Blogs Comunidad Valenciana Ir a Comunidad Valenciana

Llengua, país, televisió

Por: | 07 de mayo de 2013

La Generalitat de Baix i la Generalitat de Dalt -com agradava de dir a Ramon Barnils- han signat un conveni per a què les emissions de les respectives televisions (Canal 9 i TV3) puguen traspassar les vigiladíssimes fronteres autonòmiques (rieu-vos-en, en efecte, del mur israelià o del que separa els Estats Units de Mèxic). Molt bé. Ha calgut, però, que una iniciativa legislativa popular inundara amb prop de 700.000 signatures el Congrés dels Diputats i que els tribunals estriparen el vell somni de Francisco Gürtel Camps de posar portes al terme per a què les nostres estimades autoritats hagen decidit fer ús del sentit comú.

Alberto Fabra (Foto La Gaceta)

  Si no passa res, doncs, -i si Madrid fa el seu paper (ja supose que no correrà)-, potser un dia no llunyà valencians i catalans puguem tornar a compartir els senyals catòdics en la llengua que ens uneix. Ara resulta, però, que la Generalitat de Baix s'ha tret de la mànega una carta curiosa. Segons ens han explicat els mitjans, sembla que el Molt Honorable (EMH) Alberto Fabra vol prohibir que a TV3 es faça ús de les expressions "País Valencià" o "llengua catalana" per a referir-se a les parts més íntimes del seu negociat. Dilluns 6 de maig, a més, el Diari Oficial de Baix publicava la sentència emesa en maig del 2012 pel Tribunal Superior de Justícia en què empara l'ús del terme "català" en els Estatuts de la Universitat Jaume I (UJI), al temps que revoca el permís per a utilitzar-hi "País Valencià". Alguns dels mitjans esmentats han aprofitat per a sospitar que potser EMH Fabra publica ara la resolució judicial per a trobar una mena de matalàs jurídic a la seua dèria coronímica. Què ingenus poden ser alguns!

  El ben cert és que si la sentència en qüestió li diu a l'UJI que ha d'anomenar el territori "Comunitat Valenciana", també li etziba a la Generalitat de Baix que "català" i "valencià" són dues denominacions del mateix idioma (i són ja 46 sentències de diferents tribunals -quaranta-sis!- en el mateix sentit). Dic jo que, posats a fer cas de les resolucions judicials, Fabra hi té un bon argumentari... Però si del que es tracta és d'immiscir-se a la valenta en la línia editorial dels altres, potser la Generalitat de Dalt podria exigir, per exemple, que Canal 9 emetera íntegrament en valencià/català (complint així la seua llei fundacional, per cert), o que respectara la pluralitat política als seus informatius. Com ens ho recorda punyentment l'actualitat, gràcies a l'oportuna emissió d'un dels insòlits programes de Jordi Évole (quins temps els nostres, en què fer simplement periodisme ha de ser considerat extraordinari), potser Artur Mas podria demanar al seu homòleg del sud que, si s'esdevé un accident com el del metro de València (43 morts, 47 ferits i 0 responsables: així ho consignen, amb la fredor desesperada dels números, les seues víctimes), la televisió pública no l'amague, el tergiverse i el distorsione fins al vòmit. Potser així hauríem evitat que un tipus com Juan Cotino -o Cotxino, ara no recorde bé el seu cognom- ingresse en la Història Universal de la Infàmia com a numerari de primera categoria.

  No se m'escapa, certament, que tot açò del nom del nostre país ve a compte de l'estratègia del senyor Fabra per a mantenir mobilitzat les restes del vot regionalista. En una situació tan impotent i descoratjadora com la del PP valencià ara mateix, qualsevol argument que contribuïsca a arramassar una tropa disminuïda i delmada per les desercions és massa bo. I per a guanyar una altra vegada les eleccions, passaran per damunt del que calga: les resolucions dels tribunals, la voluntat d'una part important del poble valencià, o el pur i simple trellat.

  Potser els molesta que siguem un país -però com podríem no ser-ho!- perquè en el fons no s'han fet a la idea que ja no podem ser, només, un PAI. Doncs molta valeriana, MH Fabra. Tan bé que estàveu a Castelló, fent d'alcalde o de Don Tancredo -qui sap-, sense haver de patir gens per aquests embolics identitaris de sangonosa visceralitat vergonyant...

Hay 2 Comentarios

Amic sempre tindrem problemes,peró son fets pels qque sempre han lluitat contra la catalanitat.¿De veritat que si no diem Comunitat Valenciana no us deixaran veure Tv3? Aixo es maaaaaassaaaa.Salutacions.

Publicar un comentario

Si tienes una cuenta en TypePad o TypeKey, por favor Inicia sesión.

Notes Públiques

Sobre el blog

Entre el qui escriu abocat al balcó de la realitat –l’escriptor de periòdics, ara convertit en blogaire- i aquesta mateixa realitat hi ha una distància lleu però inexorable. Aquest decalatge requereix traducció en ambdues direccions: cap a fora i cap endins. El traductor, amb el seu teclat, transforma la realitat i hi és transformat, al seu torn. I el lector està convidat a l’espectacle.

Lee este blog en castellano »

Sobre el autor

Joan Garí

Joan Garí (Borriana, 1965) és escriptor. Es va donar a conéixer amb l’assaig La conversación mural, amb el qual va obtindre el premi Fundesco (Madrid, 1994). De llavors ençà ha publicat diferents títols, com ara La balena blanca, Història d’Amèrica i Viatge pel meu país. Té un blog dedicat a la crítica de llibres: www.oficidelector.blogspot.com

El País

EDICIONES EL PAIS, S.L. - Miguel Yuste 40 – 28037 – Madrid [España] | Aviso Legal