Blogs Comunidad Valenciana Ir a Comunidad Valenciana

Socialitzar pèrdues

Por: | 26 de mayo de 2012

Sorprenents les derivacions de la crisi financera. Tot això de Bankia recorda la Dinamarca de Shakespeare, el país de la podridura perpètua. I el més al·lucinant -el més indignant- és la tranquil·litat inhumana dels seus gestors. Van dimitint i no deixen de donar lliçons: José Luis Olivas, Rodrigo Rato. El tal Rato era enarborat fins fa quatre dies com el gran cervell econòmic del PP. En fa tot just dos feia una conferència al nostre país sobre "el potencial de creixement de l'economia espanyola". Aquests tipus viuen en un altre planeta. Pèrdues o beneficis són només apunts comptables. Les vides que hi ha darrere no els afecten.

Rodrigo Rato  Per a acabar de tranquil·litzar-me, acabe de veure per televisió José Ignacio Goirigolzarri, el nou president de Bankia. Assegura, imperturbable, que els 19.000 milions d'euros demanats de més a l'Estat no són "una ajuda", sinó una mera "ampliació de capital". Em quede molt més tranquil. No és per res, però fa anys d'això en deien socialitzar les pèrdues. La crisi, és clar, ho ha corromput tot, també el llenguatge. Ara són els "neoliberals" els que "nacionalitzen" la banca.

  Ja li he llegit a algun economista (Santiago Niño-Becerra, per exemple) que la crisi actual pot considerar-se com el final del capitalisme. Molt bé però, en aquest cas, se m'ocorren dues preguntes: ¿què vindrà després? i ¿se n'han assabentat Olivas, Rato, Goirigolzarri i companyia? Com que al comunisme llibertari ja no podem aspirar (¿ja no podem aspirar-hi?) ens queda el recurs d'haver d'imaginar de cap nou tota la realitat. De les cendres de l'avarícia farem nàixer un món inèdit. I ara el món que ho sàpia.

Hay 2 Comentarios

Molt bó! Gràcies!

Juega con el mejor simulador económico, político y militar; gratuito y por navegador: http://goo.gl/RtMjA

Los comentarios de esta entrada están cerrados.

Notes Públiques

Sobre el blog

Entre el qui escriu abocat al balcó de la realitat –l’escriptor de periòdics, ara convertit en blogaire- i aquesta mateixa realitat hi ha una distància lleu però inexorable. Aquest decalatge requereix traducció en ambdues direccions: cap a fora i cap endins. El traductor, amb el seu teclat, transforma la realitat i hi és transformat, al seu torn. I el lector està convidat a l’espectacle.

Lee este blog en castellano »

Sobre el autor

Joan Garí

Joan Garí (Borriana, 1965) és escriptor. Es va donar a conéixer amb l’assaig La conversación mural, amb el qual va obtindre el premi Fundesco (Madrid, 1994). De llavors ençà ha publicat diferents títols, com ara La balena blanca, Història d’Amèrica i Viatge pel meu país. Té un blog dedicat a la crítica de llibres: www.oficidelector.blogspot.com

El País

EDICIONES EL PAIS, S.L. - Miguel Yuste 40 – 28037 – Madrid [España] | Aviso Legal