La premsa pàtria, que tant d'afany té en promocionar qualsevol català que faci coses meritòries, ha passat de puntetes sobre una de les fites més extraordinàries i complicades que ha pogut assolir un català a nivell internacional: perpetrar la versió més infame del poliversionat Gagnam Style, de PSY. El mèrit és d'un informàtic, identificat com a El Jordi i de Sabadell, i la finalitat és un anunci per promocionar el comerç a la bonica co-capital del Vallès Occidental. Hi ha qui, com en @marctoag, hi veu darrere la mà de la persona que més saraus monta en aquest país: "El vídeo Compra en Sabadell ha estat ideat per Pere Navarro".
Veient en Jordi fer el ball del cavall venen ganes de punxar-se'n, més que de comprar a Sabadell. O com diu @valerosanmarti, més partidari dels sacrificis col·lectius: "A veure: no m'han vingut ganes d'anar a comprar a Sabadell i, a més, ara tinc l'irrefrenable desig de cremar-lo fins als ciments". Tampoc li ha agradat a en @Jaumalet, a qui se li han tret les ganes de gastar-se la paga doble a Sabadell: "Ho confesso. Sóc a Sabadell i ara mateix em compraria una ensaïmadeta per berenar, però no puc, no puc".
El problema no és que en Jordi tingui més veu de demanar-te un cigarro i acabar-te fotent vint euros que de fer de Papageno a La Flauta Màgica o, per ser més modestos, per imitar a Manel a una partida de TV-3; tampoc la seva elegància de polígon; ni una coreografia executada de tal manera que si la veiés el seu creador, PSY, s'entregaria a la justícia. El pitjor és que és tan lamentable que ha sigut un èxit. Va, però no siguem tan durs, que ja diu @jaumebarbera que "ells fan el que poden".
El vídeo ho ha petat a Twitter bàsicament perquè en èpoques de crisi les petites desgràcies alienes reconforten, i perquè és impossible arribar als quatre minuts de vídeo sense plorar de riure. En @Cr_Segura vol que a en Jordi se li doni un reconeixement: "Si som un país com cal, El Jordi de #CompraenSabadell ha de rebre la creu de Sant Jordi. I fitxar pel Govern com a cap de comunicació". I en @guiobaix també realça les virtuts de l'impagable document: "Veure el vídeo de #compraensabadell són els 4:05 minuts millors invertits en la meva vida". En @RogerVinton, aclaparat per la profunditat argumental de El Jordi, ho té clar: "Demà mateix trasllado la meva residència fiscal a Sabadell".
Deixem pel final la lletra. El Jordi potser és un poeta en codi binari, però si Martí Pol hagués signat alguna de les rimes de la cançó s'hauria quedat, posem-ne per cas, despatxant a una carnisseria. L'inici promet: "La ciudaaaad, te ofrece comercios, bienestar y pasear, disfruta con los pequeños, no lo dudes más, ven a comprobar, que nuestra ciudad, tiene movimiento y te va a encantar, tar, tar, tar [i tornada]: Compra en Sabadell. En Sabadell. En Sabadell". Però la traca final és excel·lent: qui va dir que s'havia de quadrar la lletra amb la música? Antics! "Y si quieres disfrutar tenemos muchas cosas, por ejemplo un riu Ripoll maravilloso, también una maravillosa piscina es la Bassa, que podrás pegarte un baño". Tot és meravellós. Esperem que El Jordi tingui lloc al proper Sónar, al Primavera Sound o se li encarregui la cançó d'estiu d'Estrella Damm. I siusplau: facin-li un lloc al proper concert per la llibertat. Volem que El Jordi versioni l'Estaca. Només per no escoltar-lo, ens declararien la independència en tres segons.
Hay 1 Comentarios
Quan diu la "premsa pàtria" el sr. Roger es deu referir a la premsa espanyola, entre la cual hi podem comptar El País, aquest mitjà que publica (i suposo paga) al sr. Roger. Perquè quedaria molt lleig pensar que el sr. Roger critica els mitjans catalans i no els mitjans espanyols, com el mitjà que li paga, per fer el mateix. El que estranya és que no demani que el Jordi li posi lletra a l'himne espanyol, que seria quelcom que es diria més amb les inquietuds i el nacionalisme del mitjà que publica (i paga) al sr. Roger. També li podrien fer un lloc al Desfile de las Fuerzas Armadas, que si hi desfila una cabra també hi pot anar un cantant, encara que sigui català (però cantant en espanyol, ep!). Però això no se li ha ocurregut al sr. Oriol ni al mitjà que el publica (i paga), ves què estrany!
Publicado por: Fuss | 02/07/2013 17:17:08