Blogs Comunidad Valenciana Ir a Comunidad Valenciana

Notes sobre la coincidència

Por: | 20 de enero de 2014

En el món de les realitzacions artístiques hi ha de vegades coincidències sorprenents, mogudes purament per l'atzar. En el camp del cinema recent, per exemple, se n'han donat un parell molt curioses. Pablo Berger, el director de la pel·lícula muda Blancanieves, ha explicat en alguna ocasió com mentre duia a terme amb gran esforç un projecte que volia entroncar amb les essències primigènies de la història del cinematògraf es va trobar que, a França, Michel Hazanavicius estava rodant The Artist. És obvi que, de no haver-se donat aquesta darrera circumstància, el film de Berger hauria assolit major ressò internacional, però no és menys cert que tant Blancanieves (aquesta nova mirada a un conte immortal empeltat de tauromàquia) com The Artist (homenatge a A Star is Born i a la verdadera història de John Gilbert i Greta Garbo) són dues superbes lliçons de cine, dues grans pel·lícules.

La cuixa d'Aida Folch, en El artista y la modelo

  Tot això ve al cas perquè he comprovat recentment com s'ha repetit la història, però amb altres components. Ara resulta que mentre Fernando Trueba preparava El artista y la modelo, Gilles Bourdos rodava a França Renoir, que es va presentar l'any 2012 al festival de Cannes i participarà a la cerimònia dels Oscars enguany dins l'apartat de pel·lícules "en llengua estrangera" (que és l'etiqueta que els nordamericans reserven per a tot el cinema mundial no rodat en anglés).

  El artista y la modelo és la història d'un pintor francés que es troba, a l'estiu del 1943 -en plena ocupació alemanya-, amb una jove catalana que li farà de model. El paper del pintor el representa Jean Rochefort -magnífic en la seua provecta austeritat gestual- i el de la model aquesta sensual i fascinant actriu que és Aida Folch. Renoir, al seu torn, és la crònica de la vellesa d'Auguste Renoir a partir de la relació amb qui seria la seua última model, Andrée Heuschling, que acabaria sent l'amant del fill del pintor, el futur cineasta Jean Renoir.

Christa Theret en el film Renoir

  Ambdós pel·lícules, més enllà de les coincidències estètiques, tenen maneres diferents d'aconseguir l'excel·lència artística, l'una amb l'ús de la llum (en el prodigiós blanc i negre de Trueba), l'altra amb el tractament del color (obra del director de fotografia, Mark Lee Ping-Bin). Òbviament, no és aquest el lloc on oferir un estudi doctoral dels títols en qüestió, ni jo hi tinc més autoritat que la del tastaolletes impenitent. Només voldria, però, focalitzar una escena sorprenentment coincident en ambdues obres: el passeig de la model en bicicleta.

  Efectivament: tant en la pel·lícula de Trueba com en la de Bourdos hi ha una escena en què Aida Folch i Christa Theret (la bellíssima actriu que fa el paper d'Andrée Heuschling) es passegen en bicicleta, en el primer cas davant la mirada extasiada -se li ha vist una cuixa!- d'un grup d'infants pastorejats per un ridícul capellà (Imatge 1), i en el segon entre una colla de soldats, amb horribles malformacions, que descansen a vora carretera (Imatge 2).

  La model a dalt d'una bicicleta. Curiosa coincidència. En què pensaven els respectius realitzadors? La bicicleta és una màquina la perfecció de la qual rau en la seua senzillesa, en l'obvietat del seu funcionament. El cos de la dona, a la seua manera, també és com una màquina (en el sentit que potser hauria donat a aquest terme Leonardo da Vinci), la més bella de totes les que s'han inventat. Anar en bicileta és com fer l'amor: tant com ens havia (pre)ocupat aquesta funció fisiològica quan érem desmanyotats adolescents, després es converteix en una mecànica impossible d'oblidar. D'aquí la fascinació eròtica d'una dona jove a dalt d'una bicicleta. Contemplant-la, tots podem sentir-nos, per un moment, pintors. La coincidència, doncs, es converteix gairebé en una pura banalitat. I per aquestes coses, per aquests petits i gojosos descobriments, és perquè ens agrada vore cine.

Hay 0 Comentarios

Publicar un comentario

Si tienes una cuenta en TypePad o TypeKey, por favor Inicia sesión.

Notes Públiques

Sobre el blog

Entre el qui escriu abocat al balcó de la realitat –l’escriptor de periòdics, ara convertit en blogaire- i aquesta mateixa realitat hi ha una distància lleu però inexorable. Aquest decalatge requereix traducció en ambdues direccions: cap a fora i cap endins. El traductor, amb el seu teclat, transforma la realitat i hi és transformat, al seu torn. I el lector està convidat a l’espectacle.

Lee este blog en castellano »

Sobre el autor

Joan Garí

Joan Garí (Borriana, 1965) és escriptor. Es va donar a conéixer amb l’assaig La conversación mural, amb el qual va obtindre el premi Fundesco (Madrid, 1994). De llavors ençà ha publicat diferents títols, com ara La balena blanca, Història d’Amèrica i Viatge pel meu país. Té un blog dedicat a la crítica de llibres: www.oficidelector.blogspot.com

El País

EDICIONES EL PAIS, S.L. - Miguel Yuste 40 – 28037 – Madrid [España] | Aviso Legal