Amb la nova i esperançadora perspectiva que han obert les eleccions municipals i autonòmiques, hi ha un punt d'especial interès en què caldria posar-se a treballar ja. Em referisc a blindar els mitjans de comunicació públics davant la mala praxi continuada dels governs del PP. Naturalment, no són discutibles les prioritats: abans caldrà assegurar els menjadors escolars per als més desafavorits, l'alternativa habitacional després dels desnonaments o el final de la política de retallades indiscriminades.
Una vegada assegurat l'essencial, crec que les diferents formacions progressistes que ara busquen sumar els seus vots per al canvi haurien de seure i cavil·lar la manera d'impedir els espectacles vergonyosos que s'han donat en el passat recent a les televisions públiques, per exemple, quan el PP les ha controlades. Tots tenim en ment els referents bàsics: TVE, Telemadrid, Televisión de Galicia, RTV Castilla La Mancha, Canal 9. És obvi que Calviño va ser-hi un precedent nefast, però la política de Zapatero d'obligar a decidir el director de RTVE per una majoria qualificada a les Corts és la senda correcta, en aquest sentit.
No s'hi val a afirmar, amb aixecament de braços, que tots els partits manipulen els mitjans. Com en la paràbola orwelliana, en aquest tema, uns són més iguals que no uns altres. Segur que CiU posa el nas a TV3, o el PNB a Euskal Telebista, com Amadeu Fabregat va protagonitzar un episodi excepcional en la història universal de la infàmia al Canal 9 controlat pel PSPV-PSOE. Però, comparat amb la política habitual del PP, tots aquest exemples són purament anecdòtics.
El PP és incompatible amb la llibertat d'expressió dels professionals del periodisme, com ells mateixos han denunciat -i continuen fent-ho en els casos de TVE i Telemadrid- de manera patèticament reiterada. Per això, allà on es puga i s'hi dispose de majories parlamentàries qualificades, urgeix blindar el model de televisió i ràdio pública. Bastaria a incloure als respectius Estatus d'Autonomia, per exemple, el mètode d'elecció del director general de cada ens, i les majories necessàries. Això evitaria que, en el cas que el PP torne a governar, puga imperar-hi i provocar-nos la vergonya aliena habitual.
Per sort, aquestes eleccions han evidenciat la soledat de Rajoy i els seus adlàters. Ningú vol pactar amb ells -ni tal sols Ciutadans/Ciudadanos, que hi competeix amb el seu espanyolisme de xaranga i pandereta. Ja s'ho faran mirar. En tot cas, és el moment d'aprofitar la circumstància no tan sols per reflotar Canal 9, de manera inajornable, sinó de salvaguardar la nova empresa amb una seguretat jurídica al màxim nivell, que impedisca la grollera intervenció política del passat més immediat.
Senyors polítics: la dreta espanyola no és una dreta normal. Això ja ho han demostrat per activa i per passiva -a València, a Madrid, a Santiago. És el moment de posar-se les piles i dignificar un ofici -el del periodista de mitjans públics- que, amb ells, s'assembla massa al vell acudit: no poder dir a ta mare que treballes en una tele autonòmica perquè ella creu fermament que fas de pianista en un bordell.
La festa s'ha acabat i el bordell serà ara un menjador social. Aprofitem per reeducar les putes.