Blogs Comunidad Valenciana Ir a Comunidad Valenciana

Notes sobre l'Educació

Por: | 24 de junio de 2012

Acaba el curs i l'educació secundària valenciana, d'alguna manera, ha sobreviscut. Aquesta és la primera impressió. Després ve el recompte de baixes. Els atacs que ha patit han estat ferotges i immisericordes. Només cal pensar que el professor valencià és el funcionari de carrera més retallat de tot el Regne d'Espanya. A la rebaixa de sou de Zapatero (general per a tot el funcionariat) hi ha hagut d'afegir la de Rajoy (via increment de l'IRPF) i la de Fabra (que ha reduït al 50% els sexennis acumulats). El professor del País Valencià és ara mateix un transsumpte d'aquell vell acudit d'Eugenio: "A Londres -explica algú-, un home és atropellat cada vint minuts". "Doncs com estarà el tio", s'exclama el seu interlocutor.

VMP  8  Gandia, església de Sta Maria  (IMG_1838)Atropellar el sector educatiu és ja l'esport preferit dels nostres polítics. ¿Recorden vostés aquell "no tocaré ni la sanitat ni l'educació" d'un exultant Rajoy preelectoral? Doncs això mateix. No ens han tocat: ens han violat i se'ns han pixat a sobre. Perquè a la rebaixa de sou cal afegir els impagaments de les despeses als centres, l'increment d'hores lectives i d'alumnes per classe i tota mena de retallades intempestives. No pensen vostés, però, que és el professor qui més pateix tot això. Al final, qui pagarà l'ànec seran els alumnes. Menys beques, menys recursos, més amuntegament dins l'aula, menys atenció individualitzada: tot això provocarà una baixada brutal del nivell educatiu.

  I després eixirà l'honorable consellera d'Educació, Maria José Català, i ens explicarà que tot es fa per a bé, i que tenen uns plans grandiosos per a solucionar el "fracàs escolar". Curiosa expressió, el "fracàs escolar". Per a fracàs, i dels grossos, l'exemple de la pròpia consellera. Tenim molt present la seua intervenció en un acte multitudinari del seu partit, demanant perdó per parlar habitualment en valencià. Em recorda, ves quines coses, un altre acudit d'Eugenio: Un tipus veu al periòdic un anunci que fa: "Senyora ensenya el búlgar". S'afanya a acudir-hi i n'ix completament decebut. "Va i resulta que era un idioma!", es lamenta.

  Així estem, doncs. Ensenyant el búlgar. Atropellats cada vint minuts. I açò no s'ha acabat. Sospite que vindran més retallades, i més alumnes amb mantes a l'hivern que ve en aules sense calefacció, i docents desmotivats i discents abandonats a la sort de la vida. Ja posats, en lloc de Maria José Català, ¿no podria reviure Eugenio i ser ell el conseller? A efectes pràctics, el desastre seria el mateix. Però almenys ens riuríem més.

[Fotografia: Joan Antoni Vicent. Gandia, Església de Santa Maria]

Hay 1 Comentarios

I també cal parlar de tot el professorat interí que ens n'anem al carrer i que hem fet tanta feina i tan dignament com l'ha feta, ben de segur, un funcionari de carrera; no obstant això, sembla que massa sovint som els grans oblidats, per tothom!

Publicar un comentario

Si tienes una cuenta en TypePad o TypeKey, por favor Inicia sesión.

Notes Públiques

Sobre el blog

Entre el qui escriu abocat al balcó de la realitat –l’escriptor de periòdics, ara convertit en blogaire- i aquesta mateixa realitat hi ha una distància lleu però inexorable. Aquest decalatge requereix traducció en ambdues direccions: cap a fora i cap endins. El traductor, amb el seu teclat, transforma la realitat i hi és transformat, al seu torn. I el lector està convidat a l’espectacle.

Lee este blog en castellano »

Sobre el autor

Joan Garí

Joan Garí (Borriana, 1965) és escriptor. Es va donar a conéixer amb l’assaig La conversación mural, amb el qual va obtindre el premi Fundesco (Madrid, 1994). De llavors ençà ha publicat diferents títols, com ara La balena blanca, Història d’Amèrica i Viatge pel meu país. Té un blog dedicat a la crítica de llibres: www.oficidelector.blogspot.com

El País

EDICIONES EL PAIS, S.L. - Miguel Yuste 40 – 28037 – Madrid [España] | Aviso Legal