Blogs Comunidad Valenciana Ir a Comunidad Valenciana

Ofrenes i manifestacions

Por: | 11 de noviembre de 2012

Ofrena 2

Sempre m’ha despertat alguna sospita l’exhibicionisme, la dita aquella que sempre em repetia ma mare de: “digues-me que presumeixes i et diré que manques”  ha esdevingut axiomàtica al llarg de la meua vida. La necessitat de certes persones per demostrar allò que són només fa palés una cosa, si no  ho digueren ningú s’assabentaria, em recorde ara de l’Ana Obregón diguent a tothora: “soy bióloga, soy bióloga” perquè d’altra manera no haguérem sigut capaços d’endevinar-lo, haguérem pensat que era un altra ‘xoni’ que s’apujava l’esperpèntic món de la tele del cor, una Belén Esteban o una Yola Berrocal de l’època. Ara no, ara ja sabem que és biòloga, la qual cosa no canvia res perquè continua sent una “xoni” però ho sabem perquè ella s’ha encarregat de pregonar-lo.

 

Al món de las falles la necessitat de demostrar ha estat sempre molt arrelada, per a expressar el seu fervor a la “maredeueta” es muntaren  una ofrena de dura mitja festa, eren temps on el nacionalcatolicisme estava instaurat al poder i calia demostrar que eren molt catòlics. Després tingueren oportunitats de llevar-la però no ho feren i ara el nacionalcatolicisme està tan  arrelat al cap i casal que no paga la pena. O què em diuen vostès de l’invento dels “palets”? Els premis fallers, són els únics premis del món dissenyats per a passejar-los pel carrer i demostrar que la teua falla té “ingeni i gràcia”, ... potser siga l’única forma de que els conciutadans s’assabenten de que aquell gegant monument al silenci  que ha aparegut al seu barri té ingeni i gràcia perquè després de haver-la mirada,voltejada, revisada, llegida i rellegida no han trobat res de res.

Valencia-manifestacion-Educacion_y_Cultura_CUAIMA20120222_0085_3-767939

Però sembla ser que aquest costum exhibicionista no és patrimoni exclusiu del fallers, ara que estem en temps de convulsa social les manifestacions populars sovintegen els nostres carrers, hem tingut de tot tipus però la majoria han estat convocades pels empleats públics, òbviament perquè estan sent maltractats  econòmicament i social , vexats, insultats i difamats per uns polítics que els ha utilitzat com carnassa per a parapetar-se d’un poble fart d’injustícies socials ; però el meu dubte existencial, la meua sospita original em fa preguntar-me: Per què tot es queda en la manifestació pública? Per què no hi ha paral·lelament una actuació concorde?  Clar està que els metges no deuen de deixar de sanar universalment (que vol dir a tots sense distinció de sexe, raça, religió, ... ni molt menys país d’origen) o el mestres d’ensenyar per fer-li nosa als governants però sí que m’agradaria veure algunes actuacions per part dels empleats públics com per exemple no tramitar les execucions bancàries, no gestionar multes i cobros d’impostos injustos amb recàrrecs desproporcionats, no participar dels desnonaments, no posar traves burocràtiques absurdes per a negar o rellentir els pagos de l’Estat,   no vetllar per la seguretat del polítics (més caldria fer-lo de les dones maltractades) i per suposat no córrer a bastonades als seus companys.

 

Mentre les manifestacions no vagen acompanyades de actuacions no deixaran de ser ofrenes falleres, fanfàrries, expressions buides de contingut que només pretenen rentar-se una mica la consciència i presumir d’allò que manques. 

Hay 7 Comentarios

Después de mi síntetico y profundo comentario de ayer, que tampoco era una chulería de macarra, intentaré ser un poco más analítico hoy en este blog de catalanistas irredentos y jacobinos, aunque bastante simpáticos.
Daba por extinto este "foc d'encenalls", cuando de repente, renace sin aviso en este otoño de lluvias y recortes (¿acabarán ahora las estaciones antes, y ya puestos, finalizará todo antes con este enloquecido y desnortado Mariano al mando de un país a la deriva y cerca del naufragio?).
Creía al sr López con la sesera provocativa agotada. Lo imagino sacando fuerzas de flaqueza para buscar ese punto cojonero con el que tocar las narices (o la ya dicho) a alguien. Y en esta ocasión, seré sincero, y también sin que sirva de precedente, estoy bastante de acuerdo con las opiniones (también exibicionistas, las suyas no, todas) que vierte en su blog. Vengo de asistir a una de las mayores concentraciones jamás vistas en Valencia con motivo de la huelga general del 14 N, y es cierto que en toda ella había (la hay en todas) una dimensión teatral, escenográfica, muy evidente, y muy fallera, sin duda. Banderas, pegatinas, pancartas lemas cánticos, rimas, ese ritual propio de las manifestaciones en el que a mí me cuesta entrar: no grito, ni enarbolo, ni luzco, ni....Pero todo forma parte de la perfomance, del espectáculo. Yo también pienso que aparte del parecer hay que ser, y en estas cosas de la política, porque todo es política, aunque mucha gente utilice esta palabra como un ecupitajo lanzado a tu cara (curiosamente normalmente son políticos los que lo hacen) sobre todo hay que hacer. Y muchas de las cosas que propone el sr López quizás fuesen más eficaces en su objetivos que estos macropasacalles cívicos. Yo incluso añadiría alguna otra que no se cita y que me pondría en la nómina de la sospecha peligrosa. Pero vengo de un puto tiempo en el cual la calle era un conquista que se estaba haciendo, que se le va a hacer, uno se hace mayor y cada vez le cuesta más renunciar a sus hábitos, manías o vicios, incluso aunque algunos de ellos se asemejen tanto a mis bien amadas fallas y sus emotivas e interminables ofrendas marianas (qué fácil el chiste entre marianas y marianos)
Por cierto, al señor/a Bori decirle que yo conocí a la abuela del sr López i parlava un català que ja voldrien Pla, Calders, Cabré i Fuster tots juns. Au

Senyor Piquer,
Jo crec que com a prova ja ho té vosté bé. Ara va de bo, cavaller.

prueba

Et conteste amb altra dita: "Més val poc que no-res". Les manifestacions com a cercaviles? I gràcies! Tal i com està el panorama el que no entenc és com açò no peta.

Com a empleat públic que sóc i tot i que cap de les accions que comentes que podríem fer els funcionaris cauen dintre del meu abast, t'he de dir que el parell de vegades que he badat boca per opinar, m'han fotut tal esglai que m'he quedat de pasta de moniato. Malgrat açò, sí t'he de dir que vaig escriure al senyor inspector del meu centre un correu privat (en tinc còpia), en el qual li comentava que al meu parer el problema d'Espanya és que la gent tolera menys una opinió contrària que la violència física, que és freqüentment disculpada (una hòstia, ben donada, una palmà al cul a temps: eixa mena de violència) i que trobava que ell, l'inspector, com el meu director, eren així perquè s'havien educat al franquisme i no ho podien fer millor. Em va respondre amb un silenci que dura ja 5 anys, però he sabut que no entre en cap travessa per a ocupar un puesto directiu on treballe gràcies a comentaris així, la qual cosa, ben mirat, per ara em convé. No sé si et serveix, però tan de bo més companys meus foren tan insolents com jo.

Si es verdad que tu abuela te decía "“digues-me que presumeixes i et diré que manques” ...flipo con tu abuela jajajaja.
Un abrazo fuerte , campeón.


Ja s'acosta sant Josep,
eixe que li fan les Falles.
Jo menjaria bunyols,
Pepeta si em convidares.

O el que és el mateix: com que comencen les presentacions falleres i amb elles les traques al carrer a l'hora de la becadeta, "Foc d'encenalls" reviscola com el Tio Canya i abandona el seu hivernacle, just ara que anem cara a l'hivern. Són xicotetes contradiccions de l'existència humana i del modus operandi faller. Malgrat tot, estem d'enhorabona i més encara en aquest temps, tan ganut d'opinions i debats més o menys estèrils. També hem de celebrar que "Foc d'encenalls" haja fugit de la cleda netament fallera per endinsar-se ja ,de ple a ple i sense obediències fàtues, en el debat polític i social, que és, n'estic segur, la seua vocació primigènia. Fóra bo que tot el món faller seguira els seus passos com els d'aquell famós flautista, bé per gaudir de la festa i de la música com toca o per ofegar-se definitivament al riu (encara que a València, al riu, només puguem ofegar-nos en el deute de la cityciència).

Sigues “bentornat”, mestre borumballer del nostre cor.

Los comentarios de esta entrada están cerrados.

Foc d'encenalls

Sobre el blog

Reflexions d’un faller inadaptat que lluita per acostar la llengua, cultura i tradicions pròpies dels valencians al món faller i es troba amb la incomprensió d’ambdós mons.

Sobre el autor

Claudio López

Claudio López, València 1967, filòleg i escriptor, membre de l’Associació Cultural "Átame" i de la Falla "Noscarmientas".

Archivo

marzo 2014

Lun. Mar. Mie. Jue. Vie. Sáb. Dom.
          1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

Categorías

El País

EDICIONES EL PAIS, S.L. - Miguel Yuste 40 – 28037 – Madrid [España] | Aviso Legal