Torne d'Ucraïna -dissabte 15 d'agost- i de seguida em trobe la polèmica per l'actuació del cantant jueu Matisyahu al festival Rototom de Benicàssim. A Kíev es viu una autèntica drôle de guerre, amb la població plàcidament relaxada a 800 quilòmetres del front, mentre al Donbàs Putin i els seus fills bords ambicionen la Gran Rússia. Hi ha espanyols entre els combatents pro-russos de l'est ucraïnès, perquè vivim l'època de la Gran Conflagració Sorda Mundial, i el qui no s'apunta a les ordres de Putin ho fa sota la bandera tètrica de l'Estat Islàmic, mira quin honor. Potser aquests són els mateixos -o cosins germans- que consideren intolerable que un cantant sionista (ho és? Ni ho sé ni m'importa) cante a Benicàssim sense declarar odi etern a Netanyahu, que -per cert- no és un tipus precisament liberal i tolerant...
A mi em sembla un poc pixar fora de text exigir declaracions polítiques a un tio que canta. El que se li hauria de demanar, en tot cas, són uns estudis solvents de solfeig. Crec que en aquest cas Compromís -o una part d'aquesta coalició- se n'ha passat de frenada. Puc entendre que un festival de les característiques del Rototom -Pau, Amor,etc.- exigisca unes credencials mínimes als artistes convidats. Però això és el nivell previ. Una vegada contractat, a què ve ara aquest esquinçament de vestimentes?
Si hi ha un conflicte on s'ha d'anar molt en compte a l'hora d'alinear-s'hi és el d'Israel contra Palestina. L'esquerra, òbviament, sempre estarà amb el qui pateix, amb els desheretats i les víctimes, i això l'honora. Però els palestins -Hamàs?- voldrien tot el territori sota la seua ensenya i els jueus ortodoxos que tots els àrabs se'n vagen a Jordània (com a molt prop). Quan vaig estar a Israel, fa tres anys, vaig captar aquest odi mastegat fort, però els palestins, als controls de Cisjordània, ens saludàvem perquè Espanya té fama de ser pro-palestina (sic). La solució no és fàcil -tots dos pobles hi tenen drets- i les posicions maximalistes -del sofà europeu estant- no ajuden gens.
Ara diuen que Matisyahu actuarà finalment al Rototom. Més llenya al foc. No conec cap dels seus temes i supose que, molts dels qui l'han criticat amb més acritud, estan igual. A Ucraïna tampoc era fàcil saber qui eren "els bons". Per si de cas, me'n vaig anar aTxernòbil, a la "zona restringida". Hi prepare un reportatge periodístic que es publicarà el mes que ve. Com allà tot s'ha quedat congelat tal com estava fa trenta anys, quan el reactor 4 va alliberar l'equivalent a 400 vegades la bomba d'Hiroshima, Ramon Usó em va fer una foto al costat de l'estàtua de Lenin. El qui vulga acusar-me ara de marxista irredempt o nostàlgic de l'estalinisme ho té fàcil. Però jo només són un escriptor tastaolletes, un periodista free-lance que va pel món i prova de ser tolerant i comprensiu. Que no passe que siga més fàcil ser-ho en un país en guerra que a la meua pròpia terra...