Blogs Comunidad Valenciana Ir a Comunidad Valenciana

De Gregor Samsa als zombis

Por: | 15 de mayo de 2013

  Rellegia Die Verwandlung (La transformació o La metamorfosi, com preferiu), de Franz Kakfa, i no podia evitar que se m'hi dibuixara un interrogant punyent: no serà, aquesta claustrofòbica odissea de Gregor Samsa, un antecedent dels zombis, tan presents, en l'últim mig segle, en el cinema i la cultura gràfica i literària occidental?

Franz Kafka

  Fet i fet, és ben sabut que la literatura de Kafka, si té un valor incontestable, és el d'haver sabut prefigurar un univers de cruentes torbacions i penalitats, de la persecució jueva a les purgues estalinistes, de l'angoixa existencialista al realisme màgic hispanoamericà o la literatura de l'absurd. Les històries de Kafka són autèntics relats fundacionals de molts dels motius més habituals en la cultura occidental. I, entre aquestes històries, la del viatjant de comerç -Gregor Samsa- que es desperta un dia convertit en "un insecte monstruós" (tal com suggereix la magnífica traducció de Jordi Llovet) no és la menys inquietant i paradigmàtica.

  Kafka, al capdavall, era jueu, així que resulta temptador relacionar la paràbola de Die Verwandlung amb la sort que correria el seu poble, poques dècades després de la publicació d'aquesta novel·la curta, a mans dels nazis. No anomenaven als jueus, els seqüaços de Hitler, "rates" "insectes" "infrahòmens" i d'altres delicadeses similars?

  No vull desviar-me del tema, però. L'any 1968 -mig segle després de la publicació del relat kafkià-, un jove director nordamericà que havia estudiat cinema a la universitat de Carnegie-Mellon va donar a conéixer un film de baix pressupost, rodat en blanc-i-negre, que duia per títol Night of the Living Dead (La nit dels morts vivents). La pel·lícula va ser un èxit clamorós i insospitat i es considera l'origen de l'interés exorbitat per la figura del zombi que no ha deixat de perseguir-nos de llavors ençà. Els aficionats al tema hem pogut fruir d'alguns altres títols de Romero i d'altres autors amb idèntic plantejament (una misteriosa malaltia fa que els morts isquen de les tombes i es dediquen a menjar carn humana)... juntament amb desenas -potser, ja, centenars- d'obres mediocres que han convertit el gènere en un clixé comercial no sempre interessat en fer aportacions qualitatives.

  Aquell primer film de Romero tenia tots els ingredients per a construir una sòlida i desassossegadora narrativa: l'ambient claustrofòbic, la metàfora a l'entorn de les relacions humanes, l'estudi del comportament personal davant l'amenaça i el perill... En cinc dècades, aquells angoixats personatges de Romero i aquells patètics morts vivents afamats i maquinals han patit evolucions molt diverses. Ara mateix no paren d'anunciar-se noves pel·lícules de zombis, mentre una de les sèries revelacions dels darrers anys -The Walking Dead- s'articula -a partir d'un famós i exitós còmic- com l'exemple perfecte de la fascinació que ens desperta la figura del difunt tornat a la vida, convertit en un monstre.

  La humanitat amenaçant i amenaçada dels films de zombis sembla una excursió a partir d'un raconet de la paràbola kafkiana (i també d'algun dels somnis del senyor Bram Stoker). El segle XX, amb els seus apocalipsis bèl·lics, la realitat nuclear, les forces de destrucció abassegadorament presents en la natura, semblava el territori ideal per a què fins i tot els morts reclamaren temps afegit tornant de la tomba.

  No cal que George A. Romero llegira Kafka. El petit i acomplexat jueu està present en la part més inflamada de la seua imaginació. El monstre està dins de nosaltres. I té molta fam.

Hay 1 Comentarios

¿De vuelta al mono? Sobre "desaceleraciones aceleradas" y otras cosa http://yestheycan.blogspot.com/2013/05/eufemismos.html

Publicar un comentario

Si tienes una cuenta en TypePad o TypeKey, por favor Inicia sesión.

Notes Públiques

Sobre el blog

Entre el qui escriu abocat al balcó de la realitat –l’escriptor de periòdics, ara convertit en blogaire- i aquesta mateixa realitat hi ha una distància lleu però inexorable. Aquest decalatge requereix traducció en ambdues direccions: cap a fora i cap endins. El traductor, amb el seu teclat, transforma la realitat i hi és transformat, al seu torn. I el lector està convidat a l’espectacle.

Lee este blog en castellano »

Sobre el autor

Joan Garí

Joan Garí (Borriana, 1965) és escriptor. Es va donar a conéixer amb l’assaig La conversación mural, amb el qual va obtindre el premi Fundesco (Madrid, 1994). De llavors ençà ha publicat diferents títols, com ara La balena blanca, Història d’Amèrica i Viatge pel meu país. Té un blog dedicat a la crítica de llibres: www.oficidelector.blogspot.com

El País

EDICIONES EL PAIS, S.L. - Miguel Yuste 40 – 28037 – Madrid [España] | Aviso Legal