Blogs Catalunya Ir a Catalunya

En Pere contraataca

Por: | 04 de agosto de 2014

PereNavarroSi en Pere Navarro torna, Jau Coloma ho havia d'explicar. Així que reprenem aquest espai d'assaig, de reflexió i de serenor per estudiar un dels canvis més sorprenents dels últims mesos: el que ha fet passar a Navarro d’enfonsat a aclamat, de trist a alegre, d'home-sac de boxa a col·lega de copets a l'esquena. Després d'unes setmanes de silenci tuitare (tot passava desapercebut, un retuit aquí, un article allà, un tuit bàsic de polític més enllà) en @pere_navarro es va animar diumenge a la nit a revolucionar Twitter amb el seu sentit de l'humor.

Tot va començar quan Navarro va retuitejar al compte satíric @encampanya. L'autobús va descobrir-ho i ho va anunciar als seus seguidors, pensant que patirien les conseqüències del vell Navarro, aquell condemnat a perdre-ho tot: "Ens ha fet RT Pere Navarro. Una salutació als 8000 followers que perdrem en les properes setmanes". En Pere respon: "Doncs jo n'estic guanyant!". I així comença una conversa entre un autobús i un polític retirat, un calorós diumenge d’agost a la mitjanit.

EC: Pere, ets conscient que et devem molt, oi?

PN: I jo a vosaltres! Això és l'inici d'una llarga amistat

EC: Si entra l'exèrcit per la Diagonal, ell es podria salvar. "No soy catalán, soy Navarro"

PN: En el fons em caieu simpàtics...

EC: Hem rigut molt junts, Pere, i ara t'enyorem

PN: No us amoïneu que encara riurem molt més

EC: Si en Pere diu això és que a la política li esperen grans tardes

PN: Cal dignificar la política i també posar-li una mica d'humor intel·ligent

EC: Pere, si has d'anar a Andorra baixa'ns un Toblerone, plis

PN: No tinc diners a cap paradís fiscals i pago tots els meus impostos. Estigueu tranquils

EC: I no tens fills que donin la murga, com d'altres! Records al pare, per cert

(Aquí l'autobús estira el fil al màxim. Navarro està responent, però citen al pare independentista, el que va anar a la via catalana, el que es va fer servir per burxar el paladí del federalisme. Però és el nou Navarro. Esgrimista. Preparat. Catxondo)

PN:  No crec que em deixi cap herència a Suïssa

Davant l'astorament general, i els dubtes dels tuitares sobre si era el Pere real o el gestor dels seus comptes (recordem que el CM de Pere Navarro ja va merèixer un capítol en aquesta casa), en Navarro decideix anunciar el seu renaixement tuitaire: 

PN: Ja no tinc CM, sóc jo i espero demà per comentar més temes d'actualitat

EC: Bona nit, Pere, que descansis.

Pensàveu que s'havia acabat? No, hi ha més:

EC: Sshhhhhht. Tuitegeu més fluixet que en Pere ha anat a dormir i demà el volem fresc com una rosa

PN: Què dolents.

EC. Lo just. Però no deies que anaves a dormir?

PN: I vosaltres?

EC: No descansarem fins saber que estàs bé

El carinyo s'ha començat a agafar i molts usuaris ja demanen que autobús i Navarro vagin a un hotel, en un camí que ha dibuixat perfectament en @jordicalvis, referent iconogràfic de la xarxa: primer les interaccions es multipliquen, després es passa als missatges privats, arriba el moment de creuar els whatsapps i s’acaba en un hotel. I no precisament buidant el moble-bar (potser sí, però no és l'objectiu principal). L'amor floreix.

EC: Va, Pere, penja tu primer...

PN: No, tu primer...

EC: Els dos alhora. 

PN: Bona nit

EC: Que descansis. bona nit Pere. Gran lliçó la teva d'aquesta nit.

EC: Avui en Pere ens ha demostrat que és un grande. Llarga vida al nou Pere

PN: Boooooooona niiiit!!

EC: Un cola-cao i al llit

Només va faltar un comiat clàssic d'en Navarro, com deia en @jordicalvis: "El #simiribonanit està al caure"

Segons una enquesta del prestigiós centre d'estudis demoscolòmics, si s'haguessin fet eleccions a Twitter en aquell moment Pere Navarro hauria fet un digne paper. No hauria guanyat (tampoc ens passem), però hauria estat el típic partit simpàtic a qui tothom desitja sort. "Una nova era", titulava en @jotaemi, decidit a seguir a Pere Navarro després de la conversa. @albertmercade hi afegia: "En Pere Navarro ha guanyat més simpaties avui amb quatre tuits que amb més de 30 anys de carrera política". Qui li hauria dit que mantenint la senyera ben neta i fent-la petar de tant en tant a Twitter es guanyaria el favor del poble.

Els elogis van donar pas a una reflexió, la que va fer en @08181: "El que guanya un polític sense CM". I no es referia a un guany econòmic (ai, què passaria si donessin dietes per gestió tuitaire), sinó de qualitat 2.0. Clar que alhora estableix un precedent perillós que pot acabar amb la professió de gestor de comptes, on hi ha una bombolla que riu-te'n tu de les promocions immobiliàries als deserts: "CM convoquen per demà, dilluns, vaga de protesta per intrusisme laboral", anunciava @QuimMonzo. @Vyvyan_Basterd animava a la resta a sumar-shi: "Que @pere_navarro marxi de la política per dedicar-se exclusivament al seu compte de Twitter hauria de servir d'exemple als altres polítics".

Cada cop que Pere Navarro feia una proposta política, Twitter bullia. El seu CM es feia un fart de rebre burles, insults, era l'epicentre de mofa. Però les tornes han canviat. El CM ha desparegut, en Pere Navarro ha agafat les regnes del seu Twitter i li està agafant el gust. Prepara't, Catalunya. Pere Navarro contraataca.

 

(La foto és d'Andreu Dalmau, de l'agència EFE)

Gràcies, senyora d'UPyD

Por: | 23 de mayo de 2014

SenyoraEl debat electoral de les europees feia mandra. Com les pròpies eleccions, vaja. Però ja que no feien Polònia el poble tuitaire s'ha engrescat a buscar-li les pessigolles a l'americana-rebequeta de Terricabras, les pantoflades d'Urtasun, la corbata torçada de Fisas i Javi López, així en general. Però la cosa no passava de ser un parlar per parlar, de no engrescar gaire, fins que ha aparegut l'estrella de la nit. Difícil brillar entre dos dones de caràcter com Ariadna Oltra i Mònica Terribas, però ella ho ha aconseguit: Teresa Giménez-Barbat, candidata d’UPyD gairebé desconeguda a Catalunya. Gràcies, senyora d'UPyD, per fer d'aquest debat una font inesgotable de riures. TV-3 assegura que aquesta nit no feien Polònia. Mentida. El seu esperit romania en la #senyoraUPyD, etiqueta que ha esdevingut ràpidament Trending Topic. 

La meravellosa força retòrica de l'escriptora ungida per Rosa Díez per combatre el separatisme l’ha portat al cel 2.0. L'il·lustrador @OriolMalet ha creat l'etiqueta #senyoraUPyD descrivint com n'ha gaudit, amb la candidata: "La #senyoraUPyD al #DebatEuropeesTV3 és el millor d'aquesta campanya, de lluny. Ja he tret el vi pel nas quatre vegades". Fins i tot els rivals s'han vist superats per la seva espectacularitat política, com ha reconegut el diputat d'ERC @pereboschcuenca: "Haurien de sortir tots els candidats del plató i deixar la #senyoraUPyD. No aprendrem res, però com a mínim riurem...". Preguem per l'insomni de @borinotdargent, a qui l'espectacle Giménez-Barbat ha impedit anar al llit a l'hora: "Tinc son i hauria d'anar a descansar, però l'actuació de la @senyoraUPyD m'ho impedeix".

Les teories han arribat aviat, perquè un fenomen de la política tan remarcable no podia sortir del no-res. Hi ha qui, com @Brautasuno, hi ha vist la reencarnació del gran líder de la hilaritat política catalana, Pere Navarro: "A la @senyoraUPyD només li falta dir "Sí miri, bona nit", ha dit, abans de reconèixer que fins i tot ha arribat a dubtar de la independència: "Coses que enyorarem d'Espanya: la #senyoraUPyD". Per @sergisabate, la candidata ha estat una idea per TV-3 per entretenir al públic i permetre el descans dels futurs eurodiputat: "La #senyoraUPyD venen a ser els minuts musicals perquè els altres agafin aire entre round i round".

Un usuari hàbil ha creat el perfil @senyoraUPyD, que a mitjanit vorejava el miler de seguidors parodiant a la millor candidata i el seu propi diccionari català-upeydià.  Si ara es fessin les eleccions a Twitter, guanyaria de carrer. Ho remarca @GinHacker: "La @senyoraUPyD és sens dubte el #highlight més important d'aquesta campanya". "Ets la nostra esperança", crida @nanofick. S'hi suma @agalifardeu: "Si en el programa electoral sortís que la @senyoraUPyD farà un programa setmanal, majoria absoluta". 

Dilluns les eleccions hauran passat i es discutirà sobre si el procés va millor o pitjor, sobre si Europa va bé o com sempre, o sobre quants montaditos és capaç de posar-se Cañete a la boca. La @senyoraUPyD ja serà història tuitera, digna hereva de la nena de Rajoy, que ha crescut, s'ha fet gran, i ens ha regalat una de les actuacions més divertides de la història del debat electoral. Gràcies, senyora d'UPyD: Europa li estarà agraïda.

El 'crochet' sobiranista

Por: | 28 de abril de 2014

Carme ChaconnEl diumenge avançava plàcid fins que Pere Navarro ens va recordar una realitat terrible: ja ha començat l'època de comunions. Apocalíptic. Tocarà adorar nens/es que no trepitjaran més l’església, vestits barrocament i amb un banquet que fa mandra perquè si acabes amb una corbata al cap, adorant més el vi que el pa, et miren malament. Primera realitat desagradable que ens va descobrir Navarro, que desgraciadament va viure un altre fet lamentable: a l’entrada de l’església,  una dona  li va dir "fill de puta" i li va etzibar un cop de puny. Fins aquí el trist i lamentable incident, que no va impedir a Navarro veure com els nens rebien les primeres hòsties. Consagrades, per sort. (Disculpes. La temptació era massa forta).

Abans que Navarro es pogués treure el bistec  de la cara per alleugerir el dolor i tuitejar l'incident, @jordi_canyas, flamant dimissor del Parlament, ja havia arribat a una conclusió: la culpa és dels independentistes per escalfar l'ambient. No ho concreta, però se li entén tot: "Todo mi apoyo y solidaridad a @pere_navarro y mi absoluta repulsa a su agresión. La siembra del odio empieza a recoger sus venenosos frutos". El canvi horari a Miami tampoc va impedir que @carmechacon fos de les primeres en arribar a una conclusió. "Contra la intolerància. Amb @pere_navarro. Amb la concòrdia i la pluralitat d'idees i opinions. Amb la llibertat". Per la concreció, hom diria que era a la plaça, camuflada entre comunionistes, i va entendre a la perfecció el sentit del cop de puny, el típic crochet sobiranista.

Pere Navarro tenia dues opcions: 1. Treure-li importància al fet, denunciar l'agressora i passar pàgina ràpidament. 2. Seguir la via Cañas-Chacón i donar-li un sentit polític al tema. Què va fer el primer secretari socialista? Bingo. Tractant-se de Navarro, sempre s'ha d'escollir el camí més difícil: "Agraeixo les nombrosíssimes mostres de solidaritat que m'animen a seguir treballant perquè el diàleg superi per sempre més la violència". Per si el tuit era un xic ambigu, Navarro ha fet un tour per les ràdios per dir que sí, que no coneix a la senyora però que tot és culpa del procés. L’única dada que té Navarro és que es tracta d’una senyora de mitjana edat ben vestida. Tot quadra: per la descripció, podria ser Carme Forcadell. 

La identitat de l'agressora de seguida va esdevenir un debat apassionat. Mentre uns insistien a culpar a senyora Independència, un altre nom prenia cos: la Nuri, coneguda terrassenca que pidola i que se les havia tingut amb el batlle Navarro, com deia @IsbacCaralt: "La presumpte agressora havia tingut problemes amb Navarro quan era alcalde. No la deixaven demanar diners al centre (plaça vella)". L'ex conseller @Josep_Huguet també tenia les seves fonts: "Em diu 1 terrassenc que la dona de la plantofada a Navarro és una sense sostre amb problemes mentals que el Pere li va prohibir captar. Queda dit". Però el rumor tal com puja baixa, i @ganyet hi posava el matís: "Em confirme via Ajuntament de Terrassa que la senyora de l'agressió a Pere Navarro no és la Nuri, la indigent de la plaça Vella #botefadagate". Quin misteri, l'agressora. La conclusió ve a càrrec d'@elsomatent: "La mujer de la curva y la agresora de Pere Navarro: una no existe y la otra es una leyenda urbana".

I el que mai falla: l'humor. Difícil en aquest cas, però a Twitter això tampoc és un problema. El càustic @valerosanmarti ens transportà a la crueltat de la infància: "Ep @pere_navarro, si al meu col·le foties escàndol perquè t'havia pegat UNA NENA; no et votaven ni per delegat. I et fotien una altra hòstia". @encampanya optava pel semantisme eclesiàstic: "Navarro ha entrat a la comunió amb la hòstia ja consumida".

Només la dona que va etzibar el crochet pressumptament sobiranista a Pere Navarro sap per què ho va fer. I Pere Navarro i tots els seus assessors també deuen saber el preu de fer-ne una campanya política. En política, els cops més dolorosos els donen les urnes.

 

- La foto del 'majete' de Chacón a Navarro és de Massimiliano Minocri.

Aguírrelo como puedas

Por: | 03 de abril de 2014

Aguirre formula
Hi ha una sèrie de personatges que són a Twitter el que un entrecot cru a una gossada. Gent privilegiada que cada cop que parla són Trending Topic, es diguin Sergio Ramos, Pere Navarro...o Esperanza Aguirre. Avui l'ex presidenta de la Comunitat de Madrid ha apostat fort per endur-se el tema de l'any: ha aparcat en un carril Bus de la Gran Via de Madrid -que no seria un carrer desert, precisament-, s'ha fugat de l'agent de mobilitat que la volia multar i li ha tirat la moto al terra amb la fuga. Hattrick. "Esperanza Aguirre deu ser accionista de Twitter. O no s'entèn #graciasportanto", celebra @hooligags.  Que no es confïi Aguirre: si no coneguessim els altres personatges de l'equip Trending Topic tindria la victòria assegurada, però ni Ramos ni Navarro han dit  l'última paraula.

La fuga entra al hall of fame de les accions d'Aguirre? La història ho jutjarà, però @polpareja ja ho avança: "Es complicado entrar en la lista de Greatest Hits de @EsperanzAguirre pero lo de hoy está en el TOP 5 como mínimo". En tres segons la cosa ha pujat com l'escuma a Twitter, campionat de l'enginy per excel·lència que mai abandona una víctima propícia com Aguirre: "Antes de que el policía arrollado por Esperanza Aguirre tocase el suelo Twitter ya había soltado todos los chistes posibles", subratlla encertadament @ehtio.

Bromes recurrents n'hi ha hagut unes quantes. El xoc d'Aguirre amb la policia ha estat suau, però el referent policial català, que està agafant fama que la gent es mori de sobte a les seves mans (sempre per casualitat i mala sort, segons la versió oficial) , ha aparegut tot sovint: "Los Mossos d'Esquadra no hubieran dejado que Aguirre se fuese de rositas", il·lustra @xoantallon. Un altre referent ràpid ha estat la Fòrmula 1, llenguatge utilitzat per @RPirenaica: "Esperanza Aguirre no debe estar muy lejos. Ha salido con neumáticos blandos". @cap0 ha trobat la classificació: "Aguirre llega a su casa. Poco después llega la policia. 20 minutos más tarde, llega Fernando Alonso". Deu ser culpa del cotxe, esclar. Alguns usuaris fins i tot suggerien que participés al Gran Premi de Bahréin. S'hauria de veure com reben allà a una dirigent del PP, que per aquelles contrades són més del PSC. 

En el podi de referents competeixen seriosament altres mites de l'automobilisme espanyol i del PP. El partit de la lideressa acumula més punts de carnet perduts que els títols Michael Sumacher, Ayrtonn Senna i Juan Manuel Fangio junts. Entre Carromero, dirigent de les joventuts empresonat a Cuba per homicidi imprudent quan anava al volant, i Miguel Ángel Rodríguez, l'ex portaveu que anava fent esses amb el cotxe després d'unes copes de més, a Aguirre se li complica la competència automobilística. Ex aequo amb Ortega Cano,  torero de capote i copeta. És clar que el referent en seguretat vial del PP és un tal José Maria Aznar: "Las copas de vino que yo tengo o no tengo que beber déjame que las beba tranquilamente; no pongo en riesgo a nadie ni hago daño a los demás". Valors. Ja ho diu un dels lemes del PP: "En la buena dirección". 

El tema ha augmentat de volum quan s'han començat a rebre les primeres reaccions d'Aguirre. "¿Qué? Multita y bronquita ¿No?", li ha dit a l'agent posteriorment ultratjat, en to de xotis. Que si ja fa ràbia que et parlin en diminutius, imagina't amb el cardat lacós de la lideresa. @gerardotc s'ha imaginat a Aguirre protestant al so dels mítics Eskorbuto. "- Señora Aguirre, por favor, la documentación / - MUCHA POLICÍA, POCA DIVERSIÓN, UN ERROR / ¿Puede bajar la música? -NO TE OIGO, MADERO". L'ex presidenta de la comunitat ha acumulat tuit rere tuit a cada paraula que deia: "Solo querían la foto", ha dit als mitjans, el que fa arribar a una conclusió a @08181: "Atropellar policías está bien cuando "solo quieren una foto". Tomad nota para la próxima manifestación". Però a Aguirre no li cal ni parlar. Només repassant la seva llista de tuits ja es veien joies per treure de context: "Una nación que se respete a sí misma no puede permitir que se ataque así a sus policías, que son los últimos garantes de nuestra libertad", tuitejava fa dos dies. Ha estat ràpid @WTheGamerEsp: "¿Y porque atropellas a uno? Hipócrita"

Severitat excessiva amb Esperanza Aguirre, que només volia aparcar un momentet en un carril bus. Qui no ha deixat mai cinc minuts el cotxe mal aparcat? D'acord, potser fugar-se després, tirar al terra la moto de la policia i posar-se xula ja és passar-se, però s'ha de tenir una mica de comprensió. El que devia voler Aguirre és una miqueta d'emoció ara que està retirada, i prou. Perquè ja se sap que quan formes part del PP no fan falta tants espectacles: sense moure't de la foto ja t'escapes de la justícia. 

 

(Foto de Luis Sevillano)

23-Fake

Por: | 24 de febrero de 2014

Tejero

Alguns pensaven que com que fa temps que Jordi Évole va deixar de ser el follonero havia perdut la capacitat de tocar el que no sona. L'home que va convertir un programa d'humor polític en un dels referents del periodisme televisiu sense treure's les camises de quadres va tornar als orígens amb un format diferent a les nostres pantalles: el fals documental, una farsa sobre el 23-F (una farsa nova, no la farsa oficial, s'entèn) que, en resum, venia a dir que tot va ser un montatge per salvar la democràcia. El follonero tornava a fer de les seves, però aquest cop l'espectador no era el còmplice: era la víctima. Twitter se'n pot riure sempre de la televisió, però quan la televisió intenta enriure-se'n de Twitter, acaba escaldada. Un incendi profitós: a aquesta hora hi ha més de 300.000 tuits amb l'etiqueta #operacionPalace, i el programa va ser líder d'audiència amb un 23,9% a Espanya i un 27% a Catalunya. El que se'n diu, en llenguatge científic, petar-ho.

Els primers minuts, bé. El relat era viable, els protagonistes vàlids i l'invent, possible. Però a la que surten els encarregats de la pel·lícula ("a Flotats se le rechazó por catalán", i finalment José Luis Garci) el públic ja va començar a olorar. "Si això és veritat espere que demà S'ENGARJOLE A TOTS ELS IMPLICATS. Però és un fake...No fotem eeh, no fotem", apuntava @Neleeta. Els dubtes també sorgien en la @mariaxinxo. "M'estranya moltíssim que mai s'hagi filtrat això...Però molt, eh? És un joc #OperaciónPalace o hem de començar a canviar portades de diari?". I l'adjectiu que resumia l'estat de l'espectador l'aportava @CarmenTebar. "Si Évole nos la quiere pegar como en sus viejos tiempos, se lo ha montado bien. Estoy ojiplática".

L'ulltarongisme (traducció lliure) va derivar en dos fronts oberts que, com el procés sobiranista, de ben segur que van dividir a famílies senceres: els favorables a l'invent i els detractors. Els favorables van sumar-se a la gran broma, que evolucionava en pantalla: de la veracitat inicial es va passar a colar gols cada vegada més inverossímils, com el que explica @acaradeperro. "Vestrynge: 'No se tuvo en cuenta el hambre feroz de Fraga. Por eso perdió los papeles'. En esta parte se han sobrao". L'espectador còmplice va decidir jugar. Primer, amb l'elecció del director. "Garci no pudo ser, porque el 23F fue bastante entretenido", apuntava @calvin. "No li van proposar a Almodóvar perquè ningú no s'hauria cregut que Tejero era gai", hi sumava @josepruana, tuit al que cal afegir-hi la imaginació de @dwaitt: "Almodóvar hubiese hecho entrar a Tejero en el Congreso en mallas al grito de "Quieto, maricón!" y ahora la historia de España molaría mucho".

Els sentiments de la banda de detractors els va resumir a la perfecció @xbundo: "1-Com? Com? 2- Què fort! 30 anys enganyats! 3-Ah, no que és broma, menys mal. Ha-Ha. 4. S'han passat. Cremem-ho tot!". Vaja, que molts es van enfadar perquè els feia vergonya haver-s'ho cregut durant una estona. La indignació davant l'estafa tenia diferents graus, entre els que no els hi havia agradat el programa i els que semblava que haguessin vist Évole matant gatets amb Paquirrín i Belén Esteban vestits amb el banyador de Borat i cantant els hits de Melody.  "Diria que @jordievole s'ha jugat la carrera i em temo que ha perdut", deia @francescribera. Resumia les sensacions dels detractors @guerraeterna: "Monumental payasado de Jordi Évole con un reparto de jubilados".

Pel que sembla, el debat no va acabar amb morts. Com a molt, els créduls que ràpidament van esborrar els seus tuits per no quedar retratats. Hi va haver, això sí, una clara triomfadora de la nit. Ella era la més llesta perquè ja ho sabia. Ella tenia tots els detalls, perquè és una dona llegida. Ella és @BeatrizTalegon, que va convertir la seva fama efímera després d'un discurs a la internacional socialista en un motiu per creure's referent de l'esquerra. "Ojalá lo que dicen en el documental no lo hubiésemos leído antes en investigaciones serias! Pero si...ale, a espabilar que nos toman el pelo", deia Talegón en un tuit que va esborrar. Com a mínim, va citar la font. "Sea lo que sea al final del docu, os digo que en "Soberanos e intervenidos", capítulo 4, se explica TODO (salvo lo de Garci, que flipo)". Finalment, va cedir: "Reconozco mi error. me la han colado. Aún creía en algunos profesionales. Lo lamento". Clar, la culpa és de l'àrbitre. La fundació del Español Urgente ja corre a apuntar un nou terme, el quedar en ridícul a Twitter: darse un Talegón. 

Jordi Évole va donar explicacions a tot arreu, i ho seguirà fent. L'objectiu era fer reflexionar sobre el 23-F. O com apunta @OriolJara:  "NO QUEREMOS NUEVAS MENTIRAS SOBRE COMO FUE EL 23-f. QUEREMOS LAS MENTIRAS DE SIEMPRE, POR FAVOR". La veritat del 23-F segueix sent una incògnita. I Èvole va fer el que millor sap fer: televisió. I ja us ho deia la vostra mare: "Nen, no et creguis tot el que fan a la tele". 

 

 

La foto és de Manuel Pérez Barriopedro (agència EFE)

Jau Coloma

Sobre el blog

Li he dit tantes vegades als meus superiors que estava treballant mentre mirava el Twitter, que ara regularment he d’escriure aquest bloc per justificar-ho. Ja que els mitjans sovint ens prenem massa seriosament Twitter i Twitter sempre fa massa mofa dels mitjans, és hora que girem la truita i observem Twitter com es mereix: com una gran broma de 140 caràcters. Aquí intentarem ordenar el ramat 2.0 al crit que el pagès Jordi Muxach va fer famós a les exhibicions de gossos d’atura: Jau Coloma!

Sobre el autor

Maiol Roger

Em dic Maiol Roger, sí, en aquest ordre, i segons fonts familiars vaig néixer també en ordre correcte el maig del 1986 a Vilanova i la Geltrú. Col•laboro a El País des de 2007. Vaig voler dedicar-me al periodisme perquè era l'única manera que se’m va ocórrer d’entrar als camps de futbol sense pagar, vista la meva incapacitat amb una pilota. Ara em dedico a la política, que és tan addictiu com el futbol però sense tantes coses serioses en joc. A Twitter sóc dels que tuiteja (piular és d’ocells), i em trobareu a @maiolroger. Comentaris, suggerències, propostes, elogis, crítiques i petició del compte bancari per fer un suculent ingrés a mroger@clb.elpais.es

Eskup

Archivo

agosto 2014

Lun. Mar. Mie. Jue. Vie. Sáb. Dom.
        1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 31

El País

EDICIONES EL PAIS, S.L. - Miguel Yuste 40 – 28037 – Madrid [España] | Aviso Legal