L'última genialitat del PP és amenaçar en solitari amb un canvi en el mecanisme de les eleccions municipals. Tot seguint la tradició marxista, sí: la de Groucho. "Aquestes són les regles, però si no m'agraden n'impose unes altres". Jo diria que la fontaneria de la Moncloa li està fent la campanya a Podem, però no vull ser alarmista.
La sola idea que monstres d'acreditat poder de destrucció massiva com Rita Barberà o Ana Botella puguen continuar governant amb el 20 o el 25% dels vots -és a dir, amb tres quartes parts de l'electorat en contra- em posa els pèls de punta. Però la cosa està així: el PP disfruta de la seua hegemonia, mentre l'esquerra es fragmenta. La consigna continua sent "Divideix i impera", però en l'horitzó ja no s'albira, almenys en una llarga temporada, un PSOE fort i creïble.
Si al final el PP imposa el mecanisme per a mantindre amb respiració assistida tots aquells governs municipals on els seus candidats ja no tenen el favor de la majoria, la gent podria reacccionar com davant un colp d'estat. Potser és l'última acció que li falta a l'electorat per a concedir el seu favor a la nova esquerra -Podem, Guanyem, Compromís- que, cada dia que passa, incrementa la seua popularitat. I potser aquest, en el fons, és l'escenari amb què somia Rajoy: ell dalt d'un balcó cridant "Jo o el caos"... i tots a baix preferint mil vegades el caos.
El problema dels dilemes transcendentals és que els carrega el diable. Rajoy pot jugar a aprenent de bruixot canviant les regles de joc per a mantindre Rita o la Botella ben assegudes al seu escó, però les conseqüències poden ser catastròfiques. I tanmateix, potser tot està previst. Siga com siga, la democràcia conservadora és de molt mala qualitat. Urgeix un canvi de fórmula.