No és una competició, òbviament, però és interessant constatar el resultat de la primera setmana de gestió als nous ajuntaments de les grans ciutats de l'Estat. Mentre Ada Colau feia la viu-viu, Carmena, a Madrid, vivia uns moments de tensió majúscula a compte del passat d'alguns dels seus col·laboradors. De Joan Ribó, en canvi, es destacava que arribava al seu ajuntament com un tipus normal, muntat damunt la seua bicicleta, lluny de les operacions megalomaníaques de donya Rita Barberá.
Entenguem-nos: no estic avaluant els primers set dies dels nous alcaldes/esses. Sent la mateixa simpatia per tots tres. Però el fet objectiu és que la candidatura de Manuela Carmena s'ha nodrit amb persones que tenien un passat on la premsa del règim ha bussejat a pler. Humor negre? Profanació de capelles? Bah, ximpleries, si observem com està el pati (amb mig PP a la presó i l'altre mig mofant-se de les víctimes del franquisme i del sursum corda). Però una cosa està clara: Ahora Madrid s'ha format una mica d'aquella manera, i d'ací la tempesta subsegüent.
Ribó, a València, no ha tingut aquests problemes, i deu ser per alguna cosa. Compromís, al capdavall, sembla un grup molt més sòlid -amb un passat, és clar, però un passat del qual poden estar orgullosos-, i aquesta diferència hauria de fer-se valdre. Sobretot ara que tornen a sonar les canturel·les que demanen una candidatura Compromís-Podem per a les eleccions generals al País Valencià.
És molt llépola la perspectiva de ser la força més votada a les circumscripcions valencianes. Però, si m'accepten un consell, recomanaria a Compromís que hi manen ells, que no renuncien a la preeminència de les sigles, que exigisquen la formació d'un grup parlamentari valencianista propi al Congrés. El poder no ho justifica tot. Ara, per primera vegada, el País Valencià està en condicions de ser un actor de primera fila en el concert de les nacions de l'Estat. Els valencians tenim al darrere un historial massa gran de fracassos: la Guerra Civil ens va sorprendre amb un Estatut d'Autonomia redactat que no va poder entrar en vigor; la Transició es va saldar en l'accés a l'autonomia per la via lenta i subordinada als interessos de l'Estat. A hores d'ara, tot això pot canviar. I tot està en mans de Compromís.
És evident que tot el que passe a Madrid serà observat amb un microscopi de molts augments. Guillermo Zapata i Rita Maestre són els resultat d'aquesta pressió mediàtica fora mida. València es beneficia, de moment, del seu caràcter perifèric, aproblemàtic, amablement folclòric. Però Podem, globalment, encara fa un poc la impressió d'exèrcit de Pancho Villa. Els valencians no haurien de subordinar-se a la seua estratègia. Esperem, dels polítics valencians, per primera vegada en segles, una mica d'astúcia, de clarividència i de patriotisme.
Hay 1 Comentarios
Valencia se merecia algo mejor.... por que Rita "la cantaora" era casposa como poco
http://comoserinfiel.ml/por-que-un-blog-sobre-infieles-consejos-y-demas/
Publicado por: El buhonero | 22/06/2015 17:15:32