Blogs Comunidad Valenciana Ir a Comunidad Valenciana

Catalunya: missatge per a Espanya

Por: | 28 de septiembre de 2015

M'he entretingut observant la reacció de la premsa l'endemà de les eleccions a Catalunya. Tot està un poc embolicat, però és curiós comprovar com els qui volien que les eleccions foren un plebiscit han comptat escons i els qui hi estaven en contra s'esforcen a comptar vots. Podem mirar-ho de moltes maneres. L'amic i gran periodista Xavi Aliaga ho resumia en un tuit molt sensat (140 caràcters de vegades són més que suficients per a dir l'essencial): "El PP és irrellevant a Catalunya, l'independentisme té majoria absoluta, quasi el 50 per cent de vot, i Rajoy continua fent de Rajoy. És tot".

Independencia--644x362

  L'escenari que s'obri ara és una mica vertiginós no perquè Catalunya haja de ser independent ipso facto, sinó perquè la meitat de la població d'eixe país manifesta la seua voluntat de ser-ho. Com manejar això? La resposta de Rajoy (no fer res i amenaçar amb l'índex enlaire amb "la llei") s'ha demostrat irrellevant. Caldran nous governants a Madrid, individus amb una mica més de sentit de la història. Interessant la reacció de Pablo Iglesias: la seua formació no hi ha eixit ben parada, però ell ha promès que, si és president, no posarà objeccions a un referèndum per aclarir, d'una vegada, si la majoria dels catalans vol la independència o no (i poder comptar vots, ara sí, de manera irrevocable).

  Fa una mica de por saber-se en mans de persones que observen Catalunya (i els Països Catalans), Euskal Herria o Galícia i només hi veuen una caterva de ciutadans amb ganes de fer la mà. Senyors de Madrid: l'Espanya que heu conegut ja no existeix. Ahir li van donar el finiquito. O seiem tots a parlar i construïm de veritat un estat plurinacional i plurilingüístic o el futur pinta ben negre.

  Jo, com Trueba, no m'he senti mai espanyol, però tampoc em sent especialment valencià (ni català). El que m'agradaria és viure en algun racó d'Europa on la meua llengua i la meua cultura foren respectades i l'aprengueren els infants a les escoles de Madrid (com jo vaig aprendre la llengua de Madrid). Refundar Espanya o destruir-la definitivament. No veig cap altra alternativa raonable.

Hay 0 Comentarios

Publicar un comentario

Si tienes una cuenta en TypePad o TypeKey, por favor Inicia sesión.

Notes Públiques

Sobre el blog

Entre el qui escriu abocat al balcó de la realitat –l’escriptor de periòdics, ara convertit en blogaire- i aquesta mateixa realitat hi ha una distància lleu però inexorable. Aquest decalatge requereix traducció en ambdues direccions: cap a fora i cap endins. El traductor, amb el seu teclat, transforma la realitat i hi és transformat, al seu torn. I el lector està convidat a l’espectacle.

Lee este blog en castellano »

Sobre el autor

Joan Garí

Joan Garí (Borriana, 1965) és escriptor. Es va donar a conéixer amb l’assaig La conversación mural, amb el qual va obtindre el premi Fundesco (Madrid, 1994). De llavors ençà ha publicat diferents títols, com ara La balena blanca, Història d’Amèrica i Viatge pel meu país. Té un blog dedicat a la crítica de llibres: www.oficidelector.blogspot.com

El País

EDICIONES EL PAIS, S.L. - Miguel Yuste 40 – 28037 – Madrid [España] | Aviso Legal