Blogs Comunidad Valenciana Ir a Comunidad Valenciana

Dos models per a l'Educació

Por: | 02 de diciembre de 2012

  La plataforma Ciudadan@s por la Educación Pública m’envia per correu electrònic dos textos simples, dues cites inapel·lables. Es tracta d’un extracte del preàmbul de la LOE (Ley Orgánica de Educación, 2006) i d’un altre de l’avantprojecte de la LOMCE (Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad de la Educación), que prepara ara mateix l’ínclit xarlatà i diu que ministre d’Educació (cazi ná!) José Ignacio Wert. Em deixareu que reproduïsca ací els dos fragments en qüestió. Llegiu i jutgeu:

Jose-ignacio-wert

  Preàmbul de la LOE:  "Les societats actuals concedeixen gran importància a l'educació que reben els seus joves, en la convicció que en depenen tant el benestar individual com el col·lectiu. L'educació és el mitjà més adequat per a construir la seua personalitat, desenvolupar al màxim les seues capacitats, conformar la seua pròpia identitat personal i configurar la seua comprensió de la realitat, integrant la dimensió cognoscitiva, l'afectiva i l'axiològica. Per a la societat, l'educació és el mitjà de transmetre i, al mateix temps, de renovar la cultura i el patrimoni de coneixements i valors que la sustenten, d'extraure les màximes possibilitats de les seues fonts de riquesa, de fomentar la convivència democràtica i el respecte a les diferències individuals, de promoure la solidaritat i evitar la discriminació, amb l'objectiu fonamental d'aconseguir la necessària cohesió social. A més, l'educació és el mitjà més adequat per a garantir l'exercici de la ciutadania democràtica, responsable, lliure i crítica, que resulta indispensable per a la constitució de societats avançades, dinàmiques i justes. Per eixe motiu, una bona educació és la major riquesa i el principal recurs d'un país i dels seus ciutadans."

Primer paràgraf de l'Avantprojecte de la LOMCE (Llei Wert): "L'educació és el motor que promou la competitivitat de l'economia i les cotes de prosperitat d'un país; el seu nivell educatiu determina la seua capacitat de competir amb èxit en l'arena internacional i d'afrontar els desafiaments que es plantegen en el futur. Millorar el nivell dels ciutadans en l'àmbit educatiu suposa obrir-los les portes a llocs de treball d'alta qualificació, la qual cosa representa una aposta pel creixement econòmic i per aconseguir avantatges competitius en el mercat global.”


  Efectivament, és així: la primera llei es preocupava pel “benestar individual i col·lectiu”, volia “construir” la personalitat dels discents, i buscava integrar-ne les dimensions “afectiva, cognoscitiva i axiològica”, volia “fomentar la convivència democràtica i el respecte a les diferències”, cercava la “cohesió social” i pretenia garantir “l'exercici de la ciutadania democràtica, responsable, lliure i crítica”. La segona, en canvi, resumeix tota la seua filosofia en els següents termes: “competitivitat”, “èxit”, “desafiaments”, “llocs de treball”, “avantatges competitius”.


  No sé, senyor Wert: està segur que redacta una llei educativa o una nova reforma laboral? El lèxic delata, carinyo. Potser va faltar vosté a classe el dia que explicaven els camps semàntics, quina pena. És possible que la LOE no fora una obra mestra legislativa però, no creu vosté que aquella filosofia s’adequa bastant al que habitualment entenem per Educació? Perquè no és igual afirmar que “una bona educació és la major riquesa” que concloure que el que es fa a a les aules serveix sobretot “per aconseguir avantatges competitius en el mercat global”.


  Els estudiants, estimat sinyo Wert, no són productes. No formen part d’una cadena de producció o de distribució, no són soldats d’un exèrcit fabril, no tenen un número tatuat a l’avantbraç sinó un nom al seu carnet de ciutadans. I si foren tot això, a més –i per a més inri-, amb la seua política vosté no els podria procurar allò que reclama al preàmbul de la seua meravellosa llei, perquè retallant burtalment en Educació no aconseguirà ni competitivitat econòmica, ni prosperitat del país, ni llocs de treball qualificats ni creixement econòmic. Aconseguirà exactament el que ja s’està veient, que és just el contrari.  El llenguatge ho diu tot. I els mots de la LOMCE delaten un model educatiu tan podrit com el model econòmic que vol contribuir a perpetuar.

Hay 2 Comentarios

Cuando un país se concibe como una empresa y la principal prioridad es que sea competitivo, que produzca más, mejor y más barato, resulta fácil imaginar qué puede esperarse de su modelo educativo. Si este es el objetivo, todo lo que no esté encaminado a aumentar la eficiencia, todo lo que no sea útil para este fin, resulta superfluo.
Somos muchos y no hay suficiente para todos, solo para los mejores, para los más listos o los más fuertes, para los que están mejor preparados. Este es el mensaje y está en contradicción con el modelo de escuela pública que se postula en las leyes educativas: una escuela que facilita la igualación social incluyendo a todos y en la que nadie debería sentirse discriminado por su diferencia.
Pero esta incoherencia entre lo que se dice y lo que se hace nos afecta a todos. Hay un sentir ambiguo en el que, por un lado, queremos una educación distinta y, por otro, necesitamos la seguridad de que esta educación no nos deja en desventaja. Y buscamos una solución de compromiso que quiere creer que la fórmula consiste en formar mejor a los profesores, en que estén mejor pagados, dispongan de más recursos y sean capaces de motivar más a sus alumnos.
Esto ayudaría, pero no basta ni es lo fundamental. De poco sirve comprar más ordenadores o que los profesores asistan a más cursillos si, paralelamente, no se cuestionan y se buscan alternativas a prácticas tan arraigadas como los exámenes, las notas, los deberes, los agrupamientos rígidos por edades, la compartimentación del saber en cursos y asignaturas, la repetición, sin elaboración, de lo que se ha memorizado y tantas otras rémoras.
http://www.otraspoliticas.com/educacion/incoherencias

Fill, ben clar i català... Per a nosaltres, molt bé, per a aquest senyor i per als seus... Ai, senyor, quin dia ens n'alliberarem?
FUSTERIANAMENT

Los comentarios de esta entrada están cerrados.

Notes Públiques

Sobre el blog

Entre el qui escriu abocat al balcó de la realitat –l’escriptor de periòdics, ara convertit en blogaire- i aquesta mateixa realitat hi ha una distància lleu però inexorable. Aquest decalatge requereix traducció en ambdues direccions: cap a fora i cap endins. El traductor, amb el seu teclat, transforma la realitat i hi és transformat, al seu torn. I el lector està convidat a l’espectacle.

Lee este blog en castellano »

Sobre el autor

Joan Garí

Joan Garí (Borriana, 1965) és escriptor. Es va donar a conéixer amb l’assaig La conversación mural, amb el qual va obtindre el premi Fundesco (Madrid, 1994). De llavors ençà ha publicat diferents títols, com ara La balena blanca, Història d’Amèrica i Viatge pel meu país. Té un blog dedicat a la crítica de llibres: www.oficidelector.blogspot.com

El País

EDICIONES EL PAIS, S.L. - Miguel Yuste 40 – 28037 – Madrid [España] | Aviso Legal