No havia pogut vore a València l'exposició que l'AVL ha dedicat a Vicent Andrés Estellés, proclamat Escriptor de l'Any. He pogut enxampar-la, finalment, a Borriana, al Centre de Cultura La Mercè. Els bons ofici del seu comissari, Josep Palomero, i del propi ajuntament han provocat no només que els borrianencs puguen fruir aquests dies de falles d'uns panells aclaridors sobre la vida i l'obra del nostre gran poeta, sinó que també s'hi haja afegit la magnífica iniciativa de col·locar versos d'Estellés a les façanes de tots els edificis públics.
Façana Centre Cultural La Mercè de Borriana. Foto: Joan Garí.
Ara pots acostar-te a l'ajuntament, al teatre, a la piscina o al mercat central i descobrir els versicles apassionats de qui va saber fer-se portaveu d'un poble sense abaratir la qualitat de la seua dicció. Res més oportú, a les portes del mercat, que descobrir aquells versos ja famosos que vaig llegir per primera vegada, entre divertit i fascinat, en l'Antologia general de la poesia catalana de Castellet i Molas (MOLC):
res no m'agrada tant
com enramar-me d'oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires...
Aquella celebració eucarística del pimentó (la pebrera, com diem a Borriana) suposava un xoc brutal quan venies de llegir les primmirades composicions noucentistes d'abans de la guerra i fins i tot en el seu propi context -la poesia dita "realista"- destacava com un crit de vida sobre un pergamí rescatat del fons dels segles.
Estellés és molt Estellés i m'alegre que l'amic Dominic Keown estiga ara traduint-lo a l'anglés, per a donar-li la categoria internacional que mereix. És difícil trobar, en la poesia europea contemporània, un estil tan poderós i genuí com l'estellesià. Per això retrobar els seus versos als carrers de Borriana ha arribat a emocionar-me. Tot i això, per a què l'homenatge haguera estat complet, suggeriré als organitzadors que potser s'hauria d'haver agafat alguns dels xavals que fan habitualment grafitis a la localitat per a repartir-los ecumènicament, acluclant l'ull, les obres del poeta. Res li haguera agradat tant al propi interfecte que poder llegir versos seus als murs i les tàpies, com en el principi de Testament mural:
El teu nom i el meu nom escrits a la paret...
Estellés ens va ensenyar que, per a ser universal, s'ha d'estar fermament radicat en una circumstància local. Fins i tot al damunt del pinacle del Empire State Building, a 443 metres del sòl, no estàs més que sobre un lloc concret. Aquesta lliçó només l'entenen els grans autors de debò. Per això n'hi ha qui creu que per a ser un gran artista cal emigrar a Nova York -o a París, o a Londres o a Barcelona. A tots aquests llocs s'ha d'anar, però se n'ha de tornar. Per a aportar alguna cosa al món has de conéixer i cantar, com Estellés, els carrers, les places i els delitables horts del teu poble.
Ara el fruim a Borriana. Tant de bo tot al llarg del país -el país que ell tant va estimar- en puguen també disposar.
Hay 1 Comentarios
Tu país necesita tu ayuda en un nuevo juego de estrategia militar, economía y política online. Registrate en gratis en [ http://bit.ly/123Estra ] desde tu navegador.
Publicado por: Moderna | 17/03/2013 17:21:28