Blogs Comunidad Valenciana Ir a Comunidad Valenciana

Celebració de la literatura

Por: | 14 de junio de 2012

Després de l'acte vam anar a refrescar a la plaça Santa Clara. Santa Clara és una d'aquestes places horribles de Castelló, però la seua arquitectura opressiva es dissol al capvespre en una remor de gots llargs i gel, oferits a l'altar del temps. L'excusa era parlar dels llibres respectius: Manuel Vicent dissertava sobre Viatge pel meu país i jo feia els honors amb el seu Mitologías. El públic va ser generós ahir a la vesprada i nosaltres el vam correspondre celebrant el que de literatura hi ha en el viatge, i el que de viatge hi ha en la literatura.

Cartell diàleg Garí-Vicent Fundació Caixa Castelló

 Em resulta molt fàcil parlar del nou llibre de Manuel Vicent. El considere un dels meus mestres -el primer en matèria d'escriptura de periòdics. En Mitologías ha aplegat retrats dels seus mites particulars: Billy Wilder, Billie Holiday, Andy Warhol o Montgomery Clift. En molts coincidim. L'espurna sorgeix quan cal abordar un tipus com Salinger. Llavors es disparen les fletxes creuades de les connexions: J. D. Salinger, Holden Caulfield, Mark David Chapman, John Lennon. Quatre noms propis inextricablement units: Salinger va crear Holden Caulfield, Chapman el metabolitzà dins la seua ment torbadorament confusa. El llegia abans i després de disparar contra John Lennon. Tots quatre -persones reals o fictícies- van passar per la YMCA, l'organització religiosa juvenil. Difícil no recordar, llavors, que és la mateixa organització que em va portar a mi a Amèrica. La majoria dels mites de Vicent són nordamericans. Els meus també. I Nova York és la nostra segona pàtria.

  A l'acte acudiren amics, coneguts i saludats. El beat Ripo amb el seu bri de menta i el profús harem de Joan Antoni Vicent -aquest conquistador de balneari. Ripo venia ufà després del seu periple per Xina. Com Juan Roig, el factòtum de Mercadona, contava i no acabava les delícies del model xinés. Li vam haver d'explicar, llavors, que Xina és l'esclavitud moderna, el futur que alguns volen per a Europa. Però Ripo és com un xiquet: el van portar en tren per aquell inacabable continent -12.000 quilòmetres, diu que va fer- i hi va veure un rostre picassià que no tenia res al seu lloc, però que feia molt bon efecte.

  Diu Manuel Vicent que avui dia la selva autèntica és un aeroport. A l'Àfrica, tot està domesticat, fins i tot la mort de gana. Tot ho vam resoldre amb unes canyes a Santa Clara, mentre la nit arribava i nosaltres celebràvem la literatura. Els escriptors som insuportablement redundants.

 

Hay 0 Comentarios

Publicar un comentario

Si tienes una cuenta en TypePad o TypeKey, por favor Inicia sesión.

Notes Públiques

Sobre el blog

Entre el qui escriu abocat al balcó de la realitat –l’escriptor de periòdics, ara convertit en blogaire- i aquesta mateixa realitat hi ha una distància lleu però inexorable. Aquest decalatge requereix traducció en ambdues direccions: cap a fora i cap endins. El traductor, amb el seu teclat, transforma la realitat i hi és transformat, al seu torn. I el lector està convidat a l’espectacle.

Lee este blog en castellano »

Sobre el autor

Joan Garí

Joan Garí (Borriana, 1965) és escriptor. Es va donar a conéixer amb l’assaig La conversación mural, amb el qual va obtindre el premi Fundesco (Madrid, 1994). De llavors ençà ha publicat diferents títols, com ara La balena blanca, Història d’Amèrica i Viatge pel meu país. Té un blog dedicat a la crítica de llibres: www.oficidelector.blogspot.com

El País

EDICIONES EL PAIS, S.L. - Miguel Yuste 40 – 28037 – Madrid [España] | Aviso Legal