Ha mort Emili Teixidor. Potser molts no el coneguen més que per haver escrit els llibres en què es va basar la pel·lícula Pa negre (2010), d'Agustí Villaronga. Aquesta circumstància, però, és simplement la que li va reportar una darrera popularitat, quan ja el càncer el corroïa. Per a un escriptor en català, la fama respon habitualment a uns imponderables capritxosos, així que sempre es fa bé aprofitant qualsevol oportunitat per a la difusió de l'obra pròpia. En realitat, Teixidor ja era -abans del cinema- un escriptor de prestigi en el camp de la literatura infantil i juvenil (amb els centenars de milers d'exemplars venuts amb L'ocell de foc, per exemple) i també de l'estrictament adulta. Nascut a Roda de Ter, va mitificar com ningú el seu petit país, la Plana de Vic. Mitificar, per a un escriptor, és fonamentalment mantindre's fidel a a les paraules i a la saviesa i la cadència amb què han estat dites. Per això les seues novel·les tenen un lèxic cabalós i ubèrrim, i respiren un alé poètic de molt bona llei.
La mort se l'ha endut sense que mantinguérem l'encontre que havíem aparaulat fa temps. Ell participava en un programa de Catalunya Ràdio i hi va parlar elogiosament d'un llibre meu. Jo m'hi vaig posar en contacte i vam mantindre una breu relació a través del telèfon i del correu electrònic. Vam convindre que ens trobaríem en algun moment per a conéixer-nos en persona, però la gran igualadora tenia els seus propis plans.
No sé si cal dir que Emili Teixidor era molt bona persona. Un d'aquest escriptors que circumscriu la complexitat moral a les seues novel·les. Dit això, també caldrà afirmar que llegir Retrat d'un assassí d'ocells -la seua obra mestra- era introduir-se en un univers fascinador que augurava les peculiaritats de Villaronga. De Pa negre s'ha dit que projecta una mirada no esbiaixada sobre la Guerra Civil. En realitat, el film és un precipitat de les sobsessions típicament villaronguianes i el que té d'excepcional és com el director mallorquí ha sabut casar el seu món amb les correspondències que ha trobat en els textos de Teixidor. La pel·lícula, com és sabut, es basa tant en el Retrat d'un assassí d'ocells com en la narració que li dóna títol.
...I al final t'has mort, Emili, i no ens hem pogut trobar. Però no cal passar ànsia: la posteritat d'un escriptor -la seua vida eterna- és la seua obra. Tenim per davant, doncs, una conversa inacabable.
Hay 1 Comentarios
Gracias EL PAIS por publicar textos en mas lenguas espanolas como lo es el catalan. Solo entiendendo que Espana es mas que un idioma podremos llegar a ser un gran pais. Publicar en catalan no empobrece a este periodico sino lo hace mas grande.
Publicado por: Christos | 20/06/2012 18:08:22