Blogs Comunidad Valenciana Ir a Comunidad Valenciana

Feu-me el favor de no llegir

Por: | 17 de abril de 2013

  S'acosta el 23 d'abril, dia del llibre, i els periòdics s'ompliran, potser, de sentides proclames suplicant la gent que es decidisca a llegir. I és que, paradoxalment, no havíem comptat mai com fins ara amb tants possibles lectors, millor o pitjor alfabetitzats. I, no obstant això, l'operació implicada en la lectura no havia estat mai tant en perill. Com més pàgines circulen -i és ací on resideix la paradoxa-, com més llibres es publiquen, el personal sembla informat per menys ganes de llegir.

  Perquè llegir, diguem-ho clar, no és posar els ulls indolentment sobre unes frases al·leatòries. L'empresa de començar i acabar un volum -una novel·la, un assaig, un poemari o un text teatral- requereix la mobilització general de l'esperit, i ha de deixar en el subjecte alguna mena d'empremta.

La torre de Montaigne (en primer pla)
Torre de Michel de Montaigne. Foto: Joan Garí.

  Els qui fem classes de literatura, però, ja sabem el pa que s'hi dóna. Només un percentatge ínfim dels nostres alumnes senten un interés real pels títols que els proposem. A l'hora de la veritat, tot són inconvenients: que si són llibres molt vells, que si el vocabulari és difícil, que si són massa llargs, que si resulten avorrits. En les llistes universals dels títols més llegits -o potser tan sols més comprats- continuen apareixent grans clàssics, i no hi falten la Bíblia o el Quixot. La gent que encara té un tracte més o menys habitual en la literatura, però, no tria aquesta mena de llibres. El que sol triomfar són historietes tocades per un matís romàntic, o un sabor "històric", o un aire policíac. La gent vol entreteniment, i com el món actual ja proporciona moltes maneres d'entretenir-se sense haver de tocar paper -ni que siga paper virtual-, doncs sempre hi ha bons motius per a arraconar la lectura.

  Com a resultat d'això la literatura -la literatura de qualitat- s'ha convertit en un reducte de minories selectes. I les editoriasl consideren un èxit vendre mil còpies d'un sol títol. Se'm dirà, i no sense raó, que és així com han anat sempre les coses. O és que l'Odissea, o els Essais, o Guerra i pau han sigut mai devorades per masses àvides d'amics de la lletra impresa? Segurament no. Al món l'ha mogut i el mourà sempre la immensa minoria. Però ara, amb el nou univers digital, amb les noves facilitats per a crear, accedir a o difondre textos, la paradoxa resulta més en carn viva, si cap.

  Al final, ens inunda la sensació que intentar convéncer les grans majories dels beneficis de la lectura és una estratègia perfectament inútil. Els motius pels quals algú es converteix en lector continuen constituint un inventari tancat: una oportuna malaltia d'adolescència, una cruïlla biogràfica, un accés impensat a una biblioteca ben nodrida. Cada vegada estic més convençut que res que es puga fer explícitament per a formar lectors funciona o funcionarà. El terreny de joc és el dels implícits -inaprehensible i inescrutable.

  Perquè també pot ser que, al capdavall, les facilitats en aquest terreny siguen una mica contraproduents. Volem sumar lectors? Doncs prohibim llegir.Activem el Fahrenheit 451. Perseguim els llibres. Convertim-los en matèria de sospita i de contraban.

  És això, amics. Feu-me el favor de no llegir. Fem córrer la brama que la lectura provoca càncer d'ulls. Recordem què va passar amb Alonso Quijano i Emma Bovary, quina mena de torbació mental indueixen els llibres.

  Ja sent nostàlgia per aquesta gran campanya encara inexistent, una campanya oficial, amb tots els ets i els uts, demanant a la població que clausure tota biblioteca privada o pública i s'abstinga de freqüentar cap títol en paper o en e-book. Llavors, així, el llibre es convertiria en un bell objecte d'estraperlo, en una mercaderia la possessió de la qual posaria en perill la vida. És l'única eixida -és l'única solució. Tot és millor que una llarga agonia, entre hipòcrites proclames oficials i desesperació de les ments benpensants.

  Tornem al principi. Tornem a escoltar històries vora la llar amb un murmuri clandestí i tornem a inscriure a foc màximes de saviesa a les bigues del nostre refugi més recòndit, la torre del nostre homenatge més íntim. És l'última oportunitat. Dissuadiu la lectura -i viviu-la d'una puta vegada.

 

Hay 4 Comentarios

Beeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee. Eso es lo que yo he entendido del comentario de Reformas Algeciras...

rasputicmac shari mingui averture fishilay ajetem ijutyner hud baseda huter retu trey ponitre lonerad bonded noustre patre hijum spitiry santi meeeen!!

Os aveis enterado de algo?? pues eso es lo que yo he entendido del articulo XD

Jo soc un lector frustrat en aquest sentit, certament m'agradaria poder llegir-ne més, però la meva economia no dona per tot, i encara que em sàpiga greu dir-ho, els llibres són dels primers plaers que cauen.

Pel que fa al problema de l'article, realment és dificil aconseguir nous lectors: hi ha massa formes d'entreteniment fàcil, i la bona lectura demana dedicació i un cert grau d'esforç mental, cosa que avui en dia molt poca gent està disposada a fer.

Ancara que siga per ajudar als escriptors, he comprat llibres,no tinc pressa per llegirlos y cada vegada mes,m'estic acostuman y aprenda a llegir en català,el proper de la llista es el nou de J.Eugenides però en català potser tambè el dan Piñol en el nostre idioma.Salutacions desde Barcelona

Los comentarios de esta entrada están cerrados.

Notes Públiques

Sobre el blog

Entre el qui escriu abocat al balcó de la realitat –l’escriptor de periòdics, ara convertit en blogaire- i aquesta mateixa realitat hi ha una distància lleu però inexorable. Aquest decalatge requereix traducció en ambdues direccions: cap a fora i cap endins. El traductor, amb el seu teclat, transforma la realitat i hi és transformat, al seu torn. I el lector està convidat a l’espectacle.

Lee este blog en castellano »

Sobre el autor

Joan Garí

Joan Garí (Borriana, 1965) és escriptor. Es va donar a conéixer amb l’assaig La conversación mural, amb el qual va obtindre el premi Fundesco (Madrid, 1994). De llavors ençà ha publicat diferents títols, com ara La balena blanca, Història d’Amèrica i Viatge pel meu país. Té un blog dedicat a la crítica de llibres: www.oficidelector.blogspot.com

El País

EDICIONES EL PAIS, S.L. - Miguel Yuste 40 – 28037 – Madrid [España] | Aviso Legal