De totes les revolucions possibles, el segle XX només va poder culminar la de les dones. Qualsevol altra utopia igualitària o emancipadora s'ha quedat a mitges o ha fracassat. La igualdat entre hòmens i dones, en canvi, s'ha convertit en un somni d'èxit, si no plenament acomplert sí aconseguit en bona mesura, almenys al primer món. Com sempre que una idea triomfa, a més, genera de seguida uns anticossos eficaços contra qualsevol temptació d'escepticisme. Ara el femení és un gènere poc menys que sagrat: Pedro Sánchez proposava fa poc fer funerals d'Estat per a cada femella assassinada pel seu marit o company...
És tan òbvia aquesta feminització del món que ja es repeteix com una idea comuna que, si les dones tingueren el poder total, tot rutlaria per la senda de la perfecció. Si hi haguera més caps d'Estat femenines, més executives, més jutgesses, ¿més policies i generales? l'univers es gronsaria en un estat d'ataràxia immaculada, i es desterraria el festival de competitivitat, d'odi i de violència que provoca la testosterona. Aquest és, un poc caricaturitzat si voleu per necessitats literàries, el missatge central d'un cert feminisme.
Jo no sé si això és cert o no. L'únic que sé és que ja hi ha moltes dones que exerceixen el comandament en diferents àmbits. Permeteu-me fixar-me en un que conec relativament bé: la política valenciana. Voleu dones manant? Ací les teniu: Mercedes Alonso, alcaldessa d'Elx, Rita Barberá, alcaldessa de València, Sonia Castedo, alcaldessa d'Alacant, Isabel Bonig, consellera d'infrastructures. Són aquestes les encarregades de civilitzar el món, de suavitzar-lo, de feminitzar-lo -en un mot? Doncs no ho sé. Sobre Alonso hi havia l'altre dia un relat prou convinvet del seu "caràcter fort" (un bell eufemisme) a càrrec de Rubén Esquitino, en l'edició valenciana d'aquest diari. Barberá és ja universalment coneguda, i no precisament per les seues bones maneres. Sonia Castedo... I d'Isabel Bonig, -ai, Isabel!- diré només que els seus l'anomenen "la dama de ferro", en homenatge a la política britànica que va conculcar brutalment els drets sindicals i és la responsable màxima, juntament amb Ronald Reagan, de desregular els mercats financers internacionals (petita mesura sense importància que va obrir la porta a la crisi del 2008).
El diari El Mundo explicava l'altre dia que el PP està pensant a col·locar Isabel Bonig com a candidata a les eleccions autonòmiques, en lloc d'Alberto fabra. Un mascle feble substituït per una dona forta: la perfecta metàfora de com va tot. I la pregunta obligada és: són aquestes les pioneres del nou món? Supose que algú em replicarà que la igualdat real consisteix en el fet que les dones i els hòmens puguen cometre els mateixos errors, perquè ocupen idèntiques responsabilitats. Molt bé però, no deien que la feminització seria el benefici suprem, la gran solució civilitzatòria? Doncs he mirat aquestes femelles valencianes i no veig l'avanç. O és que les dones, per a ser realment útils, han de ser també progressistes? Podria ser. El lector té ara la paraula.
Hay 0 Comentarios