Blogs Catalunya Ir a Catalunya

El 'crochet' sobiranista

Por: | 28 de abril de 2014

Carme ChaconnEl diumenge avançava plàcid fins que Pere Navarro ens va recordar una realitat terrible: ja ha començat l'època de comunions. Apocalíptic. Tocarà adorar nens/es que no trepitjaran més l’església, vestits barrocament i amb un banquet que fa mandra perquè si acabes amb una corbata al cap, adorant més el vi que el pa, et miren malament. Primera realitat desagradable que ens va descobrir Navarro, que desgraciadament va viure un altre fet lamentable: a l’entrada de l’església,  una dona  li va dir "fill de puta" i li va etzibar un cop de puny. Fins aquí el trist i lamentable incident, que no va impedir a Navarro veure com els nens rebien les primeres hòsties. Consagrades, per sort. (Disculpes. La temptació era massa forta).

Abans que Navarro es pogués treure el bistec  de la cara per alleugerir el dolor i tuitejar l'incident, @jordi_canyas, flamant dimissor del Parlament, ja havia arribat a una conclusió: la culpa és dels independentistes per escalfar l'ambient. No ho concreta, però se li entén tot: "Todo mi apoyo y solidaridad a @pere_navarro y mi absoluta repulsa a su agresión. La siembra del odio empieza a recoger sus venenosos frutos". El canvi horari a Miami tampoc va impedir que @carmechacon fos de les primeres en arribar a una conclusió. "Contra la intolerància. Amb @pere_navarro. Amb la concòrdia i la pluralitat d'idees i opinions. Amb la llibertat". Per la concreció, hom diria que era a la plaça, camuflada entre comunionistes, i va entendre a la perfecció el sentit del cop de puny, el típic crochet sobiranista.

Pere Navarro tenia dues opcions: 1. Treure-li importància al fet, denunciar l'agressora i passar pàgina ràpidament. 2. Seguir la via Cañas-Chacón i donar-li un sentit polític al tema. Què va fer el primer secretari socialista? Bingo. Tractant-se de Navarro, sempre s'ha d'escollir el camí més difícil: "Agraeixo les nombrosíssimes mostres de solidaritat que m'animen a seguir treballant perquè el diàleg superi per sempre més la violència". Per si el tuit era un xic ambigu, Navarro ha fet un tour per les ràdios per dir que sí, que no coneix a la senyora però que tot és culpa del procés. L’única dada que té Navarro és que es tracta d’una senyora de mitjana edat ben vestida. Tot quadra: per la descripció, podria ser Carme Forcadell. 

La identitat de l'agressora de seguida va esdevenir un debat apassionat. Mentre uns insistien a culpar a senyora Independència, un altre nom prenia cos: la Nuri, coneguda terrassenca que pidola i que se les havia tingut amb el batlle Navarro, com deia @IsbacCaralt: "La presumpte agressora havia tingut problemes amb Navarro quan era alcalde. No la deixaven demanar diners al centre (plaça vella)". L'ex conseller @Josep_Huguet també tenia les seves fonts: "Em diu 1 terrassenc que la dona de la plantofada a Navarro és una sense sostre amb problemes mentals que el Pere li va prohibir captar. Queda dit". Però el rumor tal com puja baixa, i @ganyet hi posava el matís: "Em confirme via Ajuntament de Terrassa que la senyora de l'agressió a Pere Navarro no és la Nuri, la indigent de la plaça Vella #botefadagate". Quin misteri, l'agressora. La conclusió ve a càrrec d'@elsomatent: "La mujer de la curva y la agresora de Pere Navarro: una no existe y la otra es una leyenda urbana".

I el que mai falla: l'humor. Difícil en aquest cas, però a Twitter això tampoc és un problema. El càustic @valerosanmarti ens transportà a la crueltat de la infància: "Ep @pere_navarro, si al meu col·le foties escàndol perquè t'havia pegat UNA NENA; no et votaven ni per delegat. I et fotien una altra hòstia". @encampanya optava pel semantisme eclesiàstic: "Navarro ha entrat a la comunió amb la hòstia ja consumida".

Només la dona que va etzibar el crochet pressumptament sobiranista a Pere Navarro sap per què ho va fer. I Pere Navarro i tots els seus assessors també deuen saber el preu de fer-ne una campanya política. En política, els cops més dolorosos els donen les urnes.

 

- La foto del 'majete' de Chacón a Navarro és de Massimiliano Minocri.

Hay 3 Comentarios

Una altra cosa. La merda d'intentar comparar-nos amb Euskadi. Un comentari llegit a l'article de l'Anabel.
"No se trata aquí de que ideología es más del gusto de unos u otros. Lo que le ha ocurrido a Navarro, lo que ha expresado esa mujer con su agresión, lo que denuncia Navarro, es muy-muy grave. Eso pasó en Euskadi, allí llegó a niveles muy graves para la convivencia y el ejercicio de la libertad individual (es decir, de la vida de las personas, de los vivos y de los asesinados). En Catalunya se está entrando en una dinámica de clima colectivo de división política que puede llevar a esas consecuencias graves que se dieron en Euskadi y en casi todos los lugares donde se deja que se generen emociones colectivas polarizadas. Los políticos tienen muchísima responsabilidad. Al gobierno catalán, como aprendiz de brujo, se le ha ido de las manos y es su responsabilidad pararlo. Y no importa la orientación política de uno u otro bando. Lo que importa, es que se creen bandos donde no había. Las autoridades han de gestionar el clima emocional de la sociedad y evitar que se polarice; es enormemente peligroso jugar con ello". Ho diu Itzi1. A la merda, Itzi.

I mira que li ha anat bé al Rojo vivo, a aquest diari on acaba de escriure un altre article l'Anabel Díez, a TVE, a El Mundo, etc. Una part de l'article de l'Anabel.
"Hace muy pocos días, en la fiesta de Sant Jordi, fue insultado en plena Rambla barcelonesa y, de nuevo le sobrecogió "el odio" que rezumaba la persona que le abordó. En fuentes cercanas al primer secretario del PSC se añade que Navarro quedó afectado por ese hecho que no había trascendido. "¿Por qué estás en contra de lo que dice el pueblo?", aseguran estos interlocutores que le dijo este ciudadano, a lo que respondió que él, también representaba a parte del ese pueblo a que aludía su agresor dialéctico". Patètic.
http://politica.elpais.com/politica/2014/04/29/actualidad/1398773630_030018.html
Fins ara pensava que el Navarro no tenia gaires llums però que no era mala persona. Ara crec que és un miserable Ja han sortit uns quants dient que a ells també els insulten pel carrer a Catalunya, entre ells el ministre d'interior, una altra ment privilegiada catalana. A veure si tenim sort i agafen a la senyora que va maltractar al Navarro. La vull veure en portada dels diaris de Madrid. Jo la ficaria a la presó ni que sigui per les hores de glòria que está donant a aquest inútil.

Quien siembra vientos,recoge tempestades.Y Navarro lo está haciendo.No culpo a la señora que sus razones tendrá (habría que saberlas) pero tampoco digo "pobre Navarro",me remito al principio del comentario,aparte de los rencores que está recogiendo en vista del derrotero que ha llevado al PSC querer integrarlo en el PSOE, demostrando desprecio por las siglas del C de catalan.Los que se están largando del partido hacia otras propuestas están dejando al Navarro mas solo que la una,suerte que tiene a su querido PSOE ¿que le costaría cambiar la siglas del partido que lidera simplemente poniendo PSOE?.Mas claro...

Los comentarios de esta entrada están cerrados.

Jau Coloma

Sobre el blog

Li he dit tantes vegades als meus superiors que estava treballant mentre mirava el Twitter, que ara regularment he d’escriure aquest bloc per justificar-ho. Ja que els mitjans sovint ens prenem massa seriosament Twitter i Twitter sempre fa massa mofa dels mitjans, és hora que girem la truita i observem Twitter com es mereix: com una gran broma de 140 caràcters. Aquí intentarem ordenar el ramat 2.0 al crit que el pagès Jordi Muxach va fer famós a les exhibicions de gossos d’atura: Jau Coloma!

Sobre el autor

Maiol Roger

Em dic Maiol Roger, sí, en aquest ordre, i segons fonts familiars vaig néixer també en ordre correcte el maig del 1986 a Vilanova i la Geltrú. Col•laboro a El País des de 2007. Vaig voler dedicar-me al periodisme perquè era l'única manera que se’m va ocórrer d’entrar als camps de futbol sense pagar, vista la meva incapacitat amb una pilota. Ara em dedico a la política, que és tan addictiu com el futbol però sense tantes coses serioses en joc. A Twitter sóc dels que tuiteja (piular és d’ocells), i em trobareu a @maiolroger. Comentaris, suggerències, propostes, elogis, crítiques i petició del compte bancari per fer un suculent ingrés a mroger@clb.elpais.es

Eskup

Archivo

octubre 2014

Lun. Mar. Mie. Jue. Vie. Sáb. Dom.
    1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31    

El País

EDICIONES EL PAIS, S.L. - Miguel Yuste 40 – 28037 – Madrid [España] | Aviso Legal