Blogs Catalunya Ir a Catalunya

Policia! Baixi la clau

Por: | 15 de junio de 2013

BertranCazorla

La història s'explica ràpidament i en trobareu els detalls a La Directa: en Bertran Cazorla, @bcr_ periodista, 29 anys passejava a les sis del matí per Barcelona quan observa un policia identificant un ciutadà. En Bertran li demana el número d'identificació i el mosso, que és un professional amable i conscient de la ciutadania a la que serveix s'enfada, li dóna un jec d'hòsties i el deté. Fins aquí un cas clàssic d'ús arbitrari de la força contra un ciutadà indefens. Ara, la cosa ve quan els companys d'en Cazorla comencen a revolucionar Twitter amb la narració dels fets. "Confirmem que el periodista de La Directa i col·laborador de Media.cat ha estat detingut aquesta matinada pels Mossos", ha tuitejat de bon matí @RogerPala.  @Nuet (el líder d'EUiA, no el nen Jesús a El dimoni escuat que està nuet nuet nuet i mig mort de fred) anava narrant les gestions que estava fent per alliberar el periodista. I @Oriolllado resumia els centenars de missatges de solidaritat que hi havia: "El meu TL reforça ara el q ja intuïa: @bcr_ és un periodista estimat, valuós i molt necessari". Les diferents etiquetes emprades per demanar la llibertat d'en Bertran han esdevingut Trending Topic a mig matí. 

Davant el rebombori, els Mossos decideixen donar explicacions. I ja sabem que la policia catalana no es caracteritza precisament per comunicar de forma clara i concisa als ciutadans. Més aviat fan amb una nota de premsa el que qualsevol cunyat arreglant l'aixeta: un nyap. En resum, que els Mossos expliquen que el bo d'en Bertran els va atacar amb una clau! Si, han llegit bé, amb una clau. Que o en Cazorla viu en un castell del segle XIII que s'obre amb una clau de ferro que pesa 34 kilos o menteixen. I segon capítol: asseguren els Mossos que en Cazorla, que és tan bon periodista com nyicris (a la família li deuen dir allò de "ai nen, has de menjar més") va tombar tres Mossos d'Esquadra. Un forçut d'incògnit.

"Les imatges de comissaria demostren que Terminator Cazorla, abans de treure un clauer, va mirar els Mossos fixament i va dir: "Sayonara Baby", imaginava @acaradeperro, que hi afegia més tard: "Si Bertran Cazorla fa això amb un clauer, imagineu el que podria fer amb un canó d'aigua dels Mossos. Conquereix Polònia". "El Chuck Norris català", el rebatejava @xavieraldekoa. @Frankipereira el proposava per un dels llocs dels que més pot gaudir un violent: "Bertran Cazorla sona com a nou central del Madrid". I @qmolins li oferia una professió més mística: la de mestre shaolin.

Les claus seran considerades ara armes? "El bruto de Bertran Cazorla llevaba LLAVES!", s'exclamava @caro_delio. "Ai, que no ens deixaran dur claus als avions", es preocupava @tonisust. "Ara tots a tremolar. Si us paren els Mossos amb un joc de claus, esteu perduts", avisava als seus seguidors @Rogersaperas. I, amb unes amenaçadores claus a les mans, en @Cr_Segura se sent un dolent de pel·lícula: "Sóc periodista, tinc unes claus dentades a la mà i em passejo pel centre de Barcelona. Pareu-me: Rius de sang".

En Bertran Cazorla denunciarà els Mossos d'Esquadra. I el cas ens ha de fer reflexionar: no només perquè una policia autonòmica consideri molt més perillosa una clau de bústia que una bala de goma disparada a centenars de kilòmetres per hora contra ulls indefensos. Sinó perquè algú ha pensat que els ciutadans ens creuríem que un nyicris de seixanta quilos ha estat capaç de tombar a tres Mossos fets i drets: o els policies són uns fluixos, o ens han pres per burros. 

Hay 5 Comentarios

Exigimos seguridad El problema es la dificultad de un sector de ciudadanos para comprender que a la policía no se la puede ni debe tratar amenazar con objetos grandes ni pequeños, tampoco alzar la voz o insultar. Yo no quiero que haya ningún señor incumplidor de leyes detenido, pero¿actuó bien, fue pacífico o, al contrario, mostró agresividad contra un agente?

Y si hay abuso, denunciar y que investiguen. Pero ya de entrada criminalizar a los que nos defienden, hombre, muy DEMOCRÁTICO no parece.

hay veces que la policia catalana alega cosas que a veces no son ciertas del todo, ya que son la gran autoridad y se lo tienen que creer y sino te lo crees ajo y agua.
Hay algunos que hacen bien su trabajo pero hay otros que van con ideas equivocas y se aprovechan de su poder.

Este es un caso de los muchos que ocurren -ocultan- la policía autonómica catalana, como pasó con Felip Puig sobre que no se habían tirado pelotas de goma en el momento en que se cargaron el ojo de una ciudadana, menos mal que surgió el que gravó el hecho. No hay temor mas grande que el que debe de cuidar a los ciudadanos pierda la credibilidad ante estos.

RPor, hi va haver una època en la que, dins dels Mossos, hi van deixar entrar guàrdies civils i policia nacional per la via ràpida, es va fer per incrementar ràpidament el nombre d'efectius (època socialista, ja se sap), i com ja es va avisar en aquella època, el tema portaria conseqüències en el futur.

Cada Mosso pot tenir la ideologia que vulgui, el problema greu és si això afetca al tracte amb el ciutadà, i des de fa temps, les pallisses i detencions ideològiques només les cometen Mossos del sector espanyolista. Segons el meu parer, cal fer neteja dins del cos.

Com sempre estem despullats avant la policia, tan sen dona es digui mosso o no,estem fututs, aveure si amb la independencia es mostrarán tan Rambos, es un perill que ni la Catalunya independent podrá solventar. Es la policia elnostra enemic?

Los comentarios de esta entrada están cerrados.

Jau Coloma

Sobre el blog

Li he dit tantes vegades als meus superiors que estava treballant mentre mirava el Twitter, que ara regularment he d’escriure aquest bloc per justificar-ho. Ja que els mitjans sovint ens prenem massa seriosament Twitter i Twitter sempre fa massa mofa dels mitjans, és hora que girem la truita i observem Twitter com es mereix: com una gran broma de 140 caràcters. Aquí intentarem ordenar el ramat 2.0 al crit que el pagès Jordi Muxach va fer famós a les exhibicions de gossos d’atura: Jau Coloma!

Sobre el autor

Maiol Roger

Em dic Maiol Roger, sí, en aquest ordre, i segons fonts familiars vaig néixer també en ordre correcte el maig del 1986 a Vilanova i la Geltrú. Col•laboro a El País des de 2007. Vaig voler dedicar-me al periodisme perquè era l'única manera que se’m va ocórrer d’entrar als camps de futbol sense pagar, vista la meva incapacitat amb una pilota. Ara em dedico a la política, que és tan addictiu com el futbol però sense tantes coses serioses en joc. A Twitter sóc dels que tuiteja (piular és d’ocells), i em trobareu a @maiolroger. Comentaris, suggerències, propostes, elogis, crítiques i petició del compte bancari per fer un suculent ingrés a mroger@clb.elpais.es

Eskup

Archivo

octubre 2014

Lun. Mar. Mie. Jue. Vie. Sáb. Dom.
    1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31    

El País

EDICIONES EL PAIS, S.L. - Miguel Yuste 40 – 28037 – Madrid [España] | Aviso Legal