Blogs Catalunya Ir a Catalunya

Aguírrelo como puedas

Por: | 03 de abril de 2014

Aguirre formula
Hi ha una sèrie de personatges que són a Twitter el que un entrecot cru a una gossada. Gent privilegiada que cada cop que parla són Trending Topic, es diguin Sergio Ramos, Pere Navarro...o Esperanza Aguirre. Avui l'ex presidenta de la Comunitat de Madrid ha apostat fort per endur-se el tema de l'any: ha aparcat en un carril Bus de la Gran Via de Madrid -que no seria un carrer desert, precisament-, s'ha fugat de l'agent de mobilitat que la volia multar i li ha tirat la moto al terra amb la fuga. Hattrick. "Esperanza Aguirre deu ser accionista de Twitter. O no s'entèn #graciasportanto", celebra @hooligags.  Que no es confïi Aguirre: si no coneguessim els altres personatges de l'equip Trending Topic tindria la victòria assegurada, però ni Ramos ni Navarro han dit  l'última paraula.

La fuga entra al hall of fame de les accions d'Aguirre? La història ho jutjarà, però @polpareja ja ho avança: "Es complicado entrar en la lista de Greatest Hits de @EsperanzAguirre pero lo de hoy está en el TOP 5 como mínimo". En tres segons la cosa ha pujat com l'escuma a Twitter, campionat de l'enginy per excel·lència que mai abandona una víctima propícia com Aguirre: "Antes de que el policía arrollado por Esperanza Aguirre tocase el suelo Twitter ya había soltado todos los chistes posibles", subratlla encertadament @ehtio.

Bromes recurrents n'hi ha hagut unes quantes. El xoc d'Aguirre amb la policia ha estat suau, però el referent policial català, que està agafant fama que la gent es mori de sobte a les seves mans (sempre per casualitat i mala sort, segons la versió oficial) , ha aparegut tot sovint: "Los Mossos d'Esquadra no hubieran dejado que Aguirre se fuese de rositas", il·lustra @xoantallon. Un altre referent ràpid ha estat la Fòrmula 1, llenguatge utilitzat per @RPirenaica: "Esperanza Aguirre no debe estar muy lejos. Ha salido con neumáticos blandos". @cap0 ha trobat la classificació: "Aguirre llega a su casa. Poco después llega la policia. 20 minutos más tarde, llega Fernando Alonso". Deu ser culpa del cotxe, esclar. Alguns usuaris fins i tot suggerien que participés al Gran Premi de Bahréin. S'hauria de veure com reben allà a una dirigent del PP, que per aquelles contrades són més del PSC. 

En el podi de referents competeixen seriosament altres mites de l'automobilisme espanyol i del PP. El partit de la lideressa acumula més punts de carnet perduts que els títols Michael Sumacher, Ayrtonn Senna i Juan Manuel Fangio junts. Entre Carromero, dirigent de les joventuts empresonat a Cuba per homicidi imprudent quan anava al volant, i Miguel Ángel Rodríguez, l'ex portaveu que anava fent esses amb el cotxe després d'unes copes de més, a Aguirre se li complica la competència automobilística. Ex aequo amb Ortega Cano,  torero de capote i copeta. És clar que el referent en seguretat vial del PP és un tal José Maria Aznar: "Las copas de vino que yo tengo o no tengo que beber déjame que las beba tranquilamente; no pongo en riesgo a nadie ni hago daño a los demás". Valors. Ja ho diu un dels lemes del PP: "En la buena dirección". 

El tema ha augmentat de volum quan s'han començat a rebre les primeres reaccions d'Aguirre. "¿Qué? Multita y bronquita ¿No?", li ha dit a l'agent posteriorment ultratjat, en to de xotis. Que si ja fa ràbia que et parlin en diminutius, imagina't amb el cardat lacós de la lideresa. @gerardotc s'ha imaginat a Aguirre protestant al so dels mítics Eskorbuto. "- Señora Aguirre, por favor, la documentación / - MUCHA POLICÍA, POCA DIVERSIÓN, UN ERROR / ¿Puede bajar la música? -NO TE OIGO, MADERO". L'ex presidenta de la comunitat ha acumulat tuit rere tuit a cada paraula que deia: "Solo querían la foto", ha dit als mitjans, el que fa arribar a una conclusió a @08181: "Atropellar policías está bien cuando "solo quieren una foto". Tomad nota para la próxima manifestación". Però a Aguirre no li cal ni parlar. Només repassant la seva llista de tuits ja es veien joies per treure de context: "Una nación que se respete a sí misma no puede permitir que se ataque así a sus policías, que son los últimos garantes de nuestra libertad", tuitejava fa dos dies. Ha estat ràpid @WTheGamerEsp: "¿Y porque atropellas a uno? Hipócrita"

Severitat excessiva amb Esperanza Aguirre, que només volia aparcar un momentet en un carril bus. Qui no ha deixat mai cinc minuts el cotxe mal aparcat? D'acord, potser fugar-se després, tirar al terra la moto de la policia i posar-se xula ja és passar-se, però s'ha de tenir una mica de comprensió. El que devia voler Aguirre és una miqueta d'emoció ara que està retirada, i prou. Perquè ja se sap que quan formes part del PP no fan falta tants espectacles: sense moure't de la foto ja t'escapes de la justícia. 

 

(Foto de Luis Sevillano)

23-Fake

Por: | 24 de febrero de 2014

Tejero

Alguns pensaven que com que fa temps que Jordi Évole va deixar de ser el follonero havia perdut la capacitat de tocar el que no sona. L'home que va convertir un programa d'humor polític en un dels referents del periodisme televisiu sense treure's les camises de quadres va tornar als orígens amb un format diferent a les nostres pantalles: el fals documental, una farsa sobre el 23-F (una farsa nova, no la farsa oficial, s'entèn) que, en resum, venia a dir que tot va ser un montatge per salvar la democràcia. El follonero tornava a fer de les seves, però aquest cop l'espectador no era el còmplice: era la víctima. Twitter se'n pot riure sempre de la televisió, però quan la televisió intenta enriure-se'n de Twitter, acaba escaldada. Un incendi profitós: a aquesta hora hi ha més de 300.000 tuits amb l'etiqueta #operacionPalace, i el programa va ser líder d'audiència amb un 23,9% a Espanya i un 27% a Catalunya. El que se'n diu, en llenguatge científic, petar-ho.

Els primers minuts, bé. El relat era viable, els protagonistes vàlids i l'invent, possible. Però a la que surten els encarregats de la pel·lícula ("a Flotats se le rechazó por catalán", i finalment José Luis Garci) el públic ja va començar a olorar. "Si això és veritat espere que demà S'ENGARJOLE A TOTS ELS IMPLICATS. Però és un fake...No fotem eeh, no fotem", apuntava @Neleeta. Els dubtes també sorgien en la @mariaxinxo. "M'estranya moltíssim que mai s'hagi filtrat això...Però molt, eh? És un joc #OperaciónPalace o hem de començar a canviar portades de diari?". I l'adjectiu que resumia l'estat de l'espectador l'aportava @CarmenTebar. "Si Évole nos la quiere pegar como en sus viejos tiempos, se lo ha montado bien. Estoy ojiplática".

L'ulltarongisme (traducció lliure) va derivar en dos fronts oberts que, com el procés sobiranista, de ben segur que van dividir a famílies senceres: els favorables a l'invent i els detractors. Els favorables van sumar-se a la gran broma, que evolucionava en pantalla: de la veracitat inicial es va passar a colar gols cada vegada més inverossímils, com el que explica @acaradeperro. "Vestrynge: 'No se tuvo en cuenta el hambre feroz de Fraga. Por eso perdió los papeles'. En esta parte se han sobrao". L'espectador còmplice va decidir jugar. Primer, amb l'elecció del director. "Garci no pudo ser, porque el 23F fue bastante entretenido", apuntava @calvin. "No li van proposar a Almodóvar perquè ningú no s'hauria cregut que Tejero era gai", hi sumava @josepruana, tuit al que cal afegir-hi la imaginació de @dwaitt: "Almodóvar hubiese hecho entrar a Tejero en el Congreso en mallas al grito de "Quieto, maricón!" y ahora la historia de España molaría mucho".

Els sentiments de la banda de detractors els va resumir a la perfecció @xbundo: "1-Com? Com? 2- Què fort! 30 anys enganyats! 3-Ah, no que és broma, menys mal. Ha-Ha. 4. S'han passat. Cremem-ho tot!". Vaja, que molts es van enfadar perquè els feia vergonya haver-s'ho cregut durant una estona. La indignació davant l'estafa tenia diferents graus, entre els que no els hi havia agradat el programa i els que semblava que haguessin vist Évole matant gatets amb Paquirrín i Belén Esteban vestits amb el banyador de Borat i cantant els hits de Melody.  "Diria que @jordievole s'ha jugat la carrera i em temo que ha perdut", deia @francescribera. Resumia les sensacions dels detractors @guerraeterna: "Monumental payasado de Jordi Évole con un reparto de jubilados".

Pel que sembla, el debat no va acabar amb morts. Com a molt, els créduls que ràpidament van esborrar els seus tuits per no quedar retratats. Hi va haver, això sí, una clara triomfadora de la nit. Ella era la més llesta perquè ja ho sabia. Ella tenia tots els detalls, perquè és una dona llegida. Ella és @BeatrizTalegon, que va convertir la seva fama efímera després d'un discurs a la internacional socialista en un motiu per creure's referent de l'esquerra. "Ojalá lo que dicen en el documental no lo hubiésemos leído antes en investigaciones serias! Pero si...ale, a espabilar que nos toman el pelo", deia Talegón en un tuit que va esborrar. Com a mínim, va citar la font. "Sea lo que sea al final del docu, os digo que en "Soberanos e intervenidos", capítulo 4, se explica TODO (salvo lo de Garci, que flipo)". Finalment, va cedir: "Reconozco mi error. me la han colado. Aún creía en algunos profesionales. Lo lamento". Clar, la culpa és de l'àrbitre. La fundació del Español Urgente ja corre a apuntar un nou terme, el quedar en ridícul a Twitter: darse un Talegón. 

Jordi Évole va donar explicacions a tot arreu, i ho seguirà fent. L'objectiu era fer reflexionar sobre el 23-F. O com apunta @OriolJara:  "NO QUEREMOS NUEVAS MENTIRAS SOBRE COMO FUE EL 23-f. QUEREMOS LAS MENTIRAS DE SIEMPRE, POR FAVOR". La veritat del 23-F segueix sent una incògnita. I Èvole va fer el que millor sap fer: televisió. I ja us ho deia la vostra mare: "Nen, no et creguis tot el que fan a la tele". 

 

 

La foto és de Manuel Pérez Barriopedro (agència EFE)

Cap fred, cor calent, puny ferm, manos limpias

Por: | 20 de febrero de 2014

Totsambelpresident

Potser no se n'han assabentat, però hi ha hagut una alarma social a Catalunya que riu-te’n tu dels fets d'octubre del 34: han atacat el nostre president, el molt honorable Artur Mas i Gavarró. L'amenaça no és la preocupant reducció del seu tupè, que també, sinó la denuncia que l’autoanomenat sindicat Manos Limpias (aquell organisme dedicat a recordar que Franco va morir al llit i amb tot atado y bien atado) ha presentat contra el president per sedició i rebel·lió. El poble català, de solidaritat contrastada i més si es pot fer des del sofà i per Twitter, va reaccionar en massa recuperant aquell vell hashtag d'honor i glòria al president: #totsambelpresident, que va arribar a ser Trending Topic.

El primer en fer-lo servir per denunciar el sindicat va ser @JuntsPodem_Cat. Just després va ser el responsable d'immigració de Convergència, @AngelColom. I seguidament la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, @isonapassola, que va piular: "Avui estem #TotsAmbElPresident del meu país. Trènding aquest vespre. Contra la querella de Manos Limpias, una cara de l'extrema dreta". El president Mas, que requereix periòdicament copets a l'esquena popular, va voler agrair el gest. Com que no té Twitter (ja el representa @Mas_enfurecido) va fer-se carn al compte del seu cap de premsa; @joanmariapique. Primer va avisar del segrest: "Tot seguit us passo el tuit del #presidentMas per agrair el vostre suport a través de #TotsAmbElPresident. Gràcies!". I després va complir amb els ansiosos seguidors: "Gràcies a la @isonapassola i tots els que em doneu suport. Ara, actitud positiva i a mirar endavant" #presidentMas". Tot, acompanyat d'una foto de campanya en la qual Mas sembla estar agraïnt a l'encarregat de la il·luminació el seu esforç. El tuit de Joan Maria Piqué va provocar una onada d'entusiasme exagerat, predit per @LluisBaader: "Som-hi groupies #totsambelpresident". Van sorgir tres tipus de personatges, tots oferint-se a acompanyar Mas en el judici per sedició: el bíblic, el xistós, i el que es fa perdonar. 

El bíblic es caracteritza per tenir un cert apropament amb Convergència i parlar com si tingués una missió superior encomanada a la vida, com Moisés dalt la muntanya, el president Mas guiant el poble cap a Ítaca. Un llenguatge grandiloqüent, de poble que marxa, de grans gestes, de pel·lícules interminables. "Ferms fins a la victòria, Ferms fins a la llibertat. #totsambelpresident", va aportar@DavidGirbau@Peeterkas va decidir que era moment de citar Els Segadors, aquesta melodia en to menor i una part de trompeta interessant que els catalans tenim com a himne: "Endarrere aquesta gent tan ufana i tan superba #Totsambelpresident". La imatge dels catalans amenaçant amb falç els de Manos Limpias segurament agradarà a @Roman_GT: "Ara sí que heu tocat pedra. Amb el nostre president no s'hi posa ningú. El poble català us passarà per sobre". Tot alimentat, animat, i participat pel compte oficial de @ConvergenciaCAT: "Aquí hi ha un president que escolta els catalans i convocarà una #consulta. Atacant-lo no aturen res". Aneu a plaça Sant Jaume i truqueu a la porta: segur que us escoltarà.

El segon perfil de groupie presidencial és el xistós. És clar, dient-se el sindicat Manos Limpias donava suc per jocs de paraules obvis. "Animalons de #ZarpasSucias jo vaig ser a la #ViaCatalana. Sóc molt #jotambésócsediciós. Trigareu molt a denunciar-me?" (la incomprensibilitat és de l'autor), atacava @SantPatras@ChristianSntk optava per un anàlisi de l'organisme del sindicat. "Manos limpias, i ment plena de merda!". @trem_pere, fent honor al seu perfil, optava per un altre tipus d'anatomia: "Perquè ells tenen las "manos limpias" però nosaltres els collons plens".

I finalment el que es fa perdonar, aquell que defensa Artur Mas com a guia del procés però només la punteta, amb el nas tapat, que no fos cas que sigui també el president de les retallades i fa com cosa unir-se a l'exèrcit de #totsambelpresident. "Sóc més de ERC però després d'això no me'n puc estar, jo i #totsambelpresident. Prou Assetjament". @Cataloniaman creu que és culpa del sindicat, que denunciant a Mas en fa necessària la defensa. "Hola @ManosLimpias1! Avui em feu més ràbia que ahir, però no per fatxes (que també), sinó perquè em feu estar amb en Mas". El millor del tuit està entre parèntesis, sens dubte. 

El divertit d'un hashtag, però, és mirar els que hi estan en contra. Hi ha més odi acumulat que fotos de peus a Instagram, que ja és dir. Descomptats els que es queixen que el president Mas és el de les retallades, el que es declarà business friendly i proper a la burgesia, queden els que venen d'Espanya. Tots d'un to marcadament federalista, conciliador, i obert al diàleg. "Esta peña es una puta secta, menudos tarados la virgen", apuntava un respectuós @madriZSC@SantiGandiaSH va passar-se la nit donant motius per abraçar l'autonomsime: "que tal los borreguitos??? que nos ha robado España hoy? Me he levantado tarde y no estoy informado. Gracias charnegos". L'intent de voler fer gràcia no va triomfar, i va passar als crits, que a Twitter es posen en majúscules: "FUERA DE ESPAÑA YA ESTOS SERES ADOCTRINADOS. INDEPENDENTISTAS=ZOMBIES DE "THE WALKING DEAD" CON RESPETO A ESTOS ULTIMOS". Qui signa aquestes línies no ha vist encara Walking Dead, així que ja em tindran a bé a informar quina diferència hi ha entre un zombi a l'ús i un de la sèrie. 

Explicava @SergiCastanye que el fundador de Manos Limpias té una joia editorial anomenada "Franco y su obra". Així que el sindicat faria bé de deixar Twitter tranquil i seguir el mandat del seu líder, mentor, i far: "Haga como yo, no se meta en política". O directament, quedar-se al fons del seu llegat més reconegut: els pantans. 

Bonus Track: el zasca

La joia d'ahir a Twitter anava per altres bandes. El desallotjament de La Carboneria va motivar un tuit desaforat de  @xtomas, director de comunicació digital (compte amb el càrrec) de l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias. En plena polèmica, l'assessor i mestre de l'oportunitat tuitaire va piular: "Els Mossos desallotgen un edifici okupat on s'hi feien tota mena d'activitats delictives, incíviques i a sobre, s'hi lucraven il·legalment". La va caçar al vol David Fernández, diputat de la CUP que respon al nom d'@higiniaroig: "Que han tornat al Palau de la Música Catalana?". Punt, set, i partit per Fernàndez: Tomàs va acabar esborrant el tuit. 

El misteri del borreguisme

Por: | 17 de diciembre de 2013

Avançava plàcida la nit a Twitter. Artur Mas responia a les preguntes de Carles Prats i Lídia Heredia, Twitter en criticava algunes pel to i altres les elogiava, l'arbre de Nadal de darrere el president tenia números de convertir-se en Trending Topic -suposem que decorat amorosidament per Francesc Homs-...Pintava un dia tan avorrit com la corbata del president, quan ha aparegut el terratrèmol de Terrassa, el Miley Cyrus de la política catalana: allà on va, "la lia parda": Pere Navarro, l'home, la llegenda, el tuitaire més perillós a aquesta banda de l'Espanya federal.

El misteri ha sorgit quan Mas portava pocs minuts parlant. Pere Navarro, des del seu compte, ha publicat una piulada amb indissimulada mala llet contra els que estaven veient l'entrevista en aquell moment: "Perdoneu, però és que era obligatori seguir l'entrevista al president Mas? Em vindran a buscar els Mossos per deslleial, o algo? Quin borreguisme". Pere Navarro ha esborrat el compte segons després però els dits més ràpids de Catalunya s'han afanyat a tenir una captura de pantalla: la prova del crim a Twitter.

Borreguisme. Analitzem el terme. En català, no existeix. Com diria la companya de partit de Navarro, l'ex ministra @matrujil, el català no serveix ni per dir-li borrego a algú. Segons nostrosenyor IEC, un borrego és una "rodanxa tallada d’un pastís fet de farina i sucre i aromatitzat amb comí, que es torra després de tallada". Descartat que Navarro sabés que els catalans estaven fent el ressopó amb l'entrevista, més adequada sembla la opció castellana: "Actitud de quien, sin criterio propio, se deja llevar por las opiniones ajenas". Ah, deu ser això. 

El rumor s'ha propagat immediatament. Primer s'ha pensat que podia ser un fake, un muntatge d'algun espavilat amb ganes de gresca. A El País en coneixen algun, com el genial @FacuDiazT. La quantitat de captures de pantalla feia impossible una conxorxa, i s'obrien dues possibilitats plantejades per @homencat: "Possibilitat A: En Pere Navarro l'ha cagat, l'ha trucat el Community Manager del PSC tot histèric en veure el tuit i després l'ha esborrat. Possibilitat B: El Community Manager d'en Pere Navarro ha fotut la gamba pensant-se que tuitejava des del seu perfil personal". A Jau Coloma ens decantem per la B, tenint en compte que el Community Manager de Pere Navarro -el noi/noia que li porta el Twitter, clar i català- ja ha donat mostres del seu talent.

I com explica @eduardvoltas, "amb l'excusa s'ha ficat en un jardí encara més frondós". Per què, entre acceptar la realitat i demanar disculpes o optar per una fugida endavant i contranatura què ha fet el líder terrassenc? Bingo! En Pere mai falla. "Tots tenim prou seny per rebutjar els qui utilitzen il·legitimament el meu compte amb un tuit fals", ha piulat, ni curt ni mandrós en castellà traduït maldestrament. Una decisió intel·ligentíssima: si tens la bèstia de Twitter, que ja habitualment és golosa amb el PSC, a punt de llençar-te a sobre tu, vas i la provoques. Bé, només s'ho va creure el bo d'en @joelarbones, que es defineix com "pagès, socialista, i federalista al 100%" (es pot ser federalista només una miqueta?). "S'han posat d'acord, per hackejar per fer tothom les captures? Quina casualitat, tots preparats amb el mòbil". Quina casualitat, sí, ningú va mirant el mòbil pel món.

I a partir d'aquí s'ha desfermat la fera, sota l'etiqueta pensada per @AmadeuBrugues #excusesNavarro. Que si "me pusieron un hacker en o colacao", com diu @Jordiborras; que si han sigut els de Forocoches, com suggereix @elsomatent; @lluissalesfava aposta per un clàssic com "la noche me confunde"; i si mirem al pare, independentista confés? com diu @peresabat. O pot ser l'expressió d'una reivindicació: la dels crítics socialistes, sempre atents, que li han hackejat el compte, com diu @saulgordillo. O la seva pròpia, la de "Pere Navarro a favor de del "Dret a tuitejar taja", com diu @Quimkong.

Pere Navarro aconsegueix ser el protagonista d'una nit en que Mas, corbata avorrida, arbre de Nadal de família que caga el tió, sense il·lusió, havia de ser l'estrella. Amb 140 caràcters Navarro en té suficient per endur-se tot el protagonisme. Sort que es va presentar com l'alternativa sensata, que si es presenta com l'alternativa esbojarrada no donem a l'abast a Trending Topics. És Pere Navarro, el tuitstar de Terrassa. 

Ha dimitit ja Manel Prat? I ara? I ara?

Por: | 05 de noviembre de 2013

ImageEls directors generals de la Generalitat són com els àrbitres de futbol: si destaquen en la seva tasca, és que alguna cosa no han fet bé. Manel Prat, a l'administració catalana, seria com Muñiz Fernández al futbol espanyol: cada cop que és al camp monta una revolució. Prat és apostar a Trending Topic segur: no només per les accions qüestionades dels Mossos d'Esquadra (per citar les dues últimes, l'empresari mort a Raval després dels cops policials o el cas d'Esther Quintana, que va perdre un ull per una pilota de goma), sinó per la pèssima gestió pública de l'assumpte.

Les fúries sempre van als consellers. Primer Felip Puig, ara Ramon Espadaler. Però la figura enigmàtica que sempre seu al seu costat -cara  de runner aficionat que s'acaba de comprar un equip complet, expressió assajada en funció del context- cada cop té més atenció. Prat és ara mateix el càrrec del Govern amb la cadira més fluixa, i com que són molts (la oposició en ple, sense anar més lluny) els qui volen la seva dimissió hi ha una pàgina que els pot ajudar a saber si el seu desig s'ha complert: hadimititjamanelprat.info.

Ha dimitit Manel Prat? I ara? I ara? Per molt que li donis al F5 (actualitzar), la imatge és la mateixa: un somrient Manel Prat (aquell dia no hi devia haver ni morts a porres ni ulls saltats que justifiquessin un rictus seriós) i un "No", de moment, com a resposta, amb múltiples variants: "Que no", "Niet", "No pas", "sembla que no", "Mmmmmmmnop". L'invent ha triomfat a les xarxes socials (580 mencions a Twitter, 1.000 'm'agrada' a Facebook), on hi ha qui espera amb candeletes que la resposta a la  pregunta clau: "Ha dimitit Manel Prat?" sigui: "Sí, per fi", o "no, però l'han destituït".

"Si dimiteix Manel Prat aquesta tarda es va a Canaletes?", es preguntava @jordisalvia. @gheryx li responia apostant per una celebració més austera, a cada casa: "La hipotètica dimissió de Manel Prat mereix que tinguem cava a la nevera per quan es produeixi". Ells dos, com molts més, fa dies que cliquen compulsivament el ratolí per veure si s'ha complert el seu desig. En un país on els polítics viuen pendents de com es farà la consulta i quan, hi ha qui, com @fisiofan, està més preocupat pel futur de Prat: "L'única #preguntaidata que vull saber ara és si hadimititjamanelprat.info." La web va sorgir el passat dia 31 d'octubre, dia de la Castanyada, un dia que bé valia un homenatge a Prat, "màxim especialista en la matèria" de la castanya segons la descripció d'@Esteve37.

El conseller Espadaler se n'està adonant poc a poc que la pallissa del Raval no pot quedar impune. Tot i que hi ha algú que encara es creu que l'informe de la Policia Nacional que denuncia els cops dels Mossos és una maniobra de l'Estat (ho descrivia fa dies un sarcàstic @Cr_Segura : "Que no us enganyin. Manel Prat és víctima d'una maniobra unionista per desestabilitzar El Procés), la teoria va caient pel seu propi pes. Els videos de la detenció (mèrit periodístic de @rebecacarranco i @jesusgbueno), no deixen ombra de dubte: si a alguna cosa s'estava resistint Juan Andrés Benítez és a rebre més cops de punys dels Mossos.

Espadaler, tard o d'hora, deixarà caure Prat. I no ha de patir: Prat no oposarà resistència. Ell, millor que ningú, sap com se les gasten els Mossos.

 

 

Jau Coloma

Sobre el blog

Li he dit tantes vegades als meus superiors que estava treballant mentre mirava el Twitter, que ara regularment he d’escriure aquest bloc per justificar-ho. Ja que els mitjans sovint ens prenem massa seriosament Twitter i Twitter sempre fa massa mofa dels mitjans, és hora que girem la truita i observem Twitter com es mereix: com una gran broma de 140 caràcters. Aquí intentarem ordenar el ramat 2.0 al crit que el pagès Jordi Muxach va fer famós a les exhibicions de gossos d’atura: Jau Coloma!

Sobre el autor

Maiol Roger

Em dic Maiol Roger, sí, en aquest ordre, i segons fonts familiars vaig néixer també en ordre correcte el maig del 1986 a Vilanova i la Geltrú. Col•laboro a El País des de 2007. Vaig voler dedicar-me al periodisme perquè era l'única manera que se’m va ocórrer d’entrar als camps de futbol sense pagar, vista la meva incapacitat amb una pilota. Ara em dedico a la política, que és tan addictiu com el futbol però sense tantes coses serioses en joc. A Twitter sóc dels que tuiteja (piular és d’ocells), i em trobareu a @maiolroger. Comentaris, suggerències, propostes, elogis, crítiques i petició del compte bancari per fer un suculent ingrés a mroger@clb.elpais.es

Eskup

Archivo

abril 2014

Lun. Mar. Mie. Jue. Vie. Sáb. Dom.
  1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30        

El País

EDICIONES EL PAIS, S.L. - Miguel Yuste 40 – 28037 – Madrid [España] | Aviso Legal