Blogs Comunidad Valenciana Ir a Comunidad Valenciana

¿Què se n'ha fet, de Reig Pla?

Por: | 29 de agosto de 2012

Passa l'estiu i no hi ha notícies noves de Juan Antonio Reig Pla. Una autèntica llàstima. El de Cocentaina, ara bisbe d'Alcalà d'Henares, és un autèntic expert a alegrar la vida periodística en aquests temps líquids nostres. ¿Ideologia? Reig Pla es basta i sobra per a fornir calculades i ben calibrades càrregues ideològiques sempre del mateix signe. L'última vegada que es va lluir des d'un púlpit va ser a l'abril -si no vaig errat. Llavors va enviar "a l'infern" els homosexuals. L'infern és un lloc confortable on els gais poden trobar-se amb les dones que avorten, les parelles que conviuen sense haver passat per l'altar, els joves del botellón o qualsevol que, en la seua ment febril, no passa del brancal de qualsevol església.


Reig Pla

  Potser el bo de Reig aprofita l'estiu per a preparar munició per a la tardor, que serà dura -i, sense ell, menys divertida. A Castelló el coneixem bé. El meu amic Àlvar Miralles en pot contar -i en conta- cent i la mare. Àlvar, que ara és a Madrid treballant amb els pobres (aquesta púrria que a Reig li fa venir basques), era capellà a Vilafranca (Els Ports) quan l'ínclit vestia els hàbits de bisbe de Castelló. Era una època convulsa: Reig va invertir en borsa els dinerets de la diòcesi, va perdre fins la camisa i després es va saber que, entre els valors que va subvencionar, hi havia els laboratoris que produïen la Viagra... Tot està bé a la vinya del senyor i poca gent es va queixar al seu si. Àlvar Miralles venia a ser com l'oposició al reigisme. La lluita fou tenaç i Àlvar va acabar "expulsat" per elevació a Roma, on va passar dos anys estudiant teologia. Va tornar més savi i més combatiu. Ell és el destinatari de la dedicatòria del meu poemassaig, Física dels límits: "Per a Àlvar, encara que li agrade". És el compendi d'alguns col·lotges a mil metres d'altura, no tan a prop del cel com de neguits humans, massa humans. A Valentí Puig li va agradar molt el llibret en qüestió: a Reig Pla li hauria provocat picor en la cara interior de l'ànima, allà on és més difícil gratar-se.

  La trajectòria de Reig, de tota manera, és tota una demostració de certeses grouchomarxistes: va escalant des del no-res fins a la més absoluta misèria. A Alcalà ha anat a parar perquè va ser expulsat de Cartagena. Hi va cometre l'error de voler controlar la universitat catòlica, que tenia amics massa poderosos. Siga on siga, però, no deixa de fer-se notar. ¿El recorden vostés a Paracuellos, en missa davant una bandera franquista, fent plorar el mateix Blas Piñar? És el nostre Reig, tan autèntic com una bescollada. Ara que al Vaticà les aigües baixen tèrboles -perquè no hi ha res que excite tant els cardenals com un final de papat- seria el moment per a ell d'aspirar al cardenalat. De més verdes n'han madurat. ¿S'imaginen Reig Pla de papa, cinc-cents anys després dels Borja? Ah, quina mala vida els esperaria als marietes, a les avortistes, als demòcrates, als lliurepensadors, als capellans que llegeixen de nit els evangelis sense intèrprets oficials!

  Tot és posar-se. Mentrimentres, observem la cursa enfebrida de l'Església catòlica del poder absolut cap a la secta que potser mai hauria d'haver deixat de ser. Personatges com Reig hi són el factor determinant. I ara esperem, pacientment, que torne a obrir la boca. Aquest home no defrauda. Queden poques coses autèntiques de debò. i ell n'és una.

Hay 5 Comentarios

Raúl, lo de los signos es cierto. Lo de que es un idioma español no tanto, porqué entonces, los catalanes de Francia qué hablan?
( Lo siento pero en mi teclado no hay signos de abrir interrogante. )

¿Sabes porque el HÍGADO es tan importante para BAJAR DE PESO???? Mira esto: http://sn.im/24o439v

En lalengua compartida de los lectores de este diario, sean valencianos, asturianos, vascos e, incluso, catalanes.

Pasa el verano y no hay noticias nuevas de Juan Antonio Reig Pla. Una auténtica lástima. El de Cocentaina, ahora obispo de Alcalá de Henares, es un auténtico experto en alegrar la vida periodística en estos tiempos líquidos nuestros. ¿Ideología? Reig Pla se basta y sobra para proporcionar calculadas y bien calibradas cargas ideológicas siempre del mismo signo. La última vez que se lució desde un púlpito fue en abril-si no me equivoco. Entonces envió "al infierno" a los homosexuales. El infierno es un lugar confortable donde los gays pueden encontrarse con las mujeres que abortan, las parejas que conviven sin haber pasado por el altar, los jóvenes del botellón o cualquiera que, en su mente febril, no pasa de la jamba de cualquier iglesia.
Quizás el bueno de Reig aprovecha el verano para preparar munición para el otoño, que será dura-y, sin él, menos divertida. En Castellón lo conocemos bien. Mi amigo Álvaro Miralles puede contar cien y la madre. Álvaro, que ahora está en Madrid trabajando con los pobres (esta chusma que a Reig le hace venir vascas), era sacerdote en Vilafranca (Els Ports) cuando el ínclito vestía los hábitos de obispo de Castellón. Era una época convulsa: Reig invirtió en bolsa los dinerillo de la diócesis, perdió hasta la camisa y después se supo que, entre los valores que subvencionó, estaban los laboratorios que producían la Viagra ...
Todo está bien en la viña del señor y poca gente se quejó en su seno. Álvaro Miralles venía a ser como la oposición al reigismo. La lucha fue tenaz y Álvaro acabó "expulsado" por elevación a Roma, donde pasó dos años estudiando teología. Volvió más sabio y más combativo. Él es el destinatario de la dedicatoria de mi poemassaig, Física de los límites: "Para Álvaro, aunque le guste". Es el compendio de algunos coloquios a mil metros de altura, no tan cerca del cielo como de las desazones humanas, demasiado humanas. A Valentí Puig le gustó mucho el librito en cuestión: a Reig Pla le habría provocado picor en la cara interior del alma, allí donde es más difícil rascarse.

La trayectoria de Reig, de todos modos, es toda una demostración de certezas grouchomarxistes: va escalando desde el nada hasta la más absoluta miseria. En Alcalá ha ido a parar porque fue expulsado de Cartagena. Allí cometió el error de querer controlar la universidad católica, que tenía amigos demasiado poderosos. Sea donde sea, sin embargo, no deja de hacerse notar. ¿Le recuerdan ustedes en Paracuellos, en misa ante una bandera franquista, haciendo llorar al mismo Blas Piñar? Es nuestro Reig, tan auténtico como unos pescozones. Ahora que en el Vaticano las aguas bajan turbias, porque no hay nada que excite tanto los cardenales como un final de papado-sería el momento para él de aspirar al cardenalato. De más verdes han madurado. ¿Se imaginan Reig Pla de papa, quinientos años después de los Borja? Ah, qué mala vida les esperaría a mariquitas, a las abortistas, los demócratas, los librepensadores, los curas que leen de noche los evangelios sin intérpretes oficiales!

Todo es ponerse. Mientras tanto, observamos la carrera febril de la Iglesia católica del poder absoluto hacia la secta, que quizá nunca debería haber dejado de ser. Personajes como Reig son el factor determinante. Y ahora esperamos, pacientemente, que vuelva a abrir la boca. Este hombre no defrauda. Quedan pocas cosas auténticas de verdad. y él es una.

Yo sé muy poquito de catalán, pero creo que en ese idioma español no se abren los signos de admiración ni de interrogación: ¿estaré equivocado?
Atentamente.

¿Cómo bajar de peso? El secreto mejor guardado de las estrellas: http://sn.im/24o439v

Publicar un comentario

Si tienes una cuenta en TypePad o TypeKey, por favor Inicia sesión.

Notes Públiques

Sobre el blog

Entre el qui escriu abocat al balcó de la realitat –l’escriptor de periòdics, ara convertit en blogaire- i aquesta mateixa realitat hi ha una distància lleu però inexorable. Aquest decalatge requereix traducció en ambdues direccions: cap a fora i cap endins. El traductor, amb el seu teclat, transforma la realitat i hi és transformat, al seu torn. I el lector està convidat a l’espectacle.

Lee este blog en castellano »

Sobre el autor

Joan Garí

Joan Garí (Borriana, 1965) és escriptor. Es va donar a conéixer amb l’assaig La conversación mural, amb el qual va obtindre el premi Fundesco (Madrid, 1994). De llavors ençà ha publicat diferents títols, com ara La balena blanca, Història d’Amèrica i Viatge pel meu país. Té un blog dedicat a la crítica de llibres: www.oficidelector.blogspot.com

El País

EDICIONES EL PAIS, S.L. - Miguel Yuste 40 – 28037 – Madrid [España] | Aviso Legal