En la primera escena de l'acte III de Hamlet, el rei i Poloni, el Lord Camarlenc, decideixen portar Ofèlia -la filla d'aquest darrer- davant el príncep Hamlet, per a comprovar si és l'amor la causa del seu estrany comportament. Ells desconeixen que Hamlet és sabedor que el seu oncle i actual rei va matar el seu predecessor, pare del príncep, vessant-li un poderós verí a l'orella. Per això no poden entendre l'aparent desvari del fill desconsolat. Sembla un boig però, com de seguida precisa Guildenstern -un dels cortesans de palau-, la seua és més bé una "bogeria astuta". L'original d'aquesta curiosa expressió és crafty madness. Salvador Oliva la tradueix com "follia assenyada", però crafty vol dir més bé astut, hàbil. "Follia assenyada" és un oxímoron, és a dir, una figura retòrica que consisteix a posar costat per costat paraules o unitats sintàctiques de sentit oposat. "Follia assenyada" és un oxímoron de manual, però "bogeria astuta" -més d'acord amb l'original- és una inquietant aproximació a aquesta figura, perquè astut no és el contrari de boig. El que aconsegueix Shakespeare, per boca de Guildenstern, titlant Hamlet d'hàbil boig és introduir un dubte raonable sobre la naturalesa d'aquesta follia, parant atenció en el component artificial del desvari principesc.
Si la follia adequadament adjectivada pot resultar no ser tal follia, què dir d'un "dolorós progrés"? L'expressió la vaig pescar l'altre dia d'un titular que resumia unes declaracions del senyor Mario Dragui, president del Banc Central Europeu. Segons aquest ínclit lord de les finances europees, 2013 serà un altre any de "dolorosos progressos" per a Espanya. I de seguida afegia, per si no s'entenia l'aparent oxímoron, que les coses estan millorant en aquest país. Però jo he pensat de seguida en Hamlet: un progrés pot ser dolorós? Sí, igual que una follia pot ser astuta. Però un boig astut no és realment un boig i per això endevinem de seguida que un progrés dolorós no pot ser realment un verdader progrés.
Quan totes les previsions macroeconòmiques indiquen que 2013 serà un any desastrós, pren sentit la naturalesa d'aquest estrany progressisme de Lord Dragui. Realment la primera víctima de la crisi han estat les paraules, però no esperava aquest nivell tan retorçut d'elaboració literària. Shakespeare haguera estat orgullós d'aquests maquivels de guant blanc. Amb molt menys el de Stratford-upon-Avon va fer algunes grans tragèdies, dolorosament inoblidables...
Hay 0 Comentarios