Blogs Comunidad Valenciana Ir a Comunidad Valenciana

La festa total

Por: | 28 de abril de 2012

La festa total

En un país amb catorze milions de pobres, vora sis milions d’aturats, uns governants incapacitats dins d’un estat opressor i una banca cada volta més poderosa que ha canviat el seu negoci de prestar pel d’extorsionar, amenaçar i executar hipoteques (la Caixa o Caixabank executa només amb mes i mig de retard en el pagament); els fallers han trobat una fórmula, després del fracàs de la d’Ecclestone a la nostra ciutat, per animar al personal i que la gent en comptes de tirar-se al carrer a protestar ho faça a bufar-se.

 Es tracta del que hem anomenat la festa global o per utilitzar un símil futbolístic la festa total. Ja començaren allargant les falles, fent creus de maig, instal·lant betlems pel Nadal, fent fogueres en Sant Joan, organitzant moros i cristians, ...i ara hui mateix m’acabe d’assabentar que algunes comissions falleres celebrem la fira d’abril, no se si el pressupost donarà per a llumenetes, casetes i “caleses” però del que estic ben segur és de que amb el beneplàcit de la nostra alcaldessa muntaran revetlles i festes per tot arreu.

 És clar, que per al fallers qualsevol excusa és bona per a muntar una  festa i bufar-se, i no hi seré jo quicritique açò. Però és necessari agafar el calendari de festes de tot el solar patri i celebrar-les? No és pot ser una mica més original? Anem a veure per a divertir-se amb música i alcohol no cal tampoc recórrer a tradicions alienes es pot fer intentant traçar un calendari més autòcton i aprofitant el tiró recuperar algunes tradicions perdudes.   No sé, per suggerir alguna cosa, si volen celebrar Sant Joan que es vagen a la Malva-rosa a mullar-se el peus; o per què no organitzar alguna festeta tots disfressats d’avi Colomer o moma coincidint amb el corpus, la festa grossa, la més antiga i singular de València; i què em digueu del nou d’octubre: Sant Donis, reivindiqueu el nostre dia dels enamorats front al San Valentín espanyol; o Sant Vicent, ... anem a veure, que ocasions per a celebrar hi ha sense eixir del cap i casal.

Jo  crec que açò és només per una qüestió d’estètica i de dignitat com a poble ja que al cap i la fi el fet en si  no canvia massa, tot es redueix a una revetlla i un cubata però crec que és més bonic recordar tradicions pròpies i si més no destacar les dates  que no abanderar la ximpleria, el provincianisme i la coentor. 

 

Hay 6 Comentarios

Muy buen blog visit http://myspanishtrip.com

Sr. López, este país o comoditat o como queramos llamarle es el lugar de la fiesta total. Es el lugar donde se acuñó el término "ruta del bacalao" y donde se lanza una traca a cualquier hora y cualquier día para celebrar lo que nos venga en gana, ya sea un bautizo, una jubilación o el ascenso del Malilla C.F.

Y por si no tuvieramos poco con el calendario festivo autóctono y el horror que supone el importado, durante los últimos años una serie de personajes llamados políticos y sus acólitos, unos con bigotes, otros no, han vivido una fiesta total disponiéndo del dinero público a su antojo para sus ocurrencias dejándonos al pueblo llano arruinado e hipotecado para el resto de nuestras vidas. Esa sí que ha sido la fiesta total. Ni la Moma ni el todopoderoso Sant Vicent nos salvan de esta.

Varias cosas a comentar, sr López. Totalmente de acuerdo con la sintética descripción que hace al principio del artículo sobre la situación a la que piratas con corbata y saqueadores con coche oficial nos han conducido, incluso algo benévola para mi gusto; algún que otro calificativo de esos que llevan punta y sangre no mentiría sobre todo lo que está ocurriendo en este miserable país y en esta asquerosa Comunidad. También coincido en ese diagnóstico sobre la estupidez global de las fiestas globales, donde en Alcoi te puedes encontrar una "tomatina", en Morella una entrada de "moros", en Chiva un carnaval veneciano, en Buñol un primero de Mayo con batucada y "dolsainers" y en cualquier falla todo esto y mucho más junto, reunido y revuelto.
Pero hay algo que ya creo haber comentado en alguna otra incursión anterior por este blog y que como una sombra oscurece de forma semioculta e implícita las líneas que escribe. Igual que Indiana Jones buscaba el Arca Perdida, me da la sensación de que comparte con él una afición, no sé si consciente o no, por cierta arqueología mística, o ficticia, no encuentro el término preciso: los dos parecen andar por la vida empeñados en encontrar cosas viejas, cuanto menos dudosas, diría yo ilusorias. Él, el Arca de la Alianza, usted la fiesta pura, la falla incontaminada y virgen de perversos sodomitas, esa que algún rufián mancilló, secuestró o escondió en quién sabe que tétrico reducto ideológico, estético y quizás también moral. El rescate de semejante cosa sólo es tarea para héroes; y puestos a escoger, en galanura y porte usted no tiene rival con H. Ford

Xe, Claudi. El teu blog està assolint molta categoria. Ja et penjen publicitat per tot arreu. I si a això li afegeixes reflexions com la que proposes en aquest article... . A mi em sembla una idea a considerar, i un magnífic tema per a reflectir. Per què recòrrer a tradicions alienes per expressar sentiments que ja recullen festes locals. ¿Per què sintetitzar festes de laboratori com ara el dia dels enamorats, tenint Sant Donís? Això, en l'argot filològic, rebria el nom de barbarisme. En termes zoològics podriem parlar de voracitat dels mercats, de la fam infinita que caracteritza eixes entitats abstractes, hom diria sobrenaturals, que semblen menjar-s'ho tot: les tradicions, les lleis, els governs, la vocació més legítima d'una festa, el seu espèrit lúdic, o conmemoratiu, o reivindicatiu... Per cert, molt bona l'elecció de la foto. El més al.lucinant de tot es que dins de la Moma hi ha un home... Però em fa vindre al cap un pensament que em causa una certa molèstia, encara que pot servir per a tancar la reflexió sobre l'imperialisme cultural: Us imagineu una pel.licula de terror amb la Moma com a protagonista, i realitzada a Hollywood!! Tot arrivarà...

Sens dubte aquest és el millor comentari que ha aparegut des que existeix "Foc d'encenalls". Enhorabona a designer handbags també pel seu pseudònim. Jo sempre he volgut ser un "Hombre Belstaff Bombardero", però no em va arribar la nota mitjana i em vaig quedar fora. Això sí, encara no he perdut l'esperança de trobar una "Belstaffmujer de la Blazer" per a compartir amb ella la meua vida.
Sobre el costum d'empeltar festes pense que és sols un símptoma més de la imbecilitat globalitzadora, de la qual, no tinc cap dubte, les jaquetes Belstaff (les de la Blazer i les altres) són les principals responsables.

Los Hombres Belstaff Blazer

Belstaff Cazadora hombre

Los Hombres Belstaff Bombardero,

Hombres chaqueta Belstaff

Belstaff Mujeres de la Blazer

Mujeres Chaqueta Belstaff

Ventas y bajos Con Envío Gratuito una región de España, cualquier

Nuestra tienda: http://www.belstaffsale.co.uk/

100% auténticos bolsos de diseño para asegurar que las compras por favor, introduzca la siguiente URL

http://www.bolsosoutlet.net/

http://www.designerhandbags.uk.com/

http://www.designer--handbags.co.uk/

http://www.bagireland.net/

Publicar un comentario

Si tienes una cuenta en TypePad o TypeKey, por favor Inicia sesión.

Foc d'encenalls

Sobre el blog

Reflexions d’un faller inadaptat que lluita per acostar la llengua, cultura i tradicions pròpies dels valencians al món faller i es troba amb la incomprensió d’ambdós mons.

Sobre el autor

Claudio López

Claudio López, València 1967, filòleg i escriptor, membre de l’Associació Cultural "Átame" i de la Falla "Noscarmientas".

Archivo

marzo 2013

Lun. Mar. Mie. Jue. Vie. Sáb. Dom.
        1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 31

Categorías

El País

EDICIONES EL PAIS, S.L. - Miguel Yuste 40 – 28037 – Madrid [España] | Aviso Legal