Blogs Comunidad Valenciana Ir a Comunidad Valenciana

Els bous, la infància, la realitat

Por: | 15 de septiembre de 2012

Joan Antoni Vicent, el meu fotògraf de capçalera, m'envia la foto que il·lustra aquest post. Ell n'està escandalitzat. Diu que ha estat observant les cerimònies de la tauromàquia popular a la Vilavella, el seu poble, i ha pogut vore, sense cap mena de control, com els menors entren i ixen del recinte del bou embolat. Com ha estat i serà -¿serà?- sempre, d'altra banda.

Bous

  Setembre és el mes del bou en molts municipis valencians. Les festes patronals són ocasions propiciatòries per a tota mena de disbauxes immunes a la crisi. En època de retallades, no hi ha cap alcalde disposat a posar la tisora en una matèria tan sensible. M'ho deia un regidor del meu poble fa alguns anys: "En festes, cal embolar. I o s'embola un bou o s'embola un regidor, tu voràs". Tota una declaració de principis institucionals.

  Curiosament, ara la nova TVE -és a dir, la vella TVE on l'esperit d'Alfredo Urdaci ja udola pels corredors, mal soterrat com està- retransmet les corridas en horari infantil. Molt ben fet. res més educatiu i il·lustratiu, res més apropiat per a un càndid infant que aprendre què és la vida a partir de la metàfora del bou i el torero. En aquesta dissortada existència nostra -semblen volen dir-nos els tauròfils- o eres bou o eres torero. Sense termes mitjans.

  Ja he explicat en aquest mateix blog que no m'escandalitza tant la tauromàquia de plaça, amb tanta càrrega cultural com sanguinària, com aquests bous arrossegats per carrers asfaltats, martiritzats per una turba barbameca i, en el fons, contemplats per la majoria de la població amb una indiferència digna de millor causa. Que l'atracció i el perill del bou està en el nostre codi genètic és evident. No sembla fàcil que els valencians renunciem al bou de carrer -el popular correbou- però, ¿no hi ha cap instància pública disposada a què s'hi complisca la llei?

  Si ensenyem als infants que maltractar animals i usar-los per a la diversió d'una minoria és correcte estem convertint-nos en pederastes culturals. I si TVE vol retrasmetre cerimònies taurines -com fa de tota la vida Canal 9, per cert-, ¿per què no incorpora també porno o violència pura i dura -violència entre persones- a l'horari infantil? Tot és educatiu i cultural. I tot és posar-s'hi.

Hay 0 Comentarios

Publicar un comentario

Si tienes una cuenta en TypePad o TypeKey, por favor Inicia sesión.

Notes Públiques

Sobre el blog

Entre el qui escriu abocat al balcó de la realitat –l’escriptor de periòdics, ara convertit en blogaire- i aquesta mateixa realitat hi ha una distància lleu però inexorable. Aquest decalatge requereix traducció en ambdues direccions: cap a fora i cap endins. El traductor, amb el seu teclat, transforma la realitat i hi és transformat, al seu torn. I el lector està convidat a l’espectacle.

Lee este blog en castellano »

Sobre el autor

Joan Garí

Joan Garí (Borriana, 1965) és escriptor. Es va donar a conéixer amb l’assaig La conversación mural, amb el qual va obtindre el premi Fundesco (Madrid, 1994). De llavors ençà ha publicat diferents títols, com ara La balena blanca, Història d’Amèrica i Viatge pel meu país. Té un blog dedicat a la crítica de llibres: www.oficidelector.blogspot.com

El País

EDICIONES EL PAIS, S.L. - Miguel Yuste 40 – 28037 – Madrid [España] | Aviso Legal