Blogs Comunidad Valenciana Ir a Comunidad Valenciana

El mapa d'Espanya del ministre Wert

Por: | 05 de diciembre de 2012

Si  podem traure alguna conclusió de les últimes actuacions de José Ignacio Wert i la seua dissortada Llei d'Educació és que cada vegada es dibuixa amb més nitidesa el seu mapa (mental) d'Espanya. Acabava de dedicar el meu últim post a l'ínclit xarlatà i ja em veieu, de nou, havent de referir-m'hi. Mentre medite si canvie el títol d'aquest blog i l'anomene Notes Wertianes (o Notes Wertgonyoses, qui sap), us preguntaré en veu alta si no creieu que el mapa en qüestió s'assembla extraordinàriament al que va publicar Josep Guia en un vell opuscle (És molt senzill: digueu-li Catalunya, El Llamp, 1985). Guia proposava una cartografia ibèrica on s'havien esgallat, a banda de Portugal, Galícia, Euskal Herria i els Països Catalans. El resultat era el següent:

Mapa d'Espanya segons Josep Guia
 

  Suggerent, no trobeu? Sembla que, com s'ha dit, els extrems es toquen, i cada dia va quedant més clar que el que té Wert al cap és un fantasma separatista amb aquesta longitud i aquesta latitud. I no estic intentant comparar, de cap manera, un fanàtic extremista, un provocador ultranacionalista, un bocamoll extemporani amb algú com Josep Guia, respectable professor universitari, radical i ferm en les seues conviccions granítiques però que no ha provocat cap terrabastall civil, ni ha ordit cap pla demencial que afecte menors d'edat...

  El problema del "català" és exclusivament madrileny. On el parlem realment no genera més torbació que la pròpia de les llengües minoritzades que no han acabat de normalitzar el seu ús. Si ara resulta que cal promulgar una llei perquè els pares que volen escolaritzar íntegrament en castellà el seus fills ho puguen fer, doncs endavant les atxes. Però atenció a un detall: en l'últim curs, només hi hagué onze (ONZE!) famílies en tot Catalunya que van demanar educació monolingüe en espanyol. Penseu que, al País Valencià, tots els anys hi ha gairebé cent mil escolars que no poden continuar els estudis en català, en passar de primària a secundària, perquè l'oferta de la Conselleria d'Educació en la nostra llengua és insuficient. Per onze casos, Wert maquina el seu incendi. Per cent mil, no cal fer ni cas.Tot molt democràtic, molt raonable i molt lògic, no cal dir-ho.

  Així va aquest país de bojos. Després n'hi ha que s'estranya (a Madrid, naturalment), que la majoria dels catalans vulguen la independència. I després hi ha també la figa molla de la nostra consellera d'Educació, Maria José -amb perdó- Català, tota contenta perquè es podrà fer la reválida en "llengua regional". Com que la consellera i els seus companys de viatge al català li diuen "valenciano", es pensen que amb això tota la resta no els afecta. Curiosa variant del pensament màgic, la d'aquests personatges. Però passa que un idioma és un ésser viu, i si li amputen un dit a Barcelona, a València en patim les conseqüències. I ja veurem quines seran.

  Al final, la LOMCE és paper mullat, perquè és tan antiga que ja naix morta. Segregarà els alumnes i els retallarà el futur, beneficiarà les classes adinerades possibilitant la lliure elecció de centre, satisfarà els bisbes perquè hi haurà una alternativa avaluable a la religió... I ferirà de mort un sistema agònic -el de l'Educació Pública- al qual s'amenaça amb noves retallades però ja no en pot suportar més.

  La bona notícia és que serà una llei breu. En el mateix moment en què el PP perda les pròximes eleccions -i cada dia hi queda menys-, serà revocada com va ser rebutjada la Llei de Qualitat del monstre Aznar. I així estarem, fins al final dels segles: amb cada nou govern, una Llei d'Educació nova. Però Wert ha deixat ratlles fetes. Ningú com ell per a caminar, sense aturar-se, cap al nou mapa d'Espanya. Que continue així: la diversió està garantida.

 

 

 

Hay 6 Comentarios

||★★★★¡Una Madre De Miami SORPRENDE A Los Expertos En PÊRDER PESO Con Una Increíble Transformación De 25 KILOS! Presiona Aquí: http://su.pr/1BImX3

Estimado Joan,

El idioma vehicular en la enseñanza pública es el catalán, no ambas, y por ejemplo la Generalitat solo subvenciona los estudios en catalán, http://es.wikipedia.org/wiki/Idioma_espa%C3%B1ol_en_Catalu%C3%B1a

Es decir, que si vas a Cataluña tienes trato diferente. Quizás la lengua vehicular deba ser el inglés para llegar a entendimiento. Esa la dominamos bien.

Estimado Félix.
.No te preocupes en cualquier Universidad pública catalana se puede cursar cualquier grado en castellano (te lo digo yo que vine de Cádiz). o sea, que te puedes aprobar la privada.
Por cierto, en Sevilla lo puedo cursar en inglés.

Los que se dicen.. Ser catalanes como Juan Gari, la verdad que empieza a cansarme los llamados catalanes.. Con tanto rebanchismo!!! Y odios acumulados, complejos de identidad ...... Por favor ,basta ya
Abeis probado en el amor quizas la solucion esta en ello. Aprender a querer os dara mejor resultado, porque de esta foma el odio engendra odio

Señor Garí, imagino que se basa usted en el dato, falso, proporcionado por el ex consejero Homs de la Generalitat de Cataluña, de que de los nuevos 50.000 alumnos, solo 12 (que no once) han solicitado la escolarización en español.


Pues bien, falso es porque en los últimos 10 años, nunca se han superado los 32.000 alumnos nuevos por año, lejísimos de los 50.000 mencionados. Si el dato de partida es falso, sin duda alguna el dato final de 12 también lo es, aunque solo sea por motivos estadísticos.


Eche un vistazo a los datos oficiales recogidos en el INE y el Ministerio de Educación desde 1999, y por favor sea más riguroso y menos demagógico en sus disertaciones, independientemente de aportar, de forma personal y subjetiva, la opinión que le merezcan los hechos, y no reescriba una historia que ya ha sido escrita y constatada. No entre en el juego del señor Wert, no se ponga a su mismo nivel.


Por favor. Gracias.

Tengo una duda que espero me resuelva. Por motivos de movilidad geográfica laboral marcho a Cataluña con mi familia, y mi hijo cursará allí estudios universitarios, creo, con la dificultad que al venir de Sevillla, no sabemos catalán. Es decir, que lo tenemos crudo salvo que le pague una privada. A un catalán que vaya a Sevilla no le sucede lo mismo.... Mmmm que propuesta hay para que exista igualdad....

Los comentarios de esta entrada están cerrados.

Notes Públiques

Sobre el blog

Entre el qui escriu abocat al balcó de la realitat –l’escriptor de periòdics, ara convertit en blogaire- i aquesta mateixa realitat hi ha una distància lleu però inexorable. Aquest decalatge requereix traducció en ambdues direccions: cap a fora i cap endins. El traductor, amb el seu teclat, transforma la realitat i hi és transformat, al seu torn. I el lector està convidat a l’espectacle.

Lee este blog en castellano »

Sobre el autor

Joan Garí

Joan Garí (Borriana, 1965) és escriptor. Es va donar a conéixer amb l’assaig La conversación mural, amb el qual va obtindre el premi Fundesco (Madrid, 1994). De llavors ençà ha publicat diferents títols, com ara La balena blanca, Història d’Amèrica i Viatge pel meu país. Té un blog dedicat a la crítica de llibres: www.oficidelector.blogspot.com

El País

EDICIONES EL PAIS, S.L. - Miguel Yuste 40 – 28037 – Madrid [España] | Aviso Legal