Blogs Comunidad Valenciana Ir a Comunidad Valenciana

Lliçons de literatura comparada: els "dolorosos progressos" de Lord Dragui

Por: | 23 de diciembre de 2012

En la primera escena de l'acte III de Hamlet, el rei i Poloni, el Lord Camarlenc, decideixen portar Ofèlia -la filla d'aquest darrer- davant el príncep Hamlet, per a comprovar si és l'amor la causa del seu estrany comportament. Ells desconeixen que Hamlet és sabedor que el seu oncle i actual rei va matar el seu predecessor, pare del príncep, vessant-li un poderós verí a l'orella. Per això no poden entendre l'aparent desvari del fill desconsolat. Sembla un boig però, com de seguida precisa Guildenstern -un dels cortesans de palau-, la seua és més bé una "bogeria astuta". L'original d'aquesta curiosa expressió és crafty madness. Salvador Oliva la tradueix com "follia assenyada", però crafty vol dir més bé astut, hàbil. "Follia assenyada" és un oxímoron, és a dir, una figura retòrica que consisteix a posar costat per costat paraules o unitats sintàctiques de sentit oposat. "Follia assenyada" és un oxímoron de manual, però "bogeria astuta" -més d'acord amb l'original- és una inquietant aproximació a aquesta figura, perquè astut no és el contrari de boig. El que aconsegueix Shakespeare, per boca de Guildenstern, titlant Hamlet d'hàbil boig és introduir un dubte raonable sobre la naturalesa d'aquesta follia, parant atenció en el component artificial del desvari principesc.

Mario Dragui

  Si la follia adequadament adjectivada pot resultar no ser tal follia, què dir d'un "dolorós progrés"? L'expressió la vaig pescar l'altre dia d'un titular que resumia unes declaracions del senyor Mario Dragui, president del Banc Central Europeu. Segons aquest ínclit lord de les finances europees, 2013 serà un altre any de "dolorosos progressos" per a Espanya. I de seguida afegia, per si no s'entenia l'aparent oxímoron, que les coses estan millorant en aquest país. Però jo he pensat de seguida en Hamlet: un progrés pot ser dolorós? Sí, igual que una follia pot ser astuta. Però un boig astut no és realment un boig i per això endevinem de seguida que un progrés dolorós no pot ser realment un verdader progrés.

  Quan totes les previsions macroeconòmiques indiquen que 2013 serà un any desastrós, pren sentit la naturalesa d'aquest estrany progressisme de Lord Dragui. Realment la primera víctima de la crisi han estat les paraules, però no esperava aquest nivell tan retorçut d'elaboració literària. Shakespeare haguera estat orgullós d'aquests maquivels de guant blanc. Amb molt menys el de Stratford-upon-Avon va fer algunes grans tragèdies, dolorosament inoblidables...

Hay 0 Comentarios

Publicar un comentario

Si tienes una cuenta en TypePad o TypeKey, por favor Inicia sesión.

Notes Públiques

Sobre el blog

Entre el qui escriu abocat al balcó de la realitat –l’escriptor de periòdics, ara convertit en blogaire- i aquesta mateixa realitat hi ha una distància lleu però inexorable. Aquest decalatge requereix traducció en ambdues direccions: cap a fora i cap endins. El traductor, amb el seu teclat, transforma la realitat i hi és transformat, al seu torn. I el lector està convidat a l’espectacle.

Lee este blog en castellano »

Sobre el autor

Joan Garí

Joan Garí (Borriana, 1965) és escriptor. Es va donar a conéixer amb l’assaig La conversación mural, amb el qual va obtindre el premi Fundesco (Madrid, 1994). De llavors ençà ha publicat diferents títols, com ara La balena blanca, Història d’Amèrica i Viatge pel meu país. Té un blog dedicat a la crítica de llibres: www.oficidelector.blogspot.com

El País

EDICIONES EL PAIS, S.L. - Miguel Yuste 40 – 28037 – Madrid [España] | Aviso Legal