Blogs Comunidad Valenciana Ir a Comunidad Valenciana

Recuperar les paraules

Por: | 07 de junio de 2012

La primera víctima de la guerra és la veritat. La primera víctima de la crisi han sigut les paraules. ¿Han sentit vostés parlar de la "devaluació competitiva" dels salaris, de la "desacceleració radical", del "tiquet moderador" per a la sanitat o de la "consolidació fiscal"? Doncs hauria de saber que li estan parlant, en realitat, de "baixada de sous", de "crisi total", de "repagament" i de "retallades". El llenguatge, en brut, resulta un poc obscé, però és l'única manera que tenim d'entendre'ns. ¿Significa això que els polítics, d'un signe o d'un altre, no volen en realitat ser entesos? Vostés mateixos.

VMP  10P116  Alacant, passeig platja del Postiguet  ( IMG_0588 )_WG8_3Estic convençut que eixir de la crisi suposarà, entre altres exercicis de reloading social, una severa poda d'aquesta mena d'eufemismes circulant -actius tòxics del llenguatge- als mitjans de comunicació. En el mateix sentit: estic i estaré en contra (però això és anterior a la crisi) que la dreta s'apopie del terme "liberal". M'atindré, en aquest sentit, a la literalitat de la seua definició més simple: "Que manifesta una actitud de tolerància i diàleg". Ja no val utilitzar el terme en el seu sentit economicista, és a dir, com a "partidari d'una economia de mercat". Si el model socioeconòmic ja és únic, la definició deixa de tindre trellat. I ja vorem, en tot cas, què passa amb l'economia de mercat despús-demà, en eixir del marasme.

  No pot ser que gent contrària a l'avortament, al matrimoni homosexual, a la plurinacionalitat de l'Estat espanyol o a una mínima justícia social puguen ser qualificats de liberals. Als Estats Units els termes estan clars: allí el liberalisme abarca des del més moderat dels votants fins les barbes del propi Marx. A Europa, per contra, els conservadors han tingut l'habilitat de redefinir-se apropiant-se del llenguatge dels contraris. S'ha creat, així, la dicotomia liberal/socialdemòcrata, tremendament favorable als conservadors (aquests falsos liberals). Vaig provar d'explicar tot això en Público, quan Público encara es publicava. Amb un èxit relatiu, tot s'ha de dir. Però ara feu-me cas: Esperanza Aguirre no és liberal. D'això, tota la vida n'hem dit fatxes.

  Eixirem de la crisi, però no sense exigir que ens reotornen el valor exacte de les paraules.

[Fotografia: Joan Antoni Vicent. Platja del Postiguet, Alacant]

Hay 0 Comentarios

Publicar un comentario

Si tienes una cuenta en TypePad o TypeKey, por favor Inicia sesión.

Notes Públiques

Sobre el blog

Entre el qui escriu abocat al balcó de la realitat –l’escriptor de periòdics, ara convertit en blogaire- i aquesta mateixa realitat hi ha una distància lleu però inexorable. Aquest decalatge requereix traducció en ambdues direccions: cap a fora i cap endins. El traductor, amb el seu teclat, transforma la realitat i hi és transformat, al seu torn. I el lector està convidat a l’espectacle.

Lee este blog en castellano »

Sobre el autor

Joan Garí

Joan Garí (Borriana, 1965) és escriptor. Es va donar a conéixer amb l’assaig La conversación mural, amb el qual va obtindre el premi Fundesco (Madrid, 1994). De llavors ençà ha publicat diferents títols, com ara La balena blanca, Història d’Amèrica i Viatge pel meu país. Té un blog dedicat a la crítica de llibres: www.oficidelector.blogspot.com

El País

EDICIONES EL PAIS, S.L. - Miguel Yuste 40 – 28037 – Madrid [España] | Aviso Legal