Blogs Comunidad Valenciana Ir a Comunidad Valenciana

Independència, sí: la de Madrid

Por: | 30 de septiembre de 2012

  Cavil·lejava un post per a aquest blog sobre el dilema de la independència de Catalunya quan em va caure a les mans un article de Xavier Bru de Sala en El Periódico, "Madrid és el problema”, que em ve com l’anell al dit. L’article comença així, i em permetran que el glosse generosament: “No, el problema d'Espanya no és Catalunya, ni el sistema autonòmic, ni tan sols la crisi en ella mateixa. El problema d'Espanya es diu Madrid. És la desproporció i la megalomania de la ciutat. És l'obsessió pel poder i per viure del poder. És el malbaratament de recursos. El problema d'Espanya és la insostenibilitat de Madrid, del model econòmic adoptat per Madrid i impulsat per Madrid. És el sistema polític creat per Madrid. És el sistema mediàtic de Madrid. És la incapacitat de Madrid per reformar i reformar-se”.

Independencia 2

  Conjecturava Bru de Sala, encertadament, que mentre “Barcelona, la gran Barcelona, es manté per ella mateixa”, “Madrid és una mantinguda”. I afegia: “Sense una profunda transformació, sense una redimensió a la baixa de Madrid, Espanya no té sortida i es quedarà enrere quan la resta d’Europa surti de la crisi”.

  M’ha llevat les paraules de la boca. En realitat, som molts els qui pensem que l’actual sentiment independentista català ha vingut induït, en gran part, pels errors comesos per “Espanya”. Explicaré les cometes: totes les nacions, en realitat, tinguen o no un estat, un exèrcit, una moneda (ai!) o el que calga per a ser homologables a nivell internacional, haurien d’escriure’s entre cometes. No hi ha nacions “històriques” i “ahistòriques”, “legals” o “il·legals”, “justificables” o “injustificables”. Tota nació és simplement la voluntat d’una generació concreta de bastir-la, i l’oportunitat històrica de poder dur a terme el somni corresponent. Simplement. Tan legítima és una Catalunya independent com una Suècia independent. Una altra cosa és si els espanyols no catalans poden tolerar un mapa d’Espanya (no feu burla dels mapes: són estructures mentals poderosíssimes) sense Catalunya. Sempre he pensat, però, que si es vol conéixer si un espanyol és demòcrata només cal preguntar-li l’opinió sobre la independència de Catalunya o d’Euskadi. Hi ha en efecte, molt pocs espanyols autènticament demòcrates –a dreta i a esquerra-, que és com dir autènticament liberals. Per això el conflicte està servit. Però el problema no és Catalunya: és Madrid.

  A recer del sistema democràtic s’ha unflat artificialment el poder econòmic de Madrid. Llegiu, llegiu Espanya, capital París, de Germà Bel. Aquest Madrid elefantiàsic és l’autèntic contrapés al sistema autonòmic, allò que no el deixa surar. Allò que el farà explotar definitivament.

  Sóc dels qui creuen que, si els catalans volen ser independents, la resta dels ciutadans de l’estat no hi tenim res a dir. Sóc demòcrata, sóc liberal –i perdonen vostés. També pense, però, que els valencians seríem els qui més perdríem en la hipòtesi d’una independència de Catalunya. En matèria de llengua, per exemple, ¿fins quan toleraria l’Estat espanyol un “valencià” encara connectat –ni que siga precàriament- amb el tronc comú català si Catalunya s’acomiada? La repressió civil i ideològica de tot el que tinguera a veure amb el “catalanisme” entre nosaltres seria brutal –més brutal encara, vull dir. És la meua pensada, però estic obert a altres visions.

  El discurs de Bru de Sala no és cap boutade. Entronca amb una reflexió semblant de Pasqual Maragall, "Madrid se va”, publicada en El País l’any 2001. Us en recomane la lectura. Una cosa que tenen les hemeroteques –ara digitals, és a dir, a l’abast d’un simple dit- és que les coses s’hi queden. Es va quedar l’article de Maragall, quedarà el de Bru de Sala i ací teniu la meua pròpia conjectura. En un país d’escèptics no-lectors, on els escriptors (de periòdics, de llibres o del que siga) tenim sovint la sensació d’escriure en el buit, l’hemeroteca és la nostra única i plausible vida eterna.

  No hi donem més voltes, però. El tema és greu. La independència és una idea-força que ha arrelat irreversiblement en terres catalanes. Es podrà pensar que tenen raó o motius o que no en tenen: això és igual. Arribat el moment, els esdeveniments es produiran inexorablement. Alguns, però –Maragall, Bru, jo mateix- enyorem una autocrítica des del centre. Ara que ja som tots (?) laics ningú vol sentir-se culpable, em tem. Però la penitència igual caldrà.

Hay 6 Comentarios

COMO SUELE OCURRIR QUIEN MAS RECIBE MAS PROTESTA

SE TE VE EL PLUMERO MAS QUE UN............TODO FALSEDADES NI UNA VERDAD JUSTIFICADA...............

Karmen-la, nunca deja de sorprenderme el hecho de que tanta gente eche en cara a Mas o a Pujol en su día, o a Guardiola o a quien sea que hable en catalán, pero sin embargo JAMÁS he oido a nadie protestar por escuchar a Fraga o Feijoo hablar en gallego, o a Camps hablar en valenciano. Es una reflexión interna a la que te invito: tratas por igual a un catalán que habla catalán que a un gallego que habla gallego?

Vd. como el Sr.Mas cuando habla en catalán ante micr´fonos para toda España: No quieren que nos enteremos y es una descortesía.extraña en los catalanes.En fin...

Salutacions, permeti'm que discrepi. Excloguem Madrid de la definicio d'estat espanyol. Les inversions arreu de l'estat on no es te en compte el ROI, no es calcula la inversio que generarà, un estat que no prioritza conexions internacionals, un estat que demonitza i amaga la realitat Catalana, no diferencia entre els models economics que engloba, i tant més fa que la independència sigui una simple qüestió de supervivència. Es l'estat el problema, a Madrid, Burgos o on vulguin(per mi naturalment)

Salutacions, permeti'm que discrepi. Excloguem Madrid de la definicio d'estat espanyol. Les inversions arreu de l'estat on no es te en compte el ROI, no es calcula la inversio que generarà, un estat que no prioritza conexions internacionals, un estat que demonitza i amaga la realitat Catalana, no diferencia entre els models economics que engloba, i tant més fa que la independència sigui una simple qüestió de supervivència. Es l'estat el problema, a Madrid, Burgos o on vulguin(per mi naturalment)

Publicar un comentario

Si tienes una cuenta en TypePad o TypeKey, por favor Inicia sesión.

Notes Públiques

Sobre el blog

Entre el qui escriu abocat al balcó de la realitat –l’escriptor de periòdics, ara convertit en blogaire- i aquesta mateixa realitat hi ha una distància lleu però inexorable. Aquest decalatge requereix traducció en ambdues direccions: cap a fora i cap endins. El traductor, amb el seu teclat, transforma la realitat i hi és transformat, al seu torn. I el lector està convidat a l’espectacle.

Lee este blog en castellano »

Sobre el autor

Joan Garí

Joan Garí (Borriana, 1965) és escriptor. Es va donar a conéixer amb l’assaig La conversación mural, amb el qual va obtindre el premi Fundesco (Madrid, 1994). De llavors ençà ha publicat diferents títols, com ara La balena blanca, Història d’Amèrica i Viatge pel meu país. Té un blog dedicat a la crítica de llibres: www.oficidelector.blogspot.com

El País

EDICIONES EL PAIS, S.L. - Miguel Yuste 40 – 28037 – Madrid [España] | Aviso Legal