Blogs Comunidad Valenciana Ir a Comunidad Valenciana

TV3: la llum al final del túnel

Por: | 12 de diciembre de 2012

En la llarga batalla que molts valencians havíem mamprés pel nostre dret a veure TV3, per fi arriba una bona notícia. El Tribunal Suprem, en una sentència del 5 de desembre que s'ha fet pública ara, ha estimat els recursos d'Acció Cultural del País Valencià en contra de la decisió de la Generalitat Valenciana de tallar la recepció del canal català al nostre territori. Això, òbviament, desmunta tota la paradeta de prohibicions i sancions que havia ordit Francisco Gürtel Camps, i que Alberto Fabra, a pesar d'haver votat en contra com a alcalde de Castelló (sin dos cojones), no estava disposat a canviar.

Volem_tv3

  La lliçó d'aquesta història és que, si la teua guerra és contra la llibertat d'expressió, val més que t'amarres els matxos. No es poden posar portes al camp, ni tenia sentit que, en ple segle XXI, la pantalla del televisor fora accessible per a emissores de tot el món i no per a l'única que emetia íntegrament en la nostra pròpia llengua. Que al PP valencià l'idioma de bona part dels seus votants li és igual no ens ha de moure a sorpresa. Els seus col·legues de Madrid són tan liberals i demòcrates com ells, per cert: al setembre van rebutjar al Congrés la Iniciativa Legistaliva Popular, avalada per 670.000 firmes, que demanava la lliure circulació dels senyals televisius per tot l'Estat espanyol.

  Ah Espanya, Espanya, quants crims es cometen a diari en el teu nom! És probable que el PP, com a dipositari de les essències castellanoespanyoles més acreditades, es crega en l'obligació d'anorrear, menysprear o silenciar (tatxeu el que no procedisca) tot allò que, formant part de la cultura ibèrica, no s'adeque a les curtes mires dels habitants de Madrid. Ells sabran què pretenen aconseguir amb això (jo ja ho sé i ja ho he explicat: el mapa d'Espanya del ministre Wert). No és tan difícil entendre, però, per què moltíssims valencians vèiem habitualment i voldríem seguir veient TV3. Al capdavall, no és un pecat pretendre accedir a programes i pel·lícules de qualitat en la teua llengua, informatius no manipulats grollerament, o debats plurals en què es guarden les proporcions ideològiques a l'hora de triar els participants. Són coses elementals, l'oxigen necessari per al funcionament democràtic d'una societat. Allò que brilla per la seua absència en Canal 9, per exemple, o en la TVE presa ara de nou pels vells camarades habituals.

   Hi ha moltes anècdotes relacionades amb TV3 guardades ben al fons de la memòria de més d'una generació de valencians. Només en recordaré una: aquells dies inoblidablement convulsos, al març del 2004, en què, als racons més pestilents de la Moncloa, Aznar, Zaplana, Rajoy, Acebes i un grapat de miserables al seu servei van ordir la més gran manipulació de la història de la democràcia espanyola (culpar a ETA de l'atemptat islamista d'Atocha per estrictes interessos electorals). En aquell moment la gran majoria dels mitjans d'informació a Espanya van abonar les tesis oficials, i només a TV3 i a la premsa estrangera podies informar-te amb plena llibertat i sentir el nom d'Al-Qaeda amb plena normalitat.

  La veritat és tossuda, i acaba creixent pels intersticis més insospitats, com les plantes a les esquerdes de l'asfalt a les autopistes. I TV3 forma part de la veritat dels valencians no manipulats i de tots aquells que estimem la llibertat. Una sentència, ara, ens ha fet justícia. Congratulem-nos-en.

Hay 2 Comentarios

Tants i tants valencians que hem lluitat per què poguérem veure TV3, ara ens hem de felicitar, doncs, també demanem responsabilitats polítiques que les hi han i que canal 9 deixe de ser manipulada per qualsevol força política que siga plural i valenciana. Visca el País Valencià amb TV3

Jo estic a favor de veure TV3 al País VAlencià com el que més. Però tampoc em de caure en la il·lusió de creure que el informatius de TV3 no hi son manipulats per part del poder, de fet CiU i PPC van signar un pacte per "renovar" el consell de direcció de TV3 i col·locar quadres afins. Pot ser no estiguen tan manipulats com el d'ací, que no és molt difícil, però és un instrument més al servei del poder que en el cas català està centrat en el "dret a decidir". Ara bé, més enllà dels informatius, l'oferta de continguts i la seua qualitat és indiscutible. Benvinguda siga.

Publicar un comentario

Si tienes una cuenta en TypePad o TypeKey, por favor Inicia sesión.

Notes Públiques

Sobre el blog

Entre el qui escriu abocat al balcó de la realitat –l’escriptor de periòdics, ara convertit en blogaire- i aquesta mateixa realitat hi ha una distància lleu però inexorable. Aquest decalatge requereix traducció en ambdues direccions: cap a fora i cap endins. El traductor, amb el seu teclat, transforma la realitat i hi és transformat, al seu torn. I el lector està convidat a l’espectacle.

Lee este blog en castellano »

Sobre el autor

Joan Garí

Joan Garí (Borriana, 1965) és escriptor. Es va donar a conéixer amb l’assaig La conversación mural, amb el qual va obtindre el premi Fundesco (Madrid, 1994). De llavors ençà ha publicat diferents títols, com ara La balena blanca, Història d’Amèrica i Viatge pel meu país. Té un blog dedicat a la crítica de llibres: www.oficidelector.blogspot.com

Archivo

enero 2017

Lun. Mar. Mie. Jue. Vie. Sáb. Dom.
            1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31          

El País

EDICIONES EL PAIS, S.L. - Miguel Yuste 40 – 28037 – Madrid [España] | Aviso Legal