Blogs Comunidad Valenciana Ir a Comunidad Valenciana

Al clos d'Esgarracordes

Por: | 09 de agosto de 2014

  Visite el celler del Clos d'Esgarracordes, al terme de les Useres (l'Alcalatén). És un lloc plàcid on avui s'estén la vinya de Sergio Garrido, que pren nom de l'antiga heretat d'un mític Esgarracordes, una mena de Josafat de Bertrana -o així me l'imagine jo- conegut per la seua força física. Al voltant del seu mas centenari, ara restaurat, hi havia el seu clos, és a dir, un hort tancat o mig ocult que encara avui dia sorprén el visitant.

  El lloc dóna nom a un vi espectacular, un dels cinquanta millors vins d'Espanya: Clos d'Esgarracordes, criança 2009. Jo el vaig tastar per primera vegada a poca distància d'ací, al restaurant Cal Paradís de Miguel Barreda (la Vall d'Alba). A Miguel llavors encara no li havien donat la seua primera estrella Michelin, però els seus clients sospitàvem que no podia tardar massa.

Clos d'Esgarracordes (les Useres)

  Aquest vi negre robust i intens, amb aromes de pruna, grosella i mora, es fa difícil d'oblidar. Per això he visitat el celler: a la recerca de provisions per a l'hivern. És bonic, d'altra banda, que un restaurant com Cal Paradís trobe matèria primera d'excel·lència en això que s'ha anomenat el Kilòmetre Zero. La bona cuina és aquella que es fa amb els ingredients de la rodalia, i estarà bé recordar-ho ara que els grans cuiners van d'estrelles del rock i l'exotisme rampant ha envaït els millors restaurants.

  El clos d'Esgarracordes comprén quinze hectàrees de terreny situat a dos-cents metres d'altura, en un microclima envejable. El sòl argilós, arenós i pedregós, amb un alt contingut en calci, és ideal per al cultiu de la vinya. La família de vins, a més, ha crescut ara amb un blanc jove anomenat Llevant.

  Si el vi ens fa la vida més tolerable, i els àpats molt més agradables, aquests d'aquest clos de les Useres mereixen una atenció especial. Val la pena, a més, reflexionar uns instants a la seua sala de bótes, on el silenci de la fermentació acompanya el nostre esperit com en la sagristia d'una catedral.

  Com la formiga de la faula, a l'estiu s'ha d'arramassar el vi per a l'hivern. I no em podia faltar al meu celler unes quantes botelles màgiques de Clos d'Esgarracordes.

Hay 1 Comentarios

petit gran article que m'ha fet reflexionar una estoneta i m'ha donat ganes de visitar el clos!
gràcies

Los comentarios de esta entrada están cerrados.

Notes Públiques

Sobre el blog

Entre el qui escriu abocat al balcó de la realitat –l’escriptor de periòdics, ara convertit en blogaire- i aquesta mateixa realitat hi ha una distància lleu però inexorable. Aquest decalatge requereix traducció en ambdues direccions: cap a fora i cap endins. El traductor, amb el seu teclat, transforma la realitat i hi és transformat, al seu torn. I el lector està convidat a l’espectacle.

Lee este blog en castellano »

Sobre el autor

Joan Garí

Joan Garí (Borriana, 1965) és escriptor. Es va donar a conéixer amb l’assaig La conversación mural, amb el qual va obtindre el premi Fundesco (Madrid, 1994). De llavors ençà ha publicat diferents títols, com ara La balena blanca, Història d’Amèrica i Viatge pel meu país. Té un blog dedicat a la crítica de llibres: www.oficidelector.blogspot.com

El País

EDICIONES EL PAIS, S.L. - Miguel Yuste 40 – 28037 – Madrid [España] | Aviso Legal