Blogs Comunidad Valenciana Ir a Comunidad Valenciana

El metro faller

Por: | 12 de febrero de 2013

El metro faller 1

S’acaba d’inaugurar l’exposició del ninot 2013, sempre m’ha cridat l’atenció el fet de que els ninots que presenten les comissions a aquesta exposició generalment no estan molt  en harmonia amb la resta del monument faller i des de fa ja un grapat d’anys practique un joc durant les festes falleres que consisteix en endevinar qual és el ninot que ha visitat l’exposició. Des d’ací us convide a practicar-lo, és molt divertit perquè trobes que la majoria de ninots que han estat exposats no tenen res a veure ni temàticament ni estètica amb la resta del seus companys, són com illots independents amb diferent tècnica d’escultura, de pintura i de vegades difícilment es poden relacionar amb la temàtica de la falla, en molt casos s’evidencia que l’autoria no és la mateixa. Em contava l’altre dia el meu germà el cas d’un ninot  indultat a l’any 1996 de la russafenya comissió de cadis-dènia que representa un espantall hiperrealista creat per José Lafarga, “El geni”, que hi estava immers en una falla pintada en colors fallers forts i plans, no del tot acabada i prou poc figurativa que parlava del món del circ. Què dic jo que l’espantall seria perquè no es menjaren els ratpenats la carn dels lleons.

 

Però realment el que il·lustra tot açò és la participació i l’interés que els fallers dediquen als seus monuments.  Quan arriba el moment de negociar amb l’artista només es parla de metros de alçaria i de nombre de ninots; dins d’una orgia quantitofrènica on només preocupa tindre-la més llarga, perdó més alta;que la del veí.

 

Per això, els artistes que més que artistes plàstics són un “artistes” de la vida han creat el metro faller, que és el metro de seixanta centímetres, aixó traduït al carrer vol dir que si signen un monument de deu metros d’alçària, ells ens construiran un de sis i si són molt,  molt, molt honrats; ens posaran una antena o un parallamps, és a dir un pal, que aplegarà fins als deu metros.

 

Però què passa amb el tema, la crítica, la sàtira, l’arquitectura, l’escultura, la pintura, els materials? Açò no interessa a ningú, els fallers només els agrada fanfarronejar amb expressions com: “enguany plantem una de dotze metros” (normalment ho diuen en castellà). I el seu somni no és altre que arribar al vint metros, si això caiguera en mans d’un psicoanalista ho tindria molt clar, només pot ser un complex fàl·lic. “Blanc i en ampolla: Orxata”                                                                                         El metro faller

 

També els preocupa una mica,com ja avançaven, el nombre de ninots. No tant com l’alçaria però sí és el segon i últim punt de la negociació. No sé força bé si és perquè és fàcil de comptar i saber si t’han enganyat o si  és una desviació com la del polítics que els agrada rodejar-se  de centenars de ninots  que només pel fet de fer palmes tenen dret a furtar i ser indultats.

 

Doncs aquesta és a dura tasca del noranta-nou per cent dels presidents de comissió, signar un contracte de deu metres i huit ninots per a que al final et planten un falla de sis metros i cinc ninots amb poca crítica i nul·la gràcia, però no passa res, es deixen de pagar el últims aplaçaments i després se’l posen uns ciris a la Maradeueta per guanyar “palets” o fins i tot aconseguir que t’indulten un ninot. Ara, una cosa us recomane, si el que realment voleu és un indult, res de verges, parleu amb Gallardón.

 

Hay 5 Comentarios

M'agradat molt el teu blog! molt encertat!

"Molt encertat el teu analisis. Una mesura, un patró genuïnament faller. Si be esta peculiaritat mètrica hauríem de fer-la extensiva a altres aspectes i passar de les nostres genuïnes unitats de mesura quantitatives a altres més qualitatives. Propose buscar el verdader patró (estàndard) dels adoradors del nostre sant patró (Sant Josep) . Quan afirmem que tots els fallers estan tallats pel mateix patró, hauríem de buscar eixe estereotip de faller que ens identifique, eixe personatge josefi que reunisca les màximes característiques del verdader, l'autèntic faller. Per a això podríem fer un càsting o potser millor un Gran Germà en un Casal on tots els concursants mostraran els seus dots humorístics brofegas , la seua piromania domèstica, la seua gastronomia de campanya, la seua parla apitxada i sobreaccentuada o la seua artesania coenta. Sabent el que el nostre campió, el Megafallero, pensa en el polític, el gastronòmic, el cultural, l'econòmic etc etc podriem establir una escala objectiva de fallerisme (valencianisme autèntic per assimilació) amb la que poder mesurar-nos i saber qual és el nostre percentatge d'autenticitat regional i a partir d'ací corregir les nostres actituds para en un futur trobar l'anhelada identitat enveja de bascos amb el seu RH - , o dels catalans i les seues botifarres.
Un article molt bo. Felicitats

|||►►►Lo Que DEBES SABER Si Quieres Perder 30 KG!! Resultado Garantizado: http://su.pr/2we2i5

Molt d'acord amb el senyor Ernest. De fet, si mireu llibres sobre les llengües del món, voreu que en moltes les unitats de mesura o els mateixos numerals són, per a nosaltres, estrafolaris, Per exemple, sembla que la manera francesa de nombrar després de 60 (70, 80...) ve del basc, que com sabem és un poble ben raret. Per què no un metre faller? A la cap i a la fi tot allò que és numeral ho és en relació amb una altra cosa numeritzada, feta quantificable.
D'una altra banda, el senyor Claudi la clava amb esta situació que descriu. D'alguna manera, podríem dir, els fallers han arribat al summum de la picaresca i no només intenten enganyar els altres, sinó que s'enganyen entre ells, els una als altres per a aconseguir un premi. El que sí és cert, què trist, és que per a indultar un ninot t'ho has de currar prou més que per a ser indultat per tot un seguit de malifetes en el món real.

Quan he llegit el títol del post he pensat que glossaries les excel•lències de la metrosexualitat en el món faller. Però no, ha esta molt millor. Ens has descobert una nova unitat de mesura en estos temps tan carregats d’uniformitat,homogeneïtat i globalització. Fa poc em comentaven que el famós metre de platí de París ja no feia un metre. Sembla que ja no és la referència per a les mesures de longitud , en haver estat substituït per no sé quina mandanga de la longitud d’ona de la radiació de no sé quin metall en no sé quines condicions. El cas és que al vell patró universal el devien tindre, pobret meu, criant pols en un racó i ha crescut alguns mil•límetres per no passar-li el drap de tant en tant. Potser seria el moment de deixar-nos d’abstraccions i instaurar el metre faller a nivell interplanetari. Vivim un temps fotut i caldria retallar també el metre de 100 centímetres. És un luxe, un malbaratament que no ens podem permetre. Sense dubte, com diria Wyoming: “ Hem amidat per damunt de les nostres possibilitats”. D’aquesta manera, el metre faller passaria a formar part d’eixe bon grapat d’unitats de mesura tan nostrades que tenim abandonades en algun plec de la memòria, com ara: el destre, la jovada, la fanecada, l'almud, la barcella, el cafís o , en l’àmbit domèstic, la dotzena de frare i el llit de canonge. A més, comptaríem en base a sis, com els euros. Tot avantatges.

Publicar un comentario

Si tienes una cuenta en TypePad o TypeKey, por favor Inicia sesión.

Foc d'encenalls

Sobre el blog

Reflexions d’un faller inadaptat que lluita per acostar la llengua, cultura i tradicions pròpies dels valencians al món faller i es troba amb la incomprensió d’ambdós mons.

Sobre el autor

Claudio López

Claudio López, València 1967, filòleg i escriptor, membre de l’Associació Cultural "Átame" i de la Falla "Noscarmientas".

Archivo

marzo 2014

Lun. Mar. Mie. Jue. Vie. Sáb. Dom.
          1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

Categorías

El País

EDICIONES EL PAIS, S.L. - Miguel Yuste 40 – 28037 – Madrid [España] | Aviso Legal