Un nou blog és una finestra al món. Tot blog és una hipòtesi. Vindrà a ser, probablement, com un barquet de paper que deixem anar sobre un riu impetuós. Ens pensem que, perquè tenim un blog, tenim la clau d'accés a milers de persones. Però internet és una mar procel·losa, on desemboquen tots els rius. Sotsobrar-hi és el més fàcil (i la sotsobra major, per si cal dir-ho, és passar-hi inadvertit).
Heus ací el meu blog nou, ofrenat als altars de la gran incògnita. Amb ell torne a El País, la casa mare. Hi vaig col·loborar entre 1997 i 2008. Després vaig passar a Público -però Público ja és història. Ara consignaré, en aquestes Notes Públiques, algunes reflexions sobre els avatars de la vida valenciana. La política, la cultura, la societat: una mirada curiosa pot projectar-hi interrogants d'interés. El País Valencià, en diem alguns. Però aquest país és també una gran hipòtesi i no té més existència que aquella amb què el vulguen dotar els propis valencians. Jo l'he recorregut de punta a punta per a escriure Viatge pel meu país. Em permetreu, doncs, que il·lustre aquestes notes, en endavant, amb les meravelloses fotografies que m'hi ha proporcionat Joan Antoni Vicent.
Esteu convidats, doncs, a la travessia.
