Blogs Comunidad Valenciana Ir a Comunidad Valenciana

Més sobre Joan F. Mira i els bous

Por: | 02 de junio de 2012

Al desembre vaig portar els meus alumnes de Literatura Universal a casa Quico Mira. Com que s'havien llegit la seua traducció de la Divina Comèdia, vaig pensar que els faria goig conéixer-lo -i així va ser. Vam passar una bella estona amb ell al seu despatx/biblioteca, enmig de llibres en tantes llengües (algunes vives, algunes mortes, algunes mortes-vives). I, en el fragor de la conversa, ens va parlar precisament de la seua antiga afició als bous de carrer. Fou, va dir, una passió de joventut. És clar que, llavors, es tractava d'una festa modesta, solidària i gairebé litúrgica. Ara, en canvi, l'espectacularitat se n'ha apoderat, i el que vol cada poble, cada barri, és exhibir el bou més gros, per a diferenciar-se del veïnat.

DSC01514Va ser una entrevista molt agradable. Els meus alumnes en van eixir molt impressionats. Van titular el reportatge que es publicaria després a la revista del centre (l'Honori Garcia de la Vall d'Uixó) "A casa del gran savi". Les fotos les vaig fer jo (com ara la que il·lustra aquesta entrada). Mira viu en una preciosa casa d'aire modernista, als afores de Castelló, i al jardí té una estàtua de la deessa Persèfone, deessa dels inferns (una advocació molt apropiada per a un escriptor en català).

  El tema dels bous, d'altra banda, podria ocupar molt d'espai en aquest blog, però no vull cansar els lectors. Una última nota, simplement. Fa unes setmanes em feien una entrevista a Catalunya Ràdio a propòsit del Viatge pel meu país. El conductor del programa Sentits m'interrogava sobre la paradoxa que, en El País Valenciano, Fuster s'aventurara a vaticinar que, en cinquanta anys, bous, falles i altres faramalles pròpies de la beneïda extraversió valenciana haurien estat agranades per la modernitat. I bé: han passat eixos cinquanta anys i Fuster s'ha equivocat. Hi ha més bous que mai, i més falles i tomatinas i raïmaes i de tot el que vostés vulguen.

  D'on la moralitat d'aquesta història: si no pots véncer-los, uneix-t'hi. Em sembla que és l'estratègia adoptava pel nacionalisme valencià. I en el pecat, si cal, es porta la penitència.

Hay 2 Comentarios

Quiero invitarte a que visites mi blog:

http://www.pianistasdelmundo.blogspot.com

Está dedicado a los mejores pianistas de todos los tiempos, hay videos en directo y enlaces con su biografía.
Si te gusta añadela a tus favoritos,o hazte seguidor, iré incluyendo muchos más.

Muchas gracias por tu tiempo.

Quiero invitarte a que visites mi blog:

http://www.pianistasdelmundo.blogspot.com

Está dedicado a los mejores pianistas de todos los tiempos, hay videos en directo y enlaces con su biografía.
Si te gusta añadela a tus favoritos,o hazte seguidor, iré incluyendo muchos más.

Muchas gracias por tu tiempo.

Publicar un comentario

Si tienes una cuenta en TypePad o TypeKey, por favor Inicia sesión.

Notes Públiques

Sobre el blog

Entre el qui escriu abocat al balcó de la realitat –l’escriptor de periòdics, ara convertit en blogaire- i aquesta mateixa realitat hi ha una distància lleu però inexorable. Aquest decalatge requereix traducció en ambdues direccions: cap a fora i cap endins. El traductor, amb el seu teclat, transforma la realitat i hi és transformat, al seu torn. I el lector està convidat a l’espectacle.

Lee este blog en castellano »

Sobre el autor

Joan Garí

Joan Garí (Borriana, 1965) és escriptor. Es va donar a conéixer amb l’assaig La conversación mural, amb el qual va obtindre el premi Fundesco (Madrid, 1994). De llavors ençà ha publicat diferents títols, com ara La balena blanca, Història d’Amèrica i Viatge pel meu país. Té un blog dedicat a la crítica de llibres: www.oficidelector.blogspot.com

Archivo

mayo 2013

Lun. Mar. Mie. Jue. Vie. Sáb. Dom.
    1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31    

El País

EDICIONES EL PAIS, S.L. - Miguel Yuste 40 – 28037 – Madrid [España] | Aviso Legal