Blogs Comunidad Valenciana Ir a Comunidad Valenciana

La religió ha de ser obligatòria

Por: | 01 de noviembre de 2013

Conforme avança en els seus procediments el tràmit parlamentari de la LOMQUE (Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l'Ensenyament) el PP va imposant, en solitari, la seua peculiar cosmovisió. Al ministre J. I. Wert, pare de la llei, no sembla fer-li ni fred ni calor cap de les crítiques que s'hi han oposat. Curiosament, les veus contràries a la LOMQUE abracen la pràctica totalitat de l'arc parlamentari, a dreta i esquerra dels conservadors governants. El senyor Wert, d'una manera o altra, està convençut de posseir una raó absoluta -tan absoluta, almenys, com la majoria electoral que li dóna suport. El problema, simplement, rau en determinats aspectes del corpus legal, que denoten una ambició ideològica, i no exclusivament pedagògica. Totes les apel·lacions rituals a la "qualitat", a la lluita contra el "fracàs escolar", a l'homologació amb els sistemes vigents a Europa xoquen amb la mateixa pedra: la religió.

La religió a l'escola

  Què fa, en efecte, la religió catòlica com a matèria computable a efectes de nota en el currículum de la secundària obligatòria? Aquesta és la pedra angular de tot plegat. Si on hauria d'haver pedagogia només hi ha ideologia, l'edifici sencer trontolla. I això és el que passa amb la LOMQUE. Naturalment, és una llei que té molts altres defectes, però el tema d'aquest article és la qüestió religiosa.

  Promocionar la religió en l'ensenyament parteix d'una base profundament equivocada. La creença en existència d'un ésser superior (amb el nom que siga) no és un fet homologable a les equacions de segon grau, l'orografia peninsular o els pronoms febles. Al lector que no veja la diferència jo no li la sabré explicar: hi ha coses que ja causen una certa fatiga, un immens cansament intel·lectual, com si la humanitat, en aquest petit rodal nostre, no avançara gens, i el seu progrés fora purament una il·lusió. Sent un immens respecte per aquelles persones que segueixen un credo religiós, sempre i quan aquest no hi estimule cap conducta violenta o antidemocràtica. El món del catolicisme, específicament, és el de ma mare, el de la meua infància, i el de la meua cultura immemorial. Però el problema no és aquest. El problema és que no es pot acudir a una aula de secundària a explicar que el món ha sigut creat per un Déu. Això pertany a un àmbit íntim i intransferible en la persona, i no es pot convertir en una assignatura. Tots els creients mereixen respecte -i tots els déus-, però l'escola no és una esgésia, ni una sinagoga, ni una mesquita. Cada cosa al seu lloc, és la meua manera de vore-ho.

  I ara anem a l'autèntic problema: per a què volen els bisbes espanyols que els infants siguen adoctrinats en el seu credo des de la més tendra infància fins a la vespra de votar per primera vegada, si després jo tinc alumnes que no saben qui és Ponç Pilat, ni Josep d'Arimatea, ni Judes Iscariot? Com es pot ensenyar Literatura, Història de l'Art o pura i simplement cultura occidental sense aquests referents?

  Naturalment que la religió ha de ser obligatòria a l'escola. Ha d'existir -és imperiosament necessari- una Història Comparada de les Religions que ensenye els alumnes qui era Sant Pau, i qui era Mahoma i qui era el rei David. Però ensenyar a creure en Déu... Jo crec, sincerament, que cap cristià autèntic voldrà mai imposar la seua fe, ans esperarà que el seu caràcter evident brolle de l'ànima com una revelació. D'on se segueix que els autèntics fidels haurien de ser els primers a suplicar que la religió deixe de ser una assignatura i siga substituïda pel que jo vinc a proposar, o per alguna cosa semblant. I, si estic equivocat, si el meu limitat i humil cervell no aconsegueix trobar-hi un desllorigador més òptim, és perquè potser Déu no m'ha volgut il·luminar....

Hay 2 Comentarios

Se equivoca el autor pensando que el objetivo es conseguir fieles para la Iglesia Católica. El primer objetivo es conseguir 700 millones de euros que recibirán los obispos para pagar a los profesores que contraten. Si además cae alguna alma en el cazo, tanto mejor.

PP=Església=dictadura=analfabetisme=0

Publicar un comentario

Si tienes una cuenta en TypePad o TypeKey, por favor Inicia sesión.

Notes Públiques

Sobre el blog

Entre el qui escriu abocat al balcó de la realitat –l’escriptor de periòdics, ara convertit en blogaire- i aquesta mateixa realitat hi ha una distància lleu però inexorable. Aquest decalatge requereix traducció en ambdues direccions: cap a fora i cap endins. El traductor, amb el seu teclat, transforma la realitat i hi és transformat, al seu torn. I el lector està convidat a l’espectacle.

Lee este blog en castellano »

Sobre el autor

Joan Garí

Joan Garí (Borriana, 1965) és escriptor. Es va donar a conéixer amb l’assaig La conversación mural, amb el qual va obtindre el premi Fundesco (Madrid, 1994). De llavors ençà ha publicat diferents títols, com ara La balena blanca, Història d’Amèrica i Viatge pel meu país. Té un blog dedicat a la crítica de llibres: www.oficidelector.blogspot.com

El País

EDICIONES EL PAIS, S.L. - Miguel Yuste 40 – 28037 – Madrid [España] | Aviso Legal