Blogs Comunidad Valenciana Ir a Comunidad Valenciana

Felip VI i el Col·legi Herrero de Castelló

Por: | 19 de junio de 2014

A mi, que voleu que vos diga, Felip VI ja m'ha decebut. M'he molestat, avui al matí, a veure per televisió el seu discurs de presa de possessió. Ahir mateix Xavier Vidal-Folch, en aquest periòdic, li demanava que parlara en les quatre llengües d'Espanya. Al capadavall, ell serà rei -és, ja rei- de tots els habitants d'aquest país, parlen la llengua que parlen. Però no. L'única concessió a la galeria que s'ha permés Felip ha sigut dir "Moltes gràcies" en català, gallec i euskara, a més del castellà que ha informat absolutament tot el seu parlament. Molt d'Espriu, molt de Castelao, molt d'Aresti, però a l'hora de la veritat no se n'ha eixit de la pauta mare, del solc previst, del camí que ja ha demostrar amb excés la seua estretor. Jo volia un rei no revolucionari però sí innovador, i el que m'ha estat ofert és més del mateix. Quina llàstima.

Felip VI d'Espanya

  ¿Realment és una idea impossible de ser ni tan sols imaginada que un rei d'Espanya parle en una ocació tan solemne, davant del Congrés i el Senat en ple, dels tres poders de l'Estat, del Govern al complet i de la majoria dels presidents de les comunitats autònomes en totes les llengües realment parlades pels seus súbdits? O jo no entenc res o aquest país -i aquesta monarquia- no pot funcionar. Massa tabús, massa línies roges i, a l'hora de la veritat, massa niciesa mental. Els senyors de Madrid viuen com en una gran illa, completament al marge del que passa en la resta del territori. Però Felip VI, que jo sàpia, no serà només el rei de Madrid... O sí?

  Mentre tot això passava, al col·legi Herrero de Castelló de la Plana el director i el Consell escolar en ple es preparaven per a dimitir. Potser fora bo que el nou rei d'Espanya s'assabentara d'un cas així, del que ocorre realment al seu regne més enllà de la fantasia i les coloraines i les banderetes. Passa que la majoria dels pares de la línia d'infantil d'aquest col·legi volien que els seus fills foren escolaritzats en valencià, però la Conselleria ho ha denegat. Sense més explicacions, l'ínclita Maria José Català ha dictaminat que a Castelló ja hi ha massa places de català i, sense dedicar un minut a la voluntat dels implicats, hi ha imposat el castellà. Naturalment, l'AMPA no ha acceptat la decisió i ha començat una meritòria campanya de desobediència civil. Ara, a més, l'afer ha estat posat en mans dels jutges, aprofitant que el Tribunal Superior de Justícia valencià acaba de dictaminar, en un cas semblant (el del col·legi Pare Català de la ciutat de València), que la Conselleria no és qui per a eliminar una línia en la llengua pròpia contra el projecte lingüístic del centre.

  Una cosa bona del cas de l'Herrero és que ha obligat tothom a retratar-se. Del PP ja sabíem el que pensava sobre el "valenciano" però ara ha quedat negre sobre blanc. Són els mateixos que no mouen un dit per a què als col·legis concertats i privats (on el noranta per cent de les línies són en castellà) es complisca la LUEV, però s'escaroten com gallines si els pares que porten els seus fills a la pública decideixen exercir el seu dret a elegir l'idioma en què han de ser educats els seus fills. L'ajuntament de Castelló i el PP local, a més, han hagut de posar-se al costat dels progenitors implicats -quin remei! I, sobretot, ha quedat clar que la voluntat de les famílies no importa gens si del que es tracta és de promoure el valencià. Així és: majestat: regna vosté en un país on no tots els ciutadans són iguals. Els castellanoparlants, d'entrada, són més iguals que els parlants dels altres idiomes.

  I ara vos diré, Felip, que això és una aberració que no hauríeu de consentir. Els drets lingüsístics de les persones -com la resta dels drets humans- són més importants que la monarquia o la república. Són, de fet, la base mateixa de la democràcia. Sense igualtat no hi ha justícia. I sense justícia no pot haver llibertat. Aquest és el país que li ha estat lliurat per l'atzar d'alguns cromosomes. Ara vós podeu fer-vos-en dignes o amagar el cap sota l'ala. El futur de la institució que representeu depén del camí que decidiu triar. Simplement.

Hay 1 Comentarios

A mi no m'estranya. Són Borbons. No ha visitat el seu pare Xàtiva per tindre un quadre a l'inrevés, que recorde que és a banda reclam turístic, anava a donar-nos el nou una poca de corda... No home no!.
Respecte al col·legi i les línies en Valencià, que voleu que vos diga, una part més de la conjura espanyolista del nostre govern 'regional'. A poc a poc, com amb les línies educatives o de més grosses com la de Canal 9... va fent caminet... suprimint, tapant, amagant.

Publicar un comentario

Si tienes una cuenta en TypePad o TypeKey, por favor Inicia sesión.

Notes Públiques

Sobre el blog

Entre el qui escriu abocat al balcó de la realitat –l’escriptor de periòdics, ara convertit en blogaire- i aquesta mateixa realitat hi ha una distància lleu però inexorable. Aquest decalatge requereix traducció en ambdues direccions: cap a fora i cap endins. El traductor, amb el seu teclat, transforma la realitat i hi és transformat, al seu torn. I el lector està convidat a l’espectacle.

Lee este blog en castellano »

Sobre el autor

Joan Garí

Joan Garí (Borriana, 1965) és escriptor. Es va donar a conéixer amb l’assaig La conversación mural, amb el qual va obtindre el premi Fundesco (Madrid, 1994). De llavors ençà ha publicat diferents títols, com ara La balena blanca, Història d’Amèrica i Viatge pel meu país. Té un blog dedicat a la crítica de llibres: www.oficidelector.blogspot.com

El País

EDICIONES EL PAIS, S.L. - Miguel Yuste 40 – 28037 – Madrid [España] | Aviso Legal