Blogs Comunidad Valenciana Ir a Comunidad Valenciana

Del mercat als mercats

Por: | 20 de agosto de 2012

El comunisme, com s’ha dit, va fracassar per falta de previsió antropològica. El capitalisme, en canvi, està fracassant per un excés d’aquesta mateixa previsió. No era realista esperar que els individus normals acceptaren treballar amb ganes i alegria sense veure mai el fruit d’aquest treball.

DSC02015

Potser això hauria estat possible de comptar amb l’”home nou” de què van parlar alguns teòrics marxistes. Però l’home nou no va arribar mai i el que es va poder comprovar és que la gent real era vella, molt vella, amb il·lusions terriblement arcaiques. Aspirava només a millorar la seua vida, tindre una casa en condicions, poder fer uns estalvis i que els seus fills visqueren millor que els pares. Acabada la utopia comunista, ara el capitalisme està fracassant al seu torn perquè la cobdícia condueix a un atzucac. Millor guanyar mil que cent però, posats en aquest tràngol, molt millor guanyar cent mil. Quan el col·lapse del sistema ha arribat, la gent normal ha començat a perdre, mentre els qui tenen la paella pel mànec han conservat íntegre -o han incrementat exponencialment- el seu patrimoni. De sobte, s’ha descobert –com si això haguera sigut el secret millor guardat, quan no era res més que la carta robada d’Edgar Allan Poe- que els recursos tendeixen a concentrar-se en unes poques mans. El capitalisme havia venut la il·lusió que tots podíem ser rics, però això només s’ho podien creure els qui havien suspés matemàtiques a l’institut. El gran error del comunisme va ser ignorar la crua realitat del mercat –on tothom vol vendre car i comprar barat-, mentre que l’error del capitalisme ha estat ignorar la crua realitat dels mercats. El mercat és un lloc mític, ancestral, perfectament autoregulat, on qui entrava amb una ovella eixia amb unes poques monedes amb les quals comprava una vella egua, i així successivament. Amb aquesta lògica es podien edificar imperis, però quan “el mercat” es va convertir en “els mercats” van desaparéixer les ovelles i les egües –i les monedes- i alguns privilegiats compraven i venien fum a tant el quilo, amb la mateixa naturalitat amb què les religiosn ens han venut sempre “l’altra vida”. El capitalisme financer actual es basa en materials que ningú ha vist mai. Els diners són una entelèquia i les vides reals de la gent es veuen afectades per una crisi que ningú entén, a pesar que tots els economistes que van ser incapaços de preveure-la ens l’estan explicant continuament.

Fracassat el comunisme, fracassat el capitalisme, és l’hora de preguntar-se què vindrà després. Inútil preconitzar una altra vegada cap “home nou”. Amb el vell fang de sempre caldrà improvisar una utopia humana que no siga sanguinària, però la pregunta continuarà sent: ¿podrem embridar el poder de la minoria ultrarica que regeix el món? Abans que hagem de tornar tots a pasturar ovelles –i a somiar a comprar una vella egua per poder sembrar blat- urgiria una resposta convincent.


Foto: mercat del Caire.

Hay 5 Comentarios

Super article :) !

** El secreto para BAJAR DE PESO y seguir comiendo lo que te gusta explicado en este video **:
http://sn.im/24j16mp

Traducción al lenguaje compartido por todos los lectores de El País.

El comunismo, como se ha dicho, fracasó por falta de previsión antropológica. El capitalismo, en cambio, está fracasando por un exceso de esa misma previsión. No era realista esperar que los individuos normales aceptaron trabajar con ganas y alegría sin ver nunca el fruto de este trabajo.

Quizás esto habría sido posible contar con el "hombre nuevo" del que hablaron algunos teóricos marxistas. Pero el hombre nuevo no llegó nunca y lo que se pudo comprobar es que la gente real era vieja, muy vieja, con ilusiones terriblemente arcaicas. Aspiraba sólo a mejorar su vida, tener una casa en condiciones, poder hacer unos ahorros y que sus hijos vivieron mejor que los padres. Terminada la utopía comunista, ahora el capitalismo está fracasando a su vez por la codicia que conduce a un callejón sin salida. Mejor ganar mil que cien pero, puestos en este trance, mucho mejor ganar cien mil. Cuando el colapso del sistema ha llegado, la gente normal ha comenzado a perder, mientras los que tienen la sartén por el mango han conservado íntegro o han incrementado exponencialmente su patrimonio. De repente, se ha descubierto, como si eso hubiera sido el secreto mejor guardado, cuando no era más que la carta robada de Edgar Allan Poe que los recursos tienden a concentrarse en unas pocas manos. El capitalismo había vendido la ilusión de que todos podíamos ser ricos, pero esto sólo lo podían creer los que habían suspendido matemáticas en el instituto. El gran error del comunismo fue ignorar la cruda realidad del mercado onde todo el mundo quiere vender caro y comprar barato, mientras que el error del capitalismo ha sido ignorar la cruda realidad de los mercados. El mercado es un lugar mítico, ancestral, perfectamente autorregulado, donde quien entraba con una oveja salía con unas pocas monedas con las que compraba una vieja yegua, y así sucesivamente. Con esta lógica se podían edificar imperios, pero cuando "el mercado" se convirtió en "los mercados" desaparecieron las ovejas y las yeguas-y las monedas-y algunos privilegiados compraban y vendían humo a tanto el kilo, con la misma naturalidad con que las religiosn nos han vendido siempre "la otra vida". El capitalismo financiero actual se basa en materiales que nadie ha visto nunca. El dinero es una entelequia y las vidas reales de la gente se ven afectadas por una crisis que nadie entiende, a pesar de que todos los economistas que fueron incapaces de preverla nos la están contando continuamente.

Fracasado el comunismo, fracasado el capitalismo, es la hora de preguntarse qué vendrá después. Inútil preconizar otra vez hacia "hombre nuevo". Con el viejo barro de siempre habrá improvisar una utopía humana que no sea sanguinaria, pero la pregunta seguirá siendo: ¿podremos embridar el poder de la minoría ultrarica que rige el mundo? Antes de que tengamos que volver todos a pastar ovejas y a soñar en comprar una vieja yegua para poder sembrar trigo, urge una respuesta convincente.

**¿Quieres PERDER PESO? ** Aquí un consejo simple que te permitirá BAJAR 5KG en 10 días: http://sn.im/24j16mp

Los comentarios de esta entrada están cerrados.

Notes Públiques

Sobre el blog

Entre el qui escriu abocat al balcó de la realitat –l’escriptor de periòdics, ara convertit en blogaire- i aquesta mateixa realitat hi ha una distància lleu però inexorable. Aquest decalatge requereix traducció en ambdues direccions: cap a fora i cap endins. El traductor, amb el seu teclat, transforma la realitat i hi és transformat, al seu torn. I el lector està convidat a l’espectacle.

Lee este blog en castellano »

Sobre el autor

Joan Garí

Joan Garí (Borriana, 1965) és escriptor. Es va donar a conéixer amb l’assaig La conversación mural, amb el qual va obtindre el premi Fundesco (Madrid, 1994). De llavors ençà ha publicat diferents títols, com ara La balena blanca, Història d’Amèrica i Viatge pel meu país. Té un blog dedicat a la crítica de llibres: www.oficidelector.blogspot.com

El País

EDICIONES EL PAIS, S.L. - Miguel Yuste 40 – 28037 – Madrid [España] | Aviso Legal