Blogs Comunidad Valenciana Ir a Comunidad Valenciana

Rèquiem (infeliç) per RTVV

Por: | 19 de julio de 2012

Més de 1.200 treballadors al carrer i més de 1.200 milions d’euros de deute acumulat. I bé, les coses estan així: per cada milió d’euros malbaratat, malversat o simplement robat (tatxen el que no procedisca), els directius de RTVV –que són i han estat la corretja de transmissió de la llarga cadena involutiva Zaplana/Olivas/Camps/Fabra- acomiadaran un treballador.

Ere-rtvv

L’altre dia es va viure un d’aquests moments impagables en això que abans s’anomenava “la petita pantalla”. Els periodistas i tècnics de Canal 9, en assabentar-se de la brutalitat de l’ERO, van interrompre el Notícies 9 del migdia. Una sàtrapa governamental es va afanyar a assegurar que això era un atac contra el “dret a la informació” dels valencians. Ves per on. La ironia tràgica del cas és que l’atemptat permanent i inmisericorde contra “el dret a la informació” de la ciutadania d’aquest país és precisament la definició més raonable del que s’ha vingut practicant en RTVV des del 1995.

Canal 9, òbviament, no és un invent del PP. El va crear Joan Lerma l’any 1989. Jo no sóc dels qui creuen que és “igual” el PP que el PSPV (però quan és així, i populars i socialistes fan la mateixa política, m’agrada ser el primer a denunciar-ho, pel que té d’estafa als ciutadans). La prova és precisament Canal 9. No és que en l’època de Lerma fora la BBC, això és evident. Però entre el que hi ha ara i la BBC hi ha un espai prou ampli per a fer una televisió digna. ¿Manipulacions? Intentant ser objectiu, diria que si en la televisió anterior al 1995 hi havia un nivell 50 de manipulació ara hi ha un nivell 5.000. I l’evidència és tan palmària que no necessita pràcticament ni argumentació.

El que hi havia al Canal 9 socialista era, això sí, aquesta criatura tan fascinadora anomenada Amadeu Fabregat. La poca o molta “manipulació” de l’època cal atribuir-la a aquest Rasputín de Torreblanca. Ell feia llavors de guardià de les essències lermistes i ara –a les seues columnes dominicals del Levante- juga a l’antosocialisme de saló amb un estil molt –massa- depauperat. A Amadeu el vaig conéixer personalment abans del començament de les emissions de RTVV. Ell ja ocupava el despatx de director de l’invent a les oficines del que ara és Ràdio 9 (a l’avinguda de Blasco Ibáñez) i jo vaig anar a fer-li una entrevista. Jo era molt jove llavors i ell, al seu torn, ja tenia aquell rostre entremaliat i aquella energia fàustica que caracteritza els perpetus enfants terribles. Recorde que la pregunta del milió, en aquell moment, era si la televisió dels valencians seria en valencià o no. No oblidaré mai la resposta d’Amadeu. Em va assegurar que Canal 9 emetria en la nostra llengua i, quan li vaig repreguntar si seria així “íntegrament”, em va observar des de darrere de les seues ulleretes múrries, va fer una rialleta lepòrida i em va contestar: “I això farà la gent més feliç?”.

Gairebé un quart de segle després d’aquella conversa inaugural, RTVV és en l’estadi agònic que tots vostés ja coneixen. Ens ha fet “més feliços” la nostra televisió? Que els ho pregunten, si de cas, als prop de 1.300 treballadors que seran ara acomiadats amb els quatre gallets de rigor. Jo diria, i que em perdone Amadeu, que la felicitat era –hauria d’haver sigut- una altra cosa…

Hay 1 Comentarios

Comences (i acabes) la reflexió de manera incongruent. Contractar personal sense trellat també és una de les principals maneres de malversar i malbaratar diners. No es pot lamentar alhora acomiadaments i deute sense més...

Los comentarios de esta entrada están cerrados.

Notes Públiques

Sobre el blog

Entre el qui escriu abocat al balcó de la realitat –l’escriptor de periòdics, ara convertit en blogaire- i aquesta mateixa realitat hi ha una distància lleu però inexorable. Aquest decalatge requereix traducció en ambdues direccions: cap a fora i cap endins. El traductor, amb el seu teclat, transforma la realitat i hi és transformat, al seu torn. I el lector està convidat a l’espectacle.

Lee este blog en castellano »

Sobre el autor

Joan Garí

Joan Garí (Borriana, 1965) és escriptor. Es va donar a conéixer amb l’assaig La conversación mural, amb el qual va obtindre el premi Fundesco (Madrid, 1994). De llavors ençà ha publicat diferents títols, com ara La balena blanca, Història d’Amèrica i Viatge pel meu país. Té un blog dedicat a la crítica de llibres: www.oficidelector.blogspot.com

El País

EDICIONES EL PAIS, S.L. - Miguel Yuste 40 – 28037 – Madrid [España] | Aviso Legal