Blogs Comunidad Valenciana Ir a Comunidad Valenciana

Per a la immensa minoria

Por: | 13 de agosto de 2013

  Diumenge passat vam presentar a Vilafranca un llibre de gran format, que hauria de tindre una difusió més enllà de la localitat que l'ha inspirat. Es tracta del compendi del treball de tot un any del geògraf Paco Tortosa (Vallada, 1954). Amb un entusiasme apegalós, Paco ha viscut tot un cicle anual -amb els diferents colors de les quatre estacions, i sotmés als arbitris del vent, la neu, la pluja o el sol, segons ha calgut- en aquesta població. El resultat ha estat el títol que ara glosse, Vilafranca (Els Ports). Un mar de pedra seca a mil metres d'altitud (Edicions 96).

Portada del llibre Vilafranca, de Paco Tortosa

  El que té de particular aquest text és que Paco Tortosa hi ha dut a terme -una vegada més- el que millor sap fer: escrutar l'ànima d'un paisatge i d'un paisanatge, investigar a fons la vida d'un poble que guarda un tresor al seu si: l'arquitectura de la pedra en sec. En realitat, Paco fa molts anys que fa aquesta faena. Com l'ha definit Joan Romero, ell és un dels nostres més destacats paisatgistes, i ho ha demostrat ja en una trentena de publicacions, desenes d'audiovisuals, cartografies temàtiques i estudis etnogràfics. No li interessen només els arbres o les pedres, però. Ell sap indagar en l'interior d'una col·lectivitat, on és tan important la vida en un mas aïllat com la rutina d'un forn o d'una sabateria. El resultat ha estat un volum formidable, amb gairebé dos-mil fotografies, que ha comptat també amb la participació cartogràfica de Pau Fuster.

  Pau i Paco han resultat una parella professional molt ben compenetrada. Supose que no es quedaran ací i, als pobles que vagen contractant els seus servicis, els aniran oferint aquestes mirades minucioses i taxatives de microgeografia humana, capaces de replegar el batec profund d'un rerepaís. Ells han comprés perfectament que davant d'una mola, d'un barranc, d'un bosc o d'un paisatge humanitzat l'ésser humà s'ha d'oferir íntegre, i per això en algunes de les imatges del llibre el propi Pau fa contrastar la seua nuesa amb l'aridesa perfecta d'una orografia feréstega però acollidora. En això són bons continuadors d'un altre amant d'aquestes contrades, el fotògraf Francesc Jarque. Ningú com un fotògraf per a apreciar com cal la plasticitat inherent a aquests relleus, aquestes serralades, aquest inacabable mur. Jarque va publicar fa anys una emblemàtica col·lecció d'imatges d'aquest racó dels Ports amb el títol de L'home i la pedra, que després van continuar Francesc Miralles, Julio Monfort i Margarita Marín en el volum Els homes i les pedres. La pedra seca a Vilafranca: un paisatge humanitzat, que incloïa una completa descripció de la tècnica arquitectònica i que vaig tindre el plaer de prologar.

  Llegir el llibre de Paco Tortosa (amb una magnífica introducció de l'erudit vilafranquí Josep Monferrer) és endinsar-se en la vida quotidiana d'una vila que està suficientment lluny de la "civilització" com per a haver mantingut incòlumes costums i usatges que en altres llocs del nostre país ja són considerats relíquies del passat. Però això forma part de l'encant d'aquest lloc, on encara hi ha un grapat de masos en actiu duent a terme un tipus de vida que es comunica directament amb la que s'hi ha arborat tradicionalment des del fons dels segles.

  Fent un esforç econòmic important, l'ajuntament de Vilafranca (amb l'alcalde Òscar Tena al capdavant), ha deixat ratlles fetes fent possible aquest llibre i el complet mapa que l'acompanya. No tots els municipis valencians compten amb una visió tan completa i engrescadora. De fet, només un grapat hi poden competir. Entre estiuejar a Benidorm o a Vilafranca, la majoria absoluta dels implicats escollirien a ulls clucs el petit Manhattan de la Marina. Obres com aquesta, però, poden descobrir a la immensa minoria un territori que s'ha mantingut gairebé verge, profund i salvatge com la sentor d'un bosc a la tardor. Aquests, amb el corresponent salconduit, hi seran benvinguts. I gràcies a Paco Tortosa i als que han col·laborat amb ell accediran a un estrat de la nostra realitat que ni tan sols sopitaven.

Hay 1 Comentarios

Des d'Edicions 96 volem agrair-te la valoració que has fet del llibre. Estem molt contents que el consideres interessant.

Los comentarios de esta entrada están cerrados.

Notes Públiques

Sobre el blog

Entre el qui escriu abocat al balcó de la realitat –l’escriptor de periòdics, ara convertit en blogaire- i aquesta mateixa realitat hi ha una distància lleu però inexorable. Aquest decalatge requereix traducció en ambdues direccions: cap a fora i cap endins. El traductor, amb el seu teclat, transforma la realitat i hi és transformat, al seu torn. I el lector està convidat a l’espectacle.

Lee este blog en castellano »

Sobre el autor

Joan Garí

Joan Garí (Borriana, 1965) és escriptor. Es va donar a conéixer amb l’assaig La conversación mural, amb el qual va obtindre el premi Fundesco (Madrid, 1994). De llavors ençà ha publicat diferents títols, com ara La balena blanca, Història d’Amèrica i Viatge pel meu país. Té un blog dedicat a la crítica de llibres: www.oficidelector.blogspot.com

El País

EDICIONES EL PAIS, S.L. - Miguel Yuste 40 – 28037 – Madrid [España] | Aviso Legal