L'austeritat i el bosó de Higgs

Vivim sota l’hègira de l’austeritat. Hi ha hagut –i n’hi haurà- èpoques millors, però aquesta –diuen- és així: austera. Cada etapa de la història genera el seu vocabulari –i cada vocable és, en si, una metàfora. “Austeritat” ve del llatí austeritas, que vol dir aspror. El terme, al seu torn, deriva del grec austeros, que és un mot que es refereix al mal gust. El raïm verd, per exemple, és aspre, amarg, rude. Una parauleta ben triada, doncs.

Els nostres preclars governants podrien haver escollit “frugalitat”, per exemple. Frugalis, en llatí, deriva de frux (fruita) i és un terme àmpliament positiu, com revelen algunes expressions clàssiques que l’inclouen: frugem facere (obrar honestament), homo frugi (home honest), bonae frugi esse (ser home de bé). A això es refereix Jordi Pigem en un opuscle exasperadament breu que acaba de publicar-se: Heu dit austeritat? Psicopatologia de la (ir)racionalitat econòmica (Proteus).
  L’elecció de les paraules no és capriciosa. Se’n trien unes, i no unes altres, perquè es vol induir un estat mental. L’austeritat, en definitiva, és la medecina amarga que tots hem de prendre per a curar-nos. Però, l’austeritat cura realment? Fixem-nos en el cas espanyol: el Govern no fa més que estalviar, amb dos resultats evidents: l’economia es deprimeix i augmenta l’atur, per un costat, i tot l’estalvi se’n va a pagar els interessos del deute, que no fa més que pujar. Perquè és així: per més que l’Estat siga auster, la prima de risc no deixa d’incrementar-se. L’austeritat, simplement, és inútil, i el problema ha d’estar en un altre lloc.
    En el fons, l’austeritat és un misteri, i s’assembla molt a la famosa partícula de Higgs. Ja saben vostés de què parle: el bosó trobat  a Ginebra el passat 4 de juliol al Laboratori Europeu de Física de Partícules (CERN). S’ha anunciat com una fita en la comprensió de com funciona l’univers. Alguns han parlat de Partícula de Déu. Però el bosó, en si, és esmunyedís i burleta: en el mateix moment que es crea, es destrueix. Talment, sí, els estalvis de les retallades de Rajoy, que de seguida són devorats per la prima de risc.
  En realitat, la partícula de Higgs és la pura vibració del no-res. Ajuda a explicar per què existeix la massa de les partícules elementals, però al·ludeix només a la matèria corrent –la que crea les persones i tot el que té forma a l’univers-, és a dir, tot just al 4% del cosmos.
  Déu se’n riu de nosaltres de diferents maneres: deixant que alguna infeliç partícula porte el seu nom o inspirant governants idiotes que creuen que robant-li els diners als ciutadans i desant-los en la butxaca foradada de l’Estat es podrà pal·liar la fase agònica del capitalisme financer.
  Són com xiquets! Però els xiquets poden ser tan cruels…

Comments

[Publicado por: Jesús]

No tens ni pajotera idea de què és el bossó de Higs... I no en tens de la majoria de les coses que parles... Vull dir quan et fas el docte que és sempre...!

[Publicado por: Javier]

Serà sota l'ègida, que vivim: un escut protector o una cuirassa; l'hègira es el famós viatge de Mahoma.

Dit això, no sé si l'austeritat ens protegeix o si més aviat ens ofega.