Blogs Comunidad Valenciana Ir a Comunidad Valenciana

Tornen els clàssics (breu lliçó d'ortografia moral)

Por: | 27 de marzo de 2013

  Tornen els clàssics. Se n'havien anat mai? Els clàssics: Francisco Camps, Carlos Fabra. El Tribunal Suprem revisarà l'absolució de Camps en abril; quant a Fabra, la compareixença davant un jutge s'anuncia finalment -deu anys després- per a la tardor.

  El problema no és la corrupció. El problema és que, com que als presumptes corruptes del sud d'Europa els resulta tan barata la corrupció, no acabarem mai de llevar-nos-els de damunt. A u li agradaria que el sistema judicial funcionara. No és el cas. Ja he contat en un altre lloc la il·lusió que em va fer ser inclòs, fa tres o quatre anys, en la llista de candidats a jurat del partit judicial de Nules. No hi havia cap perill, supose, que em veiera involucrat en un hipotètic judici a Carlos Fabra. Escriure als periòdics és un motiu tipificat d'exclusió d'un jurat, però no era aquest el motiu. El problema és que els jutges es succeïen, a Nules, i el somriure de Fabra era cada vegada més triomfal, més sibil·lí, més obscé. Deu anys després, Fabra podria haver trobat en el magistrat Jacobo Pin sabata definitivament del seu peu. Veurem.

El veredicte de Camps, amb faltes d'ortografia
Imatge: El Mundo.

  I què dir, en fi, de Francisco Gürtel Camps? La seua rialla alopècica és la icona més exacta dels anys daurats del balafiament al País Valencià. Es balafiava en A i es balafiava en B, ja m'enteneu. Un jurat popular -ai!- va dictaminar que Camps era innocent i virginal. El diari El Mundo va publicar, llavors, un antològic reportatge sobre el veredicte d'aquest jurat. Nou persones amb molta pietat van avalar un acta farcida d'errors ortogràfics inenarrables: manca d'accents, confusió de v i b, anacoluts....

  Adduïreu que una falta d'ortografia se li pot escapar a qualsevol. I això és molt raonable (jo mateix em posaré com a exemple: sovint escric ràpid i els teclats dels ordinadors els carrega el dimoni). Però no estem parlant d'una excepció: estem parlant d'un mètode regular de violentar la llengua de Cervantes. Les errades ortogràfiques habituals, al capdavall, són el reflex d'una ànima incompleta, les màcules en el rostre d'un Dorian Gray deficientment alfabetitzat.

  L'acta del jurat popular que va absoldre Camps és la metàfora més exacta d'un estat d'opinió. Quan la pregunta "I tu què faries?", xiuxiuejada en veu baixa amb la mà davant de la boca i una espurna de xuleria als ulls, és tot el que certa mena de gent ha de comentar sobre la corrupció, llavors ja hem begut oli.

  Ara Camps i Fabra s'hauran d'enfrontar a jutges togats i fiscals experimentats. Serà prou garantia?                                   [Espai en blanc col·locat com a mesura d'un raonable escepticisme...]

Hay 4 Comentarios

Pese a ser catalàn también se me pierde algo,pero en conjunto es un buen artículo y me que con el interrogante final. Serà prou garantia? Veurem.

Tu país necesita tu ayuda en un nuevo juego de estrategia militar, economía y política online. Registrate en gratis en [ http://bit.ly/123Estra ] desde tu navegador.

Leo a menudo este blog, que entiendo al 80% por lo que se me escapa algun pedazo, espero que no importante, aunque seguro que pierdo algun matiz que sí lo es. En este caso el error o falta de ortografía. Ya que mencionas la lengua de Cervantes podías haberla utilizado en un par de lineas para contar más claramente para todos el detalle. En cualquier caso, felicidades, pues como siempre un gran artículo.

◄◄◄VIDEO INCREIBLE Muestra Como 1200 Personas Han Logrado ELIMINAR LA GRASA DE LA CINTURA En Un ¡¡TIEMPO RECORD!!!
►►►MIRA EL VIDEO YA Y Sigue El Mismo Método!! http://su.pr/2tMGDd

Publicar un comentario

Si tienes una cuenta en TypePad o TypeKey, por favor Inicia sesión.

Notes Públiques

Sobre el blog

Entre el qui escriu abocat al balcó de la realitat –l’escriptor de periòdics, ara convertit en blogaire- i aquesta mateixa realitat hi ha una distància lleu però inexorable. Aquest decalatge requereix traducció en ambdues direccions: cap a fora i cap endins. El traductor, amb el seu teclat, transforma la realitat i hi és transformat, al seu torn. I el lector està convidat a l’espectacle.

Lee este blog en castellano »

Sobre el autor

Joan Garí

Joan Garí (Borriana, 1965) és escriptor. Es va donar a conéixer amb l’assaig La conversación mural, amb el qual va obtindre el premi Fundesco (Madrid, 1994). De llavors ençà ha publicat diferents títols, com ara La balena blanca, Història d’Amèrica i Viatge pel meu país. Té un blog dedicat a la crítica de llibres: www.oficidelector.blogspot.com

El País

EDICIONES EL PAIS, S.L. - Miguel Yuste 40 – 28037 – Madrid [España] | Aviso Legal