Llegia l'altre dia a la premsa una notícia d'agència. Sembla que una empresa -CCP- ha volgut mesurar la dependència que tenen els ciutadans envers els seus mòbils. Els hi van interrogar, doncs. El resultat no sé si és sorprenent. Ara sabem, per exemple, que un 40% d'usuaris deixa encés l'aparell quan és al cinema. Però és que, al seu torn, un 75% fa igual mentre fa l'amor amb la seua parella...
Convindran vostés que no és igual que et sone o et vibre el mòbil mentre veus una pel·lícula que que es pose en marxa mentre reps -o provoques- un orgasme. Sembla que ja ha passat: alguns enquestats asseguraven que es van sentir impel·lits a interrompre l'acte en si per una trucada o un missatge. I el van interrompre sense cap problema.
Potser haurem de començar a reflexionar sobre quina classe de relació establim amb els nostres aparells. Com que no sóc natiu digital, em costa entendre segons quina mena d'addiccions. Veig els meus fills, però, i tot canvia. El mòbil por arribar a convertir-se -s'ha convertit- en una extensió més del cos. Així les coses, és molt normal que no s'apague mentre es fa l'amor. Tampoc s'apaga la llum -si convé- o s'envia un missatge a les dues de la matinada -si abelleix. I l'orgasme, el vell orgasme, s'haurà de subordinar també a la tecnologia? Ah, si el molt reverendíssim Freud alçara el cap...
[Fotografia: Joan Antoni Vicent. El Penyal d'Ifac]
Hay 0 Comentarios