Ja tenim la nova composició del Tribunal Constitucional (TC). Sense sorpreses, el govern de Rajoy ha culminat el vell somni que feia deu anys que se li escapava d'entre les mans: la nova composició, amb les noves incorporacions (Santiago Martínez-Vares, Enrique López, P. González-Trevijano i Juan Antonio Xiol), hi assegura una majoria governamental. Dels dotze jutges que formen l'alt tribunal, set són ara de tendència conservadora.
Això d'etiquetar els jutges entre conservadors i progressistes és un eufemisme a què ens hem avesat amb una gran lleugeresa. En realitat, el que volem dir és que el partit que proposa els candidats (i és una matèria on PP i PSOE tallen amb gust la major part del bacallà) s'assegura que cada nom estiga investit per una ideologia que els siga propera. Després els magistrats -se suposa- actuaran en consciència, però la maldat d'origen és un fet. És clar que anomenar conservadors senyories com Francisco José Hernández (proposat pel Senat l'any 2011) o Enrique López (escollit ara pel govern central) és un abús del llenguatge. Un senyor -com ara López- que considera que el matrimoni entre dos hòmens equival a la "unió entre un home i un animal" se'n va molt més enllà del terreny del conservadorisme... Però en les mans d'aquests -i d'altres com ells- estarà interpretar assumptes com la llei de l'avortament, la reforma laboral, la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya o els recursos contra les retallades. Por fa pensar per on aniran les sentències emanades per la més alta magistratura d'aquesta dissortada pell de brau.
El vici d'origen, en tot cas, pot propiciar situacions molt curioses. Alguns d'aquests senyors magistrats no s'han estat de fer declaracions a tort i a dret sobre les matèries que hauran d'avaluar jurídicament. És normal això? Sembla que a Espanya sí. Més enllà de les nostres fronteres, però, les coses poden prendre caires diferents.
Un exemple: el meu editor i amic, Quim Torra (ànima de l'editorial A contravent), va impulsar al febrer del 2011 un recurs davant el Tribunal d'Estrasburg contra la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya. Torra i l'advocat Jordi Cortada, cosignants del recurs, han considerat que la resolució del Constitucional vulnera el dret a un judici equitatiu. El seu representant davant l'alt tribunal europeu, el jurista francés Bertrand Matié (catedràtic a la Sorbona i un dels màxims constitucionalistes de França) argumenta que el TC espanyol, repetidament acusat de parcialitat en la figura d'alguns dels seus membres, no està autoritzat per a retallar aspectes fonamentals d'un text legal aprovat en referèndum l'any 2006. Matié, que no es xucla el dit, ha assegurat a Torra i Cortada que hi ha elements suficients en la defensa com per a acaronar la possibilitat real d'un èxit.
Ara, amb les noves incorporacions, es referma la idea de Bertrand Matié. És igual que siguen els conservadors els majoritaris: la sola idea d'un tribunal d'aquesta categoria dividit i condicionat per aquestes etiquetes polítiques ha de posar necessàriament en guàrdia els jutges d'Estrasburg. Veurem la successió dels esdeveniments. No seria, però, la primera vegada que l'estat Espanyol ha de suportar sentències desfavorables des d'Europa. I això no fa gens de gràcia a segons qui.
Encara tenim en la retina la imatge, que va publicar aquest diari a l'abril del 2010 (i que il·lustra aquest post) de tres dels ponents de la sentència sobre l'Estatut de Catalunya en oberta companyonia al carreró de la plaça de bous de la Maestranza de Sevilla: Guillermo Jiménez (conservador), Manuel Aragón (progressista) i Ramón Rodríguez Arribas (conservador). Segur que ells mateixos, confosos amb el fum indivisible dels seus havans, no es consideraven res més que liberals, que és l'etiqueta preferida dels espanyols que no volen ser de dretes.
Tot això (la substància, no la foto de la corrida) serà algun dia argumentat en una decisió del Tribunal d'Estrasburg. Potser llavors els qui ara es freguen les mans de satisfacció no somriguen tant.
Setze jutges d'un jutjat -fa un conegut embarbussament- mengen fetge d'un penjat. I el fetge és la imparcialitat de la justícia, ves per on...
Hay 1 Comentarios
No se si els designats poden estar molt satisfets del seu nomenament a tan "Alta" institució, tan independent i amb una consideració ciutadana de tan prestigi. Li fa falta una rentada que el desinfecti totalment
Publicado por: Enrique | 09/06/2013 8:44:45