Blogs Comunidad Valenciana Ir a Comunidad Valenciana

Els valencians i la cultura

Por: | 07 de noviembre de 2012

Sembla -així s'ha publicat- que la despesa mitjana que els valencians dediquem a cultura ha disminuït sensiblement en els darrers anys. Normal, em direu. En un context de penúria econòmica, ¿a qui li importa la cultura? I tindreu raó, però passsa que, a casa nostra, aquesta "despesa mitjana" a què feia referència ja era molt més baixa del normal. En concret, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) assegura que cada valencià gastava, l'any 2007, 855,35€ en activitats culturals. En 2011 ja només en van ser 641,68€. Feu la resta: hem pedut, pel camí, 213,67€.

Teatre romà

  Es dóna la circumstància, a més, que la mitjana estatal, en 2011, era de 708€. Cada valencià, doncs, ha gastat 66,32€ menys que la resta dels seus conciutadans espanyols en l'últim exercici avaluat. Tot això són xifres, i tenen el significat que tenen. Alguns, però, sospitem que la relació dels valencians amb la cultura és el símptoma de desequilibris més profunds. I les xifres només vindrien a corroborar aquesta realitat.

  Que la cultura vaja malament en temps de crisi no pot ser cap sorpresa. Però que l'interés cultural dels valencians estiga per sota de la mitjana espanyola, ¿no denota un dèficit de base, una mancança estructural, una dinàmica viciada? Som un poble, el valencià, molt llèpol de l'activitat de carrer, de la festa sorollosa, de la fanfàrria ostentosa. Però a l'hora d'entrar en un teatre, de llegir un llibre, d'anar a l'òpera fem orelletes. Fins i tot ens agraden més els bous per la vila que no els de plaça -potser perquè sospitem la dimensió cultural (en el sentit d'estètica i retòrica) d'aquesta darrera manifestació de la brutalitat tauromàquica. Del desinterés -o el menyspreu- per la cultura a un antiintel·lectualisme militant hi ha un trajecte més bé curt. ¿Què fou -què és- l'anticatalanisme, per exemple, sinó la manifestació d'un profund dèficit cultural? Individus amb cognoms catalans de set o vuit generacions, ciutadans anònims que parlen un dels més bells catalans del món (la "llengua valenciana" del llaurador d'aquest país, l'últim a conéixer el nom dels animals, de les plantes i dels topònims) s'obsedeixen sorollosament a negar qualsevol relació amb Catalunya...

  La cultura no ens fa més rics ni més alts ni més rossos, però sí potser més raonables, més civilitzats, més comprensius. Si la crisi ens mossega la nòmina no ens fa tant de mal com si ens provoca un dèficit cultural. Llegir un llibre és barat. I si la biblioteca no compra novetats, els clàssics estan sempre disponibles. No tenim cap excusa per a estar per davall de la mitjana. Ara bé, ¿realment volem rebatre l'estadística?

Hay 1 Comentarios

|★★★★★★★★★★★★★★★★
METODO PARA PERDER 20KG EN 30 DIAS (REAL): http://su.pr/1xuU15

Publicar un comentario

Si tienes una cuenta en TypePad o TypeKey, por favor Inicia sesión.

Notes Públiques

Sobre el blog

Entre el qui escriu abocat al balcó de la realitat –l’escriptor de periòdics, ara convertit en blogaire- i aquesta mateixa realitat hi ha una distància lleu però inexorable. Aquest decalatge requereix traducció en ambdues direccions: cap a fora i cap endins. El traductor, amb el seu teclat, transforma la realitat i hi és transformat, al seu torn. I el lector està convidat a l’espectacle.

Lee este blog en castellano »

Sobre el autor

Joan Garí

Joan Garí (Borriana, 1965) és escriptor. Es va donar a conéixer amb l’assaig La conversación mural, amb el qual va obtindre el premi Fundesco (Madrid, 1994). De llavors ençà ha publicat diferents títols, com ara La balena blanca, Història d’Amèrica i Viatge pel meu país. Té un blog dedicat a la crítica de llibres: www.oficidelector.blogspot.com

El País

EDICIONES EL PAIS, S.L. - Miguel Yuste 40 – 28037 – Madrid [España] | Aviso Legal