Una estrella al paradís

Ja s'ha publicat la Guia Michelin d'Espanya i Portugal per al 2014, amb bones notícies per als cuiners valencians. El restaurant de Quique Dacosta a Dénia, que ja tenia tres estrelles, les manté, i a més aquest fórmula 1 de la nostra cuina n'afegeix una més per El Poblet, l'establiment que va obrir fa un temps a la ciutat de València. El capítol de les novetats inclou també una estrella per al restaurant Bonamb de Xàbia i una altra per a Cal Paradís de la Vall d'Alba (en la comarca de la Plana Alta).

  Parlem, doncs de Cal Paradís. He celebrat el guardó al restaurant de Miguel Barreda (@miguelcparadis) com una cosa pròpia, en atenció a les hores meravelloses que hi he passat. De fet, quan vaig publicar-hi un article en El Viajero (el suplement de viatges i gastronomia d'aquest periòdic), al mes de març passat, ja feia notar la imminència de la conversió de l'esforç de tants anys de Cal Paradís en el prestigiós reconeixement que ara per fi ha arribat. I no tinc cap dubte que açò és només el principi d'una escalada imparable.

  En realitat, he tingut ocasió d'explicar en aquest mateix lloc que un bon cuiner només és algú que coneix bé el seu país. El secret de la cuina de Miguel Barreda (amb el suport constant de la seua dona, Àngela Ribes) és ben simple: anar cada dia al Mercat Central de Castelló i a la llotja del Grau, cultivar un hort propi i recórrer ritualment els pobles de la comarca a la recerca dels tresors proporcionats per la terra. És així com els seus plats estan elaborats amb tomata de penjar d'Alcalà de Xivert, olives de Cabanes, ametles d'Albocàsser o bolets del Penyagolosa. I tot això regat amb vins tan formidables com el Clos d'Esgarracordes de les Useres, que vaig tindre ocasió de glossar en el reportatge esmentat.

  Sempre he mirat amb un punt d'escepticisme els experiments gastronòmics d'aquests cuiners d'ara que són showmen globals. La bona cuina, la cuina excel·lent de tota la vida, és la que han fet les nostres mares i les nostres àvies i que les noves generacions d'ara -bocabadades potser davant una truita de pataques "deconstruïda"- estan irremissiblement oblidant. Per això m'emociona i em reconforta que Miguel Barreda oferisca en Cal Paradís una olla de cardets i cigrons que s'assembla tant -sense superar-la, però acostant-s'hi molt!- a la que m'ha fet ma mare tota la vida.

  Simplement és això. Treballar cada dia, freqüentar el mercat i la llotja, mantindre un hort horacià, valorar el que és nostre, i després experimentar a partir d'una base tan sòlida. És el que ara s'ha premiat amb una primera estrella. Però el firmament en va ple, i n'hi ha moltes més que porten el nostre nom. Que l'"enhorabona" siga tan sols un "endavant" molt ferm.

Foto: Àngela Ribes i Miguel Barreda, a la recepció de Cal Paradís (©Joan Garí)

Comments

[Publicado por: Anna]

Thanks for the nice article, it is interesting to read mor about this restaurant.

[Publicado por: Alejo]

Un profesional que además de ofrecer una cocina con los productos de la tierra, crea escuela y se le reconoce el mérito, y el compromiso con el oficio.
Dar de comer incluso con arte y ciencia, y de forma habitual a la gente es de premio.
Hoy que tanto se necesitan ideas para salir adelante, este ejemplo sirve de ilustración.