Blogs Comunidad Valenciana Ir a Comunidad Valenciana

Música adulta (Senior i el cor brutal)

Por: | 21 de abril de 2013

  Hi ha aquests moments del dia -alguns moments, alguns dies- en què vols sentir música que creme. I vols sentir-la també -per què no?- en el teu idioma. I vols veure en l'espill un tipus que verbalizte les teues pròpies enrònies i ho faça amb la cadència justa, el ritme exacte de la desolació quan la desolació és una experiència molt treballada.

  En aquests casos no hi ha molt on triar, però sempre tindrem Senior i el cor brutal. La colla de Miquel Àngel Landete s'ha anat introduint en la meua vida sense demanar permís, i ara ja m'és una banda sonora imprescindible.

Les excuses se t'han acabat,
és hora d'aparcar eixa angoixa existencial
i de que pares de contar
totes les hores que has passat dormint
amb les dones que no has sabut divertir.
Què has aconseguit?

Senior i el cor brutal

  No seran la gran revelació musical des del punt de vista tècnic, les seues lletres no aspiraran mai (com sembla que ho fan les de Bob Dylan, un dels ianquis que jo m'estime) al Premi Nobel, però des que comencen a sonar endevines que parlen de tu i de la teua generació. I que t'interpel·len amb aquell aire irreversible de música adulta.

  La coalició Compromís va triar una de les seues cançons com a lema per a les eleccions del 2011, El signe del temps. Són polítics, és clar. Jo haguera triat, millor, València, eres una puta, sempre tan pertinent. Però això sona tan políticament incorrecte com vitalment inapel·lable.

Esta nit he eixit al carrer
I no et reconeixia,
tens el cor de formigó,
he plorat fins que s'ha fet de dia

  M'agrada la veu de Miquel Àngel Landete, rogallosa, trencada, dolorosament sincopada. Està en la línia -però li falten anys i molt milers de cerveses més- dels ianquis que vull jo, Bob Dylan, Tom Waits i el darrer Cohen. Una veu costa molt d'educar, i la manera més fàcil de fer-ho és deseducant-la. A això sembla haver-se dedicat Landete durant anys i panys i el resultat són aquests tres àlbums simplement magnífics: L'experiència gratificant, Gran i València-Califòrnia. Aquest darrer, acabadet d'eixir, encara no l'he escoltat prou vegades. Em trie les cançons que m'agraden i me les pose al cotxe, mentre conduïsc. De vegades pilles una autovia llarga, un paisatge monòton, potser un dia de pluja suau però insistent. La cadència de Senior, llavors, pren tot el seu sentit, i els hemistiquis dels seus versos emesos a batzegades, amb una frenesia continguda, doten d'un significat sorprenent el viatge.

  En les alforges de la vida, s'han de dur algunes músiques. Ara diuen que és un bon moment per als intèrprets que utilitzen el català al país on tot està disposat per a què el català siga la vella mòmia esdentegada que fa riure. Si és així, que cadascú trie les melodies que l'inquieten més. Jo ja he escollit.

No està tan clar
que totes les coses
seguesquen un pla.
Ni que l'edat
apague les forces
i la voluntat.

  Et donaria les gràcies, Senior, però no caldrà. Tu fas la teua faena i jo la meua. Tu escoltaves Wilco, Bonnie Prince Billy i Guided By Voices, mentre jo llegia Let us compare Mythologies i Parasites of Heaven. Cadascú a la nostra manera, ens preparàvem per a ser dignament estrangers dins la nostra pròpia pell. And so on.

 

Hay 3 Comentarios

la pretenciositat t'ix per les orelles, Garí!

Como se puede ser tan Hipster de hacer un articulo sobre un musico que te mola y dejar caer que te has leido dos mierdas de nombre extranjero, que no tiene nada que ver con Senior i el cor brutal.

Yo alucino nano.

Discaso. Grupaso.

Los comentarios de esta entrada están cerrados.

Notes Públiques

Sobre el blog

Entre el qui escriu abocat al balcó de la realitat –l’escriptor de periòdics, ara convertit en blogaire- i aquesta mateixa realitat hi ha una distància lleu però inexorable. Aquest decalatge requereix traducció en ambdues direccions: cap a fora i cap endins. El traductor, amb el seu teclat, transforma la realitat i hi és transformat, al seu torn. I el lector està convidat a l’espectacle.

Lee este blog en castellano »

Sobre el autor

Joan Garí

Joan Garí (Borriana, 1965) és escriptor. Es va donar a conéixer amb l’assaig La conversación mural, amb el qual va obtindre el premi Fundesco (Madrid, 1994). De llavors ençà ha publicat diferents títols, com ara La balena blanca, Història d’Amèrica i Viatge pel meu país. Té un blog dedicat a la crítica de llibres: www.oficidelector.blogspot.com

El País

EDICIONES EL PAIS, S.L. - Miguel Yuste 40 – 28037 – Madrid [España] | Aviso Legal