Blogs Comunidad Valenciana Ir a Comunidad Valenciana

Vacances perilloses

Por: | 28 de julio de 2012

Abans hi havia modalitats de vacances que implicaven un risc real. Encara es podien escollir muntanyes escarpades, selves inextricables o rius i mars procel·losos. A hores d'ara, però, és l'acte en si d'abandonar el país per uns dies el que constitueix un perill colossal. A tres mil quilòmetres de distància, Espanya sembla "la gran balena encallada a les ribes d'Europa" d'Edmund Burke, tal com el cita Melville en el prefaci de Moby Dick. En qualsevol moment, doncs,es podria desamarrar del continent a anar a la deriva.

DSC01871

  Me n'he anat una setmana a Romania i al principi vaig desconnectar completament. No llegia periòdics, ni mirava la televisió, ni tenia accés a internet. Quan per fi vaig connectar-me, les notícies que m'arribaven eren demencials, amb les autonomies oferint-se com verges vestals al gran goril·la del rescat i la prima de risc superant de llarg els sis-cents punts. Enmig d'aquesta debacle, Gregorio Peces Barba va tindre la decència de morir-se, que ja és tota una radical definició d'intencions.

  Des de l'exterior, la perspectiva ofereix una visió més objectiva, però també més dramàtica. Al capdavall, ¿què era la tragèdia espanyola comparada amb la pròpia tragèdia romanesa, o la grega o la portuguesa o...? Quan vaig arribar a Bucarest un euro equivalia a 4'5 leu, però en tornar-me'n ja estava gairebé a 5. A la crisi institucional -hi ha un referèndum per a dirimir la continuïtat del president Basescu- s'afegeix el desastre econòmic, com a tot arreu. La gent, però, també com a tot arreu, segueix amb la seua vida diària amb una barreja de continuïtat i fatalisme. La Romania rural, treballadora i miserable, la Romania turística, arranjada i draculesca, i la Romania de Bucarest, gris i postcomunista: tots els mons simultanis que configuren un país que començava a eixir del clot quan li va caure al damunt la crisi global.

  D'aquest país m'emporte la cordialitat de la gent i el consell de Gina, la meua amfitriona: són temps durs, però la diferència encara la marca les ganes de treballar i anar endavant o la temptació de plegar-se de braços i amagar el cap. Torne a València i les llums de Manises indiquen un cert ordre restablert, ni que siga il·lusòriament. Tot segueix encara en peu. Després parlarà el nou oracle de Delfos -el BCE- i el pànic es moderarà amb la mateixa màgia negra -irracional i enigmàtica- que l'ha provocat. Ja no saps què és millor, si fer una vida normal i permetre't unes vacances o submergir-te en la immobilitat depressiva general. Hi ha muntanyes escarpades, selves inextricables i rius i mars procel·losos, quin dubte hi cap, però els tenim incrustats al cervell. No podem fugir enlloc així que, entre quedar-se o anar-se'n, caldrà fer simultàniament ambdues coses.

Hay 1 Comentarios

Pero nada de recortar en los 520.000 enchufados de las castas políticas en las autonomías (en las AUTONOSUYAS) ... .. .. .. . . .. . . . eso no se toca ... . .. . . . . . . . ... El barco se hunde pero PP y PSOE PREFIEREN SEGUIR DANDO LATIGAZOS A LA TRIPULACIÓN ANTES QUE ELIMINAR la carga que sobra. El FMI, el Banco de España, Europa y el 80% de los ciudadanos están pidiendo una solución a las autonomías... pero demasiada gente viviendo de ellas de TODOS los partidos. @FueraAutonomias http://cort.as/2JMv No es el único (también hay q tener una justicia INDEPENDIENTE y cambiar la ley partidos para hacerlos DEMOCRÁTICOS) pero el principal... EL PROBLEMA SON LAS AUTONOMIAS . wordpress . com http://cort.as/23P5

Publicar un comentario

Si tienes una cuenta en TypePad o TypeKey, por favor Inicia sesión.

Notes Públiques

Sobre el blog

Entre el qui escriu abocat al balcó de la realitat –l’escriptor de periòdics, ara convertit en blogaire- i aquesta mateixa realitat hi ha una distància lleu però inexorable. Aquest decalatge requereix traducció en ambdues direccions: cap a fora i cap endins. El traductor, amb el seu teclat, transforma la realitat i hi és transformat, al seu torn. I el lector està convidat a l’espectacle.

Lee este blog en castellano »

Sobre el autor

Joan Garí

Joan Garí (Borriana, 1965) és escriptor. Es va donar a conéixer amb l’assaig La conversación mural, amb el qual va obtindre el premi Fundesco (Madrid, 1994). De llavors ençà ha publicat diferents títols, com ara La balena blanca, Història d’Amèrica i Viatge pel meu país. Té un blog dedicat a la crítica de llibres: www.oficidelector.blogspot.com

El País

EDICIONES EL PAIS, S.L. - Miguel Yuste 40 – 28037 – Madrid [España] | Aviso Legal