Quan porte dues copes em torne així de desimbolt. Això sí, mai en un portal. Sóc una persona de principis. Què hem de fer. Però no és una cosa de la que estiga molt orgullós. De tota manera si penseu que pixar a la porta de la gent és un símptoma de progressisme i salut mental no deixeu de recordar-m'ho en la pròxima visita a les vostres cases. Jo pels amics, el que faça falta.

[Publicado por: Claudio López]

Amic Ernest, llig bé que tú si saps, he dit els que abandonen per obligació no per plaer. Però a banda d'això si realment penses que la pixarrades als portals i la gresca són exclusives dels fallers, mal valencià no ho se però acomplexat segur i potser fins i tot més proper a les tesis de Don Visente que pensava tot a les falles era genuïnament valencià.

[Publicado por: Ernest]

Abans d'esdevenir fugitiu diguí que trobava a faltar una veu discordant que m'acusara de valencià renegat. Veig que m'heu fet cas.Hala! Ara ja podeu tornar a pensar com les persones assenyades i responsables que sou, que estem de quaresma.

[Publicado por: Ernest]

Toca! Sí que heu aprofitat el temps aquestes falles. Me'n vaig quatres dies i en tornar us trobe defensant la gresca i les pixarrades als portals i qualificant els que abandonem la ciutat de mals valencians acomplexats. Sí, senyor. Lizondo i Casp viuen i estan entre nosaltres.

[Publicado por: José Luis]

En todos los comentarios observo una lucha de fibias y fobias sorprendente, carnaza para psicólogos el preguntarse qué ha llevado individualmente a cada cual a estos posicinamientos tan apasionados. Ahora bien, en el tema que nos toca, os diría que antropológicamente tan identitaria es la inclusión como la exclusión de aquellos actos folcloricos, culturales o como queraís llamarlos, que se desarrollan en vuestra ciudad. Y por mucho que les pese a algunos su identidad cultural, imprescindible en todo ser humano, ese sentido de pertenencia grupal, también, a los que aquí vivimos o sufrimos, nos las dan en algo las fallas. Lo siento Sr Piquer o Casanova pero no son ustedes ni menos falleros, ni menos nacionalistas, que el Sr López o la Sra. Hernandez. Para ser un fugitivo se ha de huir de algo.Un saludo.

[Publicado por: Jordi Viña]

Per cert, com a darrera intervenció i per al·lusions: senyoret Piquer, a mi l'edat m'ha millorat, com els passa als bons vins, i els excessos no han sigut tants com per a emboirar els meus records. A més a més, la genealogia de la meua família, si bé a mi m'ha respectat mal que bé fins ara i no crec que per molts anys endavant, m'ha permés sempre distingir espècimens amb els trets capil·lars que vostè descriu amb tanta gràcia fallera. Per tant, recorde perfectament que vostè, com jo, com el senyoret Novella i el mateix autor d'este ja nostrat bloc no només era sovint a la falla Vivons-Corbera, sinó que a més a més era per tot arreu: a la filmoteca, al cinema Albatros, a casa del senyor Claudi, i certament en una diversitat ampla d'indrets xivans. Què li farem: eren els temps en què estàvem, tots, per tot arreu, com es correspon als éssers curiosos, interessats i peripatètics que fórem. Ara quina cosa fem? Sovintejar els fòrums!!! No em dirà vostè que no és molt millor eixir al carrer i pegar-se una bona fartà de pólvora, oli de bunyol recremat i falles, moltes falles. Per cert, molt bonic allò de la seua pàtria, la infància, tot i que vostè ha de ser l'única persona al món que parla de Peris i Valero amb tant de sentiment.

[Publicado por: Jordi Viña]

Per cert, a qui corresponga de El País: un bloc per al senyor López durant tot l'any, que pot parlar de falles, de llibres, de llengua i del que li tiren a sobre: pot amb tot. És un Rocco Sifredi de la paraula, que a més a més s'explica amb gràcia i amb passió. Un bloc per al Claudi ja!

[Publicado por: Jordi Viña]

El senyor Claudi té tota la raó: la festa és intrínsicament molesta per a alguns que no en participen. Cal anar molt mancat d'autocrítica per a no voler vore que sovint a la vida, mentre ens divertim, molestem els altres. Jo he fotut a més de quatre en els meus temps de borratxo de cap de setmana, i els he pixat al portal de sa casa. I més crescudet i ensenyat, veig com me miren amb odi quan el senyor Claudi m'ha picat telefònicament a Barcelona, hem mantingut una conversa de les nostres i els estertors violents de les rialles han fet girar més d'un cap de tranquil barceloní. I és que ho volem etiquetar, classificar i igualar tot, com els edificis de pisos de barri estalinista o franquista. Cal acceptar més les imperfeccions, i la festa, siga carnestoltes o fira d'abril, és un gra en la dermis de la realitat igualada i avorrida. Fa no gaire vaig llegir que més perillós que el que trasbalsa l'ordre quotidià és qui el vol imposar a tothom. Sense imperfecció, no hi hauria personatges de Shakespeare ni Shakespeare, ni de Cervantes, Rabelais o Hrabal. No hi hauria la verborrea de molts poemes de l'inigualable Vicent Andrés Estellés o del seu mestre Whitman, no hi hauria, com deia Bolaño, ni Melville ni Proust ni Joyce ni Bolaño. Nicanor Parra no hauria nascut i els Pogues no existirien. No ens mengaríem el socarrat de la paella ni el vi amb llimonà desventà. El que heu de fer és anar-vos de València com jo, que vaig ser un contumaç fugitiu faller, i quan dugueu 10 anys de ser governats per gentola que es diuen els millors i el mite que us venguen a tota hora siga el de Peps Guardiolas plusquamperfectes, que fan angúnia de tan bon xics que són, ja trobareu a faltar la gresca. Gran petardà final, Claudi.

[Publicado por: Manuel López Sanz]

No se trata de falleros o anti-falleros, pienso como dice el señor Piquer que simplemente hay gente a la que no le gusta la fiesta de las fallas y me parce correcto, están en su perfecto derecho de disfrutar sus días de fiesta como les plazca, ahora lo que no entiendo son las excusas injustificadas, no entiendo, señor Abarca, a que se refiere usted con “programa alternativo”, ¿Que le afecta a usted, que como dice Claudio, los falleros se “encierre en carpas con olor a vómitos y orín”? Cuando tiene usted toda la fiesta en la calle, monumentos, “mascletás”, castillos de fuegos artificiales, verbenas, conciertos, música de pasacalles, luces, miles de restaurantes y kioscos ambulantes a su servicio, espectáculos callejeros, etc, y casi todo gratis, creo que de eso se trata una “fiesta popular”, repito que más le da a usted que los falleros se encierren en sus carpas o casales, ¿A caso los necesita usted para algo? Y acabo diciendo que las fallas son simplemente una fiesta más, no son los falleros portadores de ninguna esencia de pueblo, pero tampoco lo son los detractores de la misma y no creo que ni unos ni otros este acomplejados. Como he dicho y como cualquier fiesta, se trata simplemente de si te gusta o no.

[Publicado por: Claudio López]

Sr. Enric Casanova, sempre em passa el mateix amb els seus comentaris, tinc dubtes de si estic d'acord o no. Malgrat això, vosté fa una lectura molt interessada del meu article, intel·ligent però interessada; perquè és evident que les falles no són l'essència però sí una part important del patrimoni cultural valencià que caldria protegir.

[Publicado por: Enric Casanova]

Vamos a ponernos serios por una vez. Esta recurrente y asfixiante referencia a un presunto complejo de inferioridad de los valencianos respecto a Madrid, eufemismo de España, es tan falso como los extintos duros sevillanos. Miren ustedes, esa es la etiología, más o menos explícita, del "sano regionalismo del Feliz Levante Español", esto es, el martirologio de una región que avanza en marcha triunfal para otorgar nuevas glorias a España pero que sufre el desdén y el desprecio de la amada patria en cuyo altar se inmola a su mayor gloria, la de la patria digo. Amor no correspondido que genera frustración y ya sabemos lo que genera la frustración. Y por ahí se cuela el folclore, las danzas, el traje regional y cómo no, las fallas de los cojones.

Yo entiendo y respeto que para la gente que participa activamente de la fiesta de las fallas ésta sean la esencia de lo valenciano, pero lamento tener que decirles que se equivocan. Las fallas, las hogueras, las gaiatas, la muixeranga, les albaes, etcétera, son productos culturales, folclore, no sé si el "volkgeist" ese o qué, pero en todo caso patrimonio colectivo y en ningún caso la esencia de la patria. Salir de Valencia por patas cuando hay fallas no es traicionar a la patria ni abominar de la cultura valenciana, es sencillamente, a ver si nos enteramos, reflejo de la diversidad. Un poco de respeto, hombre ya!

[Publicado por: Enrique Piquer]

Me siento confuso, incluso algo incómodo con este último artículo de Herr López, mucho más acre que los otros, casi amargo diria yo. Y andan en la línea los comentarios de madame Hernández. Tengo la sensación de que me espian y hablan de mi - tampoco simpatizo con los paranoico-conspirativos-, porque yo no soy un fugitivo, soy el fugitivo. Lo fui siempre, incluso potencialmente antes de nacer, donde mi madre, gran fallera y valenciana de pro, me llevó de aquí para allá, de "mascletà" en "mascletâ", de banda de cornetas y tambores a banda de tambores y cornetas, vamos de susto a sobresalto, cuando yo, a dos meses de ver la luz de la vida sólo deseaba la tranquilidad amiótica del seno materno. Creo que esto explica el origen, la causa más profunda de mi "fugitividad". Luego fueron viniendo las otras, que como una cebolla se fueron colocando a mi alrededor para abandonar Valencia en cuanto asomaban los primeros indicios falleros, si era posible; y si no lo era encerrarme a cal y canto, como en una trinchera a la espera del asalto final del enemigo. Que quede claro que estoy de acuerdo en la mayor parte de lo que se dice, incluido en lo relativo a ese complejo de inferioridad tan valenciano, es más, me da que las fallas puedan ser un mecanismo de compensación a ese complejo, todo en ellas tan desmedido, tan exacerbado, como tratando de demostrar algo que no son, pues no son más que material fundible, como todos al fin y al cabo. Pero lo más inquietante es una sospecha que el maldito Herr López me ha inoculado con su artículo ¿No seré en el fondo un fallero frustrado, uno de esos que en su ansia desmesurada de crítica -porque eso son los falleros ¿no?- lleva su crítica hasta el límite, hasta el límite de criticar a la fiesta que hace de la crítica su enseña y su valor -porque eso son las fallas ¿no?-, no seré, aunque ignorándolo una especie de über-fallero nietzscheano? Durante mucho tiempo busque en mi interior motivos para amarlas, a las fallas me refiero, pues yo también quería ser amado por ellas, pero jamás los encontré. Hasta que al final, como un gran mediodía, se levantó la verdad: las fallas no me gustan, es así de sencillo, siendo cierto que la edad me ha hecho menos radical y combativo. y esta verdad simple no dice nada de las fallas, si dice algo es de mí; pero ocurre algo similar con lo contrario, si hay alguien a quien le gustan las fallas -que me consta-, tampoco dice ese gusto nada de las fallas, sino de él. No hay verdad, sólo perspectivas. Y me voy que haré tarde. Continúa monsieur López, que tus artículos crean adicción.

[Publicado por: Ramon Abarca]

Té raó, les falles són com la Feria de Abril. Si señor. A la Feria hi ha unes “casetes” que serien com els nostres casals/veles on només accedeixen els membres. Fins aquí d’acord. Però no, els valencians són més generosos. Si la Feria de Abril es fa en un recinte allunyat amb la qual cosa no t’enteres si no hi vas, els falleros en canvi te volen fer partícep. Per aquesta raó, tallen el carrer per montar la seua vela/escenari o festes vàries amb setmanes d’antel•lació. Per això, fan paelles, karaokes i balls, perquè te n’assabentis… són generosos. Ara si, no intentis apropar-te massa a la valla que tanca el recinte/falla o de més, perquè te miren amb superioritat i cara de propiedad privada i superioritat. Exemples de falles que intenten la integració, que conviden als veïns a xolcolatás, etc també en tinc, peró són una clara minoria. Així que si alguns fugim és perquè no hi ha més remei, perquè encara que m’agrada la festa no hi ha un programa alternatiu i perquè ja arribe a estar fart del: “Hombre, que son falles” com si això fora carta oberta per fer tot. Pense una mica abans de dir que no hi ha endogàmia i sectarisme.

[Publicado por: Nieves Hernández]

No sé si és una subtil operació per dividir-nos (les teories paranoico-conspiratives m'agraden poc) o el nostre fotut complexe d'inferioritat. El que sí sé és que, des del començament de la democràcia quan alguns creiem que aconseguiríem un lloc entre la resta de pobles de l'estat, les coses no han anat com calien. I les culpes hi ha que repartir-les entre els que sols miraven cap al nord (jo encara hi mire moltes vegades) i els que sols miren cap a ponent.
Sí senyor "qui perd els orígens, perd la identitat" i la nostra és la que és, i n'haurem de viure-la amb orgull.
I ara a cremar-les.