Blogs Comunidad Valenciana Ir a Comunidad Valenciana

Feixistes

Por: | 21 de agosto de 2013

  Els esdeveniments, de vegades, tenen una estranya lògica. Mentre s'anava configurant l'obscena orgia de cadells de Nuevas Generaciones i semblants fotografiats braç en alt o en un decorat al·lusiu de parafernàlia feixista, Violeta Tena ens descobria, en la revista El Temps (número 1.521), la peculiar adolescència de l'actual president del Tribunal Constitucional (TC), Francisco Pérez de los Cobos.

Pérez-de-los-cobos

  Resulta que Paco, com el coneixen els seus coneguts i companys a Iecla (Múrcia), prové d'una acreditada família d'extrema dreta: son pare, Antonio Pérez de los Cobos, va ser candidat de Fuerza Nueva a les eleccions de 1977 i el seu germà Diego, que actualment és tinent coronel de la Guàrdia Civil, es va presentar a la caserna el 23-F amb camisa blava per a donar suport a l'ínclit Antonio sesientencoño Tejero. Violeta Tena hi ha dut a terme el reportatge d'investigació més simple possible: se n'ha anat a Iecla, la patria chica de l'actual mandamàs constitucional, i ha preguntat als seus coetanis. El que li han contat posa un poc els pèls de punta. L'anècdota més impagable, en aquest sentit, és aquell moment, d'una força teatral i ideològica insuperable, en què el jove Paquito, llavors estudiant de Batxillerat, va estripar amb la supèrbia imparable del seu extremisme, l'exemplar de la Constitució que els acabava de repartir la professora...

  Amb aquestes dades, és obvi que la posterior militància en el PP del ja president del TC -que va descobrir per a aquest diari una altra excel·lent periodista valenciana, Maria Fabra- resulta peccata minuta. I, mentre assistíem a aquestes revelacions, un devessall de fotos de joves valencians del PP emulant José Antonio Primo de Rivera inundaven les xarxes socials. Es dirà, potser amb raó, que l'adolescència i la primera joventut són moments propicis per a certes expansions ideològiques que el temps corregeix. Els qui tenim una certa edat recordem perfectament aquells moments bulliciosos de la Transició. Una fauna pintoresca es reunia llavors cada 20 de novembre a la porta de l'autobús que els portaria al Valle de los Caídos. Eren fills del profund franquisme sociològic, portaven una bandereta d'Espanya a la corretja del rellotge i asseguraven, amb un esclat als ulls, que l'esperit de Franco continuava viu. No sé: jo, a la seua edat, volia canviar el món, fer la revolució, llegir-me senceres les Obres Completes del Che Guevara. Potser jo era un ingenu però ells eren i són simplement idiotes.

  Ara tots aquests, gairebé sense excepció, voten cada quatre anys el PP -si no hi militen, com Paquito de los Cobos-, i són els guardians, els intèrprets i el cinturó de castedat més efectiu d'aquesta Constitució que tots, també sense excepció, van jurar destruir. En aquestes mans estem, en efecte. I si aquests són els protectors de la llei suprema, qui ens guardarà dels guardians?

Hay 1 Comentarios

Gracies Joan,ja en sabia cualcosa daquest cachorro fer gran da la Fuerza Nueva.Al Partit Podrid ens volen fe empassar que es un chef del Constitucional peque si o per collons.Quina vergonya d'Espanay y als seus corrupts dirigents.No hia res a fer,estem perduts.Com deia Machado Espanya fa servir al cap per embestir y es ben sert.Salutacions.

Los comentarios de esta entrada están cerrados.

Notes Públiques

Sobre el blog

Entre el qui escriu abocat al balcó de la realitat –l’escriptor de periòdics, ara convertit en blogaire- i aquesta mateixa realitat hi ha una distància lleu però inexorable. Aquest decalatge requereix traducció en ambdues direccions: cap a fora i cap endins. El traductor, amb el seu teclat, transforma la realitat i hi és transformat, al seu torn. I el lector està convidat a l’espectacle.

Lee este blog en castellano »

Sobre el autor

Joan Garí

Joan Garí (Borriana, 1965) és escriptor. Es va donar a conéixer amb l’assaig La conversación mural, amb el qual va obtindre el premi Fundesco (Madrid, 1994). De llavors ençà ha publicat diferents títols, com ara La balena blanca, Història d’Amèrica i Viatge pel meu país. Té un blog dedicat a la crítica de llibres: www.oficidelector.blogspot.com

Archivo

enero 2017

Lun. Mar. Mie. Jue. Vie. Sáb. Dom.
            1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31          

El País

EDICIONES EL PAIS, S.L. - Miguel Yuste 40 – 28037 – Madrid [España] | Aviso Legal