Blogs Comunidad Valenciana Ir a Comunidad Valenciana

A l'estudi de l'artista

Por: | 20 de noviembre de 2013

  Fins al 27 d'abril es pot visitar al Centre Cultural Bancaixa (Plaça Tetuan, València) l'exposició Estudis d'Art. Ja que diuen que el valencià és un país d'artistes, res més oportú que visitar els seus caus més íntims. Penetrar, de fet, en el seu estudi és assistir a l'escenificacfió d'alguna cosa del ser més íntim del pintor o l'escultor que l'ha triat com a taller. Durant cinc anys, l'escriptor Martí Domínguez i el fotògraf Jesús Ciscar han visitat pacientment els espais de creació de 44 artistes valencians. Alguns d'aquests artistes han aprofitat cases o alqueries velles enmig del camp, d'altres s'han buscat recers urbans, fins i tot uns tercers han necessitat naus industrials. D'una manera o altra, hi ha una correspondència prou exacta entre la manera en què un creador ordena -o desordena- el seu taller i com es plasmarà això en la seua obra.

Francis Bacon al seu estudi

  L'estudi de Francis Bacon és famós pel vigorós relleu que hi va modular el caos. Un desordre tan íntim es traduïa després en aquests rostres on el pintor volia reflexar alguna cosa de l'angoixa metafísica d'haver de tindre una cara. En l'extrem contrari, recorde vívidament les jornades memorables que vaig passar a l'estudi del dibuixant i escultor Andreu Alfaro a Godella. Tot hi era pres per un ordre tan pur com les línies clares del seus dibuixos, i l'efígie de Goethe -i la de Joan Fuster- ens saludava emmarcada generosament a les parets. Però no cal fiar-se de les apariències: de vegades per a produir un art pur es necessita acumular molta merda a l'estudi propi.

  Martí Domínguez ha anat fent la crònica de tots aquests creadors al cim de la seua maduresa. Hi compareixen les inquietants figures de Carmen Calvo, els colors nets de José María Yturralde, l'aglomeració impúdica de Uiso Alemany, la ferreteria primordial de Miquel Navarro, els llapis d'Adrià Pina, les turgències fememines de Ximo Amigó, les multituds de Juan Genovés, els espais buits de Jordi Teixidor, les verdures clàssiques de Rafael Armengol, les escultures i els dibuixos prodigiosos de Manuel Boix, els relleus superlatius d'Antoni Miró o les mans de Josep Díaz Azorín. La mirada delicada de Jesús Ciscar, amb un blanc-i-negre de factura clàssica, ha buscat l'efecte de la llum incidint sobre els objectes i sobre els seus amos, esculpint l'instant. El resultat ha estat, en cada foto, alguna cosa de l'"ara etern" de què va parlar Howard Nemerov.

  Potser és cert, com diu Michael Peppiatt, que "per a l'artista el taller és quasi sempre el centre de l'univers". Si és així, però, en aquests tallers trobem aquest univers encara en el segon o tercer dia de la creació. L'obra divina encara no s'ha completat i la humana ha deixat una estesa d'andròmines d'on, en qualsevol moment, es materialitzarà l'art. Però aquest moment ens estarà irremissiblement vedat.

Hay 0 Comentarios

Publicar un comentario

Si tienes una cuenta en TypePad o TypeKey, por favor Inicia sesión.

Notes Públiques

Sobre el blog

Entre el qui escriu abocat al balcó de la realitat –l’escriptor de periòdics, ara convertit en blogaire- i aquesta mateixa realitat hi ha una distància lleu però inexorable. Aquest decalatge requereix traducció en ambdues direccions: cap a fora i cap endins. El traductor, amb el seu teclat, transforma la realitat i hi és transformat, al seu torn. I el lector està convidat a l’espectacle.

Lee este blog en castellano »

Sobre el autor

Joan Garí

Joan Garí (Borriana, 1965) és escriptor. Es va donar a conéixer amb l’assaig La conversación mural, amb el qual va obtindre el premi Fundesco (Madrid, 1994). De llavors ençà ha publicat diferents títols, com ara La balena blanca, Història d’Amèrica i Viatge pel meu país. Té un blog dedicat a la crítica de llibres: www.oficidelector.blogspot.com

El País

EDICIONES EL PAIS, S.L. - Miguel Yuste 40 – 28037 – Madrid [España] | Aviso Legal